Crònica de la marató de Valencia by Rafa

Hola a tots, Bé, ara em toca escriure la crònica més important que he fet fins ara. Espere que siga del vostre gust. 6:59 h. Em desperte. Un minut abans de l´hora a la que havia posat l´alarma. Això és una senyal de que el moment que tant havia esperat, el dia D, ja havia arribat. Havia dormit al pis d´un amic a València, per a sortir en tranquil·litat i dirigir-me cap a la Ciutat de les Ciències i les Arts (a uns dos quilòmetres del pis), lloc de sortida de la Marató. Anem els dos trotant cap allà. Jo sé que estic preparat. Ell m´anima, ja ha corregut una Marató i sap què és el que es sent. Després d´escalfar, unes fotos i fer un riu, accedisc a la sortida. La cosa ja va en serio... A les 9:00 h comencen a sonar focs d´artifici (molt valencià tot) per a donar inici a la cursa més important de la meva vida. L´inici, com sempre, una mica lent i sempre procurant de no entrebancar-me en altre corredor o amb mi mateix. A pesar de la tensió inicial, no em puc treure el somriure del damunt: per fi, ho estic fent. Una MARATÓ! En els primers quilòmetres les sensacions són bones. Es nota l´alegria de tots els corredors i la gent (jo inclòs) anem fent bromes. Veig a dos Mamekansu (estan sempre a tot arreu) i s´animem mútuament per a després anar cadascú pel seu camí. Passen els quilòmetres i vaig a 5:05 – 4:50. Massa ràpid, però no puc anar més lent, les meves cames no em deixen. Quan passe per Mestalla (km 9) el meu amic m´espera per animar-me i corre uns quants metres amb mi. “Vas molt bé”, em diu. “I millor que puc anar...”, li conteste. He quedat amb ell per a que m´acompanye en els últims quilòmetres. ... Estic a punt de passar la mitja i tot continua igual de bé. De sobte, em trobe al meu amic. Quina alegria! Me diu que vaig bé i jo li dic que sí, que estic encès en flama! 1h46’03”, aquest és el meu crono al pas per la mitja. Sé que no podré mantindre el ritme fins el final, però de moment “que me quiten lo bailao”. Parlant amb el meu amic, van passant els quilòmetres i a partir del 24-25 note que les cames ja no van tant soltes com abans. Serà açò el mur? Tant prompte? El pas per quilòmetre comença a ser més lent, però no passa res, estic corrent la marató i SÉ QUE LA VAIG A ACABAR. Cada vegada vaig més lent. Regule, respire, pense en el final. El meu amic no para d´animar-me i de dir-me que se sent molt orgullós de mi. “No hi ha mur, lo teu és només una tanca”, em diu. David: company, amic, germà, sense tu no sé si ho havera fet. S´acosta el 40 i vaig patint des de fa estona però en tot moment he tingut l´absoluta convicció que anava a acabar i ara, a falta de dos quilòmetres, ja comence a assaborir la victòria sobre mi mateix, sobre les meves limitacions. Estic emocionat. Últim quilòmetre. Ja ho tinc fet. “Tengo la gallina en la piel”. David em deixa, sense parar d´animar-me. Ja estic dins de la Ciutat de les Ciències i les Arts i la gent m´anima, crida el meu nom i em diu que ja està. Gire una corva de 90 graus i veig l´arrivada, que està sobre un llac artificial. Ara sí. Pase el cartell de 42 i experimente una sensació que no havia tingut mai, no sé que era, però sempre la recordaré. Obric els braços i disfrute del moment. ARRIBADA... 3h50’30” Sí, ho he fet. La pell de gallina i els ulls humits. SIKESPOT.

Behobia/SS 2011 by Miquel

 

 AUPA MARIA..... AUPA MIQUEL.....  AUPA   AUPA   AUPAAAAAAA

Això és el que no vam parar de sentir ahir durant tota 1h54' que vàrem emprar ahir en els 20qm de BEHOBIA-DONOSTIA

Acollonant, gallina en piel, aquesta és una cursa que tot runner ha de fer almenys una vegada per viure les sensacions de correr junt amb altres 20000 sonats, les sensacions que et dona estar continuament animat, hi ha gent en tots el 20qm Cal destacar l'ambient que hi ha quan arrives als 2 puertos, yayos i nens desganyitant-se, donant-te forces, AUPA, AUPA. Sembla el Tour.

Bona organització, es nota que ja porten 47 behobias. Sortides de 2000 runners cada 3 minuts.

Aquest any ha fet calor, cosa rara, 24 graus amb vent calent; això encara ens va permetre una banyadeta a l'aigua freda de la Concha.

Si tot va bé, l'any que ve tornem.

salut

maria i miquel

Crònica de la mitja marató del Mediterrani (pero de todo todo, eh) by Rafael

Bé, fa molt de temps que no escric sobre les meves experiències de cursa, però crec que aquesta ocasió ho mereix. No vull allargar-me sobre els previs així que passaré directament al moment de l´inici de la cursa.

Avui se´m passaven moltes coses pel cap mentre estàvem esperant  “el pistoletazo de salida”: Estaré bé? ...Sí, em trobe bé. Serà avui el meu dia? Baixaré la meva marca (1:43:23)? Baixaré de 1:40:00? ...Estaria de PM! S´escolta el remor de la gent.... la sortida. Ha arribat l´hora. De sobte, el cor batega. En el MP3 sona Sweet Child o´mine, m´encata aquesta cançó. Avui les coses aniran bé.

Primers metres. El cor batega: pum pum, pum pum.

Com sempre, toca avançar a gent. Veig a Miquel, parlem una estona i jo vaig tirant. Mire el pulsòmetre. Està en posició de “veure les pulsacions”. Vaig a 162. Això serà el 82 % o el 84 %?... 5:25 i no he vist el primer quilòmetre. No pot ser! Escolte que ja l´hem passat. Buff, menys mal!

El cor batega: pum pum, pum pum.

S´acosta el quilòmetre 5, on està el primer avituallament. Em trobe molt bé. Vaig tirant... Recorda que t´has de reservar per al final. 166 pulsacions, això és R3, no?..... Com diem els valencians: “A fer la mà”. Pose el pulsòmetre en “temps per volta” i me vaig controlant el temps per quilòmetre: 4:32 del 5 al 6. No pot ser, s´hauran equivocat en la distància. 4:34 del 6 al 7; 4:31 del 7 al 8. Em trobe bé. Avui és el meu dia.

El cor batega: pum pum, pum pum.

Vaig mantenint el ritme i reservant un poc per a la fi. Al quilòmetre 12 em fa una mica de mal als “isquios” de la cama dreta, sempre em passa igual, però no és res greu. Quilòmetre del 14 al 15 en 4:42. Ara és quan he d´apretar.

El cor batega: pum pum, pum pum.

Pateixo un poc, però no importa. Avui no em paren ni els mossos. Ja estic al 18. Temps total: 1:25:00, més o menys. Vaig a trencar el crono.

El cor batega: pum pum, pum pum.

Últim quilòmetre. “A muerte”. Veig una pujada forta d´uns 50 metres. “Mecagüen...” Ja quasi està.

El cor batega: pum pum, pum pum.

Últims metres. Sprint. Pare el crono.......

1:37:30  a 4:37 el quilòmetre.

Where is the límit? Sikespot.

Marató del mediterrani by Maria

Hola a tots,

Ahir vam anar cap a Castelldefels l’Eloi, en Rafa, en Litus en Ricard, en Miquel i jo.

Ens trobem molt d’hora, a les 6.30 per tenir temps de recollir els dorsals.

El dia es presenta fred, durant la nit a plogut però ara la temperatura és ideal per córrer.

Ens posem a la sortida, i a córrer!!  Al passar per l’arc de sortida intento posar el crono en marxa, i... no pot ser, GPS s’ha desconectat i haig de tornar a buscar satèlits!!

La cursa comença molt tranquil.la, i ha molta gent i s’ha de buscar espai per córrer. En Miquel ve amb mi els primers 200 metres i ja s’escapa.

Em trobo molt bé, els primers km. són de una suau baixada i ho aprofito, ja afluixaré a la pujada (quin remei).

Durant els primers 5 km vaig avançant gent, no m’havia passat mai !!  Aguantaré el ritme fins el final?  Ja veig la pujada del pont de l’autopista, ultims 2 km , últim km , apreto, arribada !!! 

He fet un temps de 52.08, encara no m’ho crec !!  

Mitja de Castefa by Miquel

Hola, petita crònica d'ahir:

No havia fet mai aquesta mitja, era de les poques que em quedaven per tastar.

Per començar, recollida de dorsal al hall de HOTEL 4 ****, això pinta bé.

Tempertura ideal, no fa vent, cursa plana, molt bon ambient.

A les 9,  PUM¡¡¡¡, abans petita entrevista a un tio que fa 500 maratons en 500 dies, ahir crec que feia la 300 i pico (on és el límit?....)

Comencem a còrrer, a tirar, a 4'40-4'45, em passa en RAFA. M'enganxo radere de 2 tios que van obrint pas, portem un bon ritme, passem per meta el qm.10 sobre 46'. Aniré tirant doncs em trobo perfecte, penso que si tinc un "baixón" que sigui quan més tard millor. Deixo les meves 2 llebres dons m'estàn frenant¡¡¡. Vaig adelantant continuament a gent, gas progressiu, euforia total, ultim qm amb certa pujada a 3,55; temps final 1h40'38''.  (se m'acosten els de la tele i els hi dic que res d'entrevistes, que parlin amb el meu agent, finalment quedem per oferir roda de premsa per més tard)

 

Salut

miquel

Cursa del Mediterrani by Litus

Hola a tothom.

Perdoneu la tardança. Avui tinc un moment per escriure.

Com ja han dit els companys, ens varem llevar aviat per recollir els dorsals.

Va donar la casualitat que els números d'en Miquel, d'en Rafa, d'en Ricky i d'un servidor eren correlatius.

D'aviat que varem arribar, ens haguéssim pogut col·lar a l'esmorçar de l'hotel on es feia la Fira del Corredor.

Esmorzo un parell de barretes energètiques, res de Dopping!!! Simples barretes de cereals!!

Però anem a gra.

Vam escalfar una mica a prop de la sortida, sense passar-nos.

Donen el tret de sortida, apa vinga, doncs A CORRE !!

Perdo de vista en Miquel i la Maria, en Rafa ni el veig i cap al primer l'Eloi m'avança.

Als primers Kilòmetres començo a veure gent (tios) pixant i flipo.

El circuit dels 10km (que compartim els que fem 10km, Mitja i Marató) és bastant distreta i sobretot molt plana. 

Tret dels trams que passem per sobre de l'autovia de Castelldefels, que aquí venen molt bé les rampes dels Salesians.

Entre el Km 8 i 9, pujadeta d'autopista.En el decurs del Km 9 em prenc un gel. 

Passo pel Km 10 i veig a la Maria, ens saludem i veig que ha fet menys 54' de temps oficial. Joder!!

Passem de nou pel pont (cap problema) i cap a la manta del Km 15. I em trobo en el sentit contrari en Rafa, en Miquel i l'Eloi.

Al Km 15 em prenc Gel, tros de plàtan i glopet curt d'aigua.

I vinga trinco-trinco cap al 20 Km. El circuit de mitja marató es força entretingut.

Al 20 diria que no era per mi, però torno agafar un tros de plàtan, el trobo exquisit.

Apa vinga cap a meta. Tornem a creuar l'autovia, aquesta pujada es fa una mica feixuga.

Durant tot el recorregut he mantingut un ritme aproximat de 5'00'' a 5'10'' al Km.

Passo pel Km 21 faig un petit canvi de ritme en progressió fins que arribo al gir de Meta.

Veig el cronometre 1h52' i després 1h53', creuo la meta paro el meu cronometre 1h50'22'.

Crec que he fet marca, fins que no arribi a casa no sabré quan minuts m'he tret.

Agafo l'aigua, el Powerade i una mica de fruits secs amb un somriure d'orella a orella.

Em trobo amb la Maria, en Miquel, en Rafa i l'Eloi i feien molt bona cara.

Comentem la jugada. 

Que el circuit al ser pla em millorat força, que la temperatura al ser molt suau ens ha anat de fàbula.

Litus.

Pd Des de l'última mitja (Granollers) he millorat 6 minuts i respecte la de Mataró 9.

Anem Progressant Adequadament.

Presentació Adidas

Així varem quedar els SiKrunners després de la presentació d'Adidas a la botiga d'Interport R-43 de Mataró
Podria ser l'equiapció oficial per la temporada 2011/2012?

Presentació Adidas

Crònica Marxa d'Arents by Litus

Varem quedar uns amics per anar a corre la Marxa d'Arenys.

Erem en Paco, l'Alex, "el cunyat de l'Alex", en Kiki, l'Eloi i la seva dona, en Rafa, en Ricard i jo (en Carles).

Quan vam arribar a la Sortida que era la plaça de l'Esglèsia, no hi havia ningú. 

Tots havien sortit feia 20 minuts, la sortida era 7:30 hores.

Però entre: "fem-nos una foto", "que em poso el dorsal" i tot plegat. No existia l'estrés de la cursa.

Varem sortir corrent tot pujant la Riera d'Arenys, i de mica en mica es varem fer dos grupets.

Com que varem sortir els últims, varem patir l'aglomeració de persones pujant el tram de muntanya previ al pas per la Urbanització Collsacreu.

En l'avituallament 1er varem perdre el contacte amb en Kiki, en el 2on varem reagrupar una mica el grup, va ser un miratge ja que ens vam tornar fraccionar.

En el tram que es compartia el recorregut llarg i el curt, el trànsit era dens. A partir de l'encreuament el trànsit en el recorregut llarg va ser molt fluid.

Els avituallaments eran majoritàriament de fruita (taronja i meló) i aigua però en el darrer...

Sorpresa. L'últim consistia amb truita de patates, croquetes de bacallà, vi, aigua i ... ja no m'enrecordo de més.

Abans d'aquest avituallament ens varem trobar en Ricard i jo, un parell corredors no varen parar. Més endavant els varem avançar.

Vam arribar amb la satisfacció de la feina feta, de corre per la muntanya i amb els amics.

Litus 

Pd. S'accepten esmenes i crítiques...

Crònica La Mercè By Litus

Hola, Familia.

Feia molt de temps que escrivia una crònica. Els motius van ser que a la Bombers vaig acabar cabrejat, no em vaig trobar gaire bé (paraula de Kiki: hacia mucha sofoquina) i a la Cursa de Pineda (vaig corre amb el Dorsal i el Chip d'en Kiki  i per que ell em va obligar). 

Un començada la temporada (Setembre) vaig corre la Cursa de l'11 de Setembre de l'Intersport, com a entrenament de qualitat. Va ser corre "alegrete" i els dos últims Km's "disfrutar" de la pujada de la Rda. Cervantes. El temps va ser el de menys, ja que no em volia desfondar-me.

Però centrem-nos estem a la Cursa de La Mercè...

He arribat 1 hora abans de la cursa, he escalfat molt però que molt suau. He fet una petita volta i 4 "zancadas fáciles" i prou. He estat més temps estirant que escalfant. He treballat molt els "isquios" ja que feia dies que tenia una petita molèstia.

M'he trobat la Mercè en el seu calaix (groc- l'anterior al meu) escalfant i m'ha dit que l'Agustí estava al mateix calaix que jo.

Ens hem saludat i l'Agustí em diu: fas cara de fer menys de 50....

No sé si m'ho deia perque en feia cara o per animar-me!! (De totes formes.Gràcies Agustí)

He sortit els 3 primers kilometres a ritme de 5min/Km més o menys i de mica en mica he anat pujant, baixant ritme segons necessitats.

Travesso el Kilometre 5 entre 24 i 25 segons el meu rellotge i em dic: hòstia!!!

Em trobo l'Agustí i la Mercè de nou a Rda Universitat, els saludo. La Mercè em diu:"tira, tira, no et paris"

Continuo regulant-me fins al final, enfilo la recta d'arribada i veig el crono que marca 49' i després 50'...

Em dic:" Esprinta, esprinta..."

Creu la linia d'arribada i al meu rellotge m'indica: 49'27''.

"LA P_T_ D'ORUS"

M'he enrecordat dels entrenos d'estiu. 

El parell de pujades a Burriac varem fer.

De tots amb qui he compartit tirades i entrenos.

Gràcies KIKI.

 

Cursa Intersport 11 de Setembre by Clara

Hola, avui sí, avui, he patit.... no se si porto massa dies descansant poc, o que ahir vaig sortir; per segona vegada en bici, i anava cansada, o què, però avui la cursa se m' ha fet més dura que les altres 2 que n' havia fet. Anem per parts amb la crònica. 11/09/2011 Cursa InterSport, 10 km amb alguna pujada considerable. Quedem 45 minuts abans tots els Siks (que farem la cursa) amb en Quiqui per escalfar. Arribo una mica abans, saludo en Pere i la Marta, que ja estan amb els preparatius, i la resta de l' equip InterSport.. De lluny veig en Bernat i en J, més salutacions a l' organització!! Poc a poc arriba tothom, i uns 30 minuts abans comencem a rodar suau. Fa una calda important, no portem ni 10 minuts escalfant i ja estic suant... això apunta dur.... Minuts abans de la sortida foto oficial. Arriba l' hora, ens posem darrera (error) i donen tret de sortida. Es fa un tap important per sortir, com un minut fins que hem passat ... girem i una mica més de tap. Uns metres més endavant ja comencem a córrer. Primers metres i ja em noto xof, cames cansades, molta calor.. sensació de: buf..... També penso que ara que ja he fet un aquatló, una tri, una travessia, vaig veient el que realment m' agrada i la veritat es que avui hagués canviat la cursa per qualsevol repte amb aigua...... Però va, fora aquest pensament, som aquí, i estic amb la gent de l equip, em sento a gust i contenta d' estar amb ells!!!! Passem el primer km, molt bé senyalitzat!! Seguim rodant, segon km, carai si es veu de lluny el con amb el número.. molt bé, així dóna gust! ;-) Vaig rodant amb el Carles a prop, em va preguntant què tal , i li dic que cansada.. normal em diu.. no!! per a mi no!!! Jeje. Tinc molta sed i vaig fent glopets d aigua a cada km aprox. Penso: i si avui no puc acabar ? no.. no.. fora fora!! Miro la gent, escolto les petjades, el soroll de la polsera que porto al turmell amb uns cascavells, la porto a totes les curses i em relaxa ...... De cop, el km 5 Si si!!!! Per mi comença la resta.... espero que sigui més fàcil ara !!! Arribem a avituallament, agafo aigua i me la tiro per sobre.. buf... qué bé!! ara si començo a reaccionar!!!! Oooohhhhh Li crido al Carles, a Restar!!!!! Entre el km 6-7 m' ha agafat com un subidón i he pres molt bon ritme, em notava amb energies i he avançat força, però tenia en ment la pujada de la Ronda Cervantes i tampoc volia quedar-me sense esma per desprès. De cop veig el con amb el 8... en Pere ens havia dit el dia del Test Adidas: - aquí serà el km 8, que comença la pujada (una de les pujades, la pitjor, però no la única). Així que respiro fons , agafo aire i vinga a pujar...... Una senyora va donant ànims als corredors.. m' encanta !!!! i en passar em diu: vinga noia!!! li dóno les gràcies!!! La veritat és que reconforta! Per fi girem a l' esquerra i enfilem cap al km 9... buf.. mare meva! miro rellotge, porto 48 minuts.. i encara falta.. ais...... i els meus companys deien que baxaria dels 50 .. si....si.... ni baixo ni m ho estic passant tan bé com imaginava! A més tinc un "avis de flato" no, si us plau, no...... Per sort això s' acaba, arribem a prop del parc, i aquí si que ja apreto, sobretot els últims metres!!! Passo la meta amb una sensació d' estranya felicitat.... no tan plena com d' altres vegades, perquè he patit, però molt contenta per haver acabat!!!! Finalment en 53 minuts! Conclusions: en algunes curses pateixes, en d' altres gaudeixes, però el més important és fer-les !!! anar assolint objectius poc a poc. I si a més, tens la sort de fer-ho amb uns grans companys (i entrenadors) llavors, ja pots anar a dormir ben content !!! Clara

Crònica Triatlà de la Dona By Clara

Hola,

avui he fet la meva primera "triatló"  entre cometes perquè com que la natació no es tal....doncs no és considerat Triatló per molta gent.

Donat que  em volia estrenar amb alguna que no fos excessivament multitudinària ni difícil, vaig vèncer les meves angúnies (soc molt  escrupulosa) i vaig fer la inscripció amb intenció de prendre-m'ho com un "pre-estreno" per a la Garmin.

Per sort la Sonia també volia entrenar-se amb la bici i es va apuntar! Així que avui cap allà ens hem anat.
Desprès de una nit de només 3 hores de son, els nervis no em deixaven tancar els ulls, m'ha sonat l ' alarma i ja m' he posat modo "competició".

Tot preparat, un bon esmorzar, carretera i manta (o millor dit bici).
Ni jo mateixa sé perquè estic tan nerviosa, potser em fa respecte la bici, les transicions i el poder rodar amb altres persones sense fer cap "estropici"...

Una mica abans de la sortida em trobo amb la Sonia, que com sempre, em dóna molt bons consells... (que faria sense ella) perquè ahir amb la sortida i  avui m' ha fet una bona master!!! (gràcies).

Entrem a boxes i cap a les grades. No tinc bones sensacions... tant que vaig gaudir a l' aquatló de Blanes i avui tinc ganes de sortir corrents....... Però canvio el xip... això es un entrenament!!!

Sortim les terceres. Donen la sortida i l' aigua. Començo a nedar, sí, sí, a nedar..... de moment puc... en realitat l' aigua no està tan bruta com pensava i puc nedar més o menys bé. Fins arribar a la segona boia que allà si que no hi ha espai...
Però ja són les últimes braçades. M' estic acostumant a nedar entre més gent i vaig molt confiada!

Surto de l ' aigua, sencera i sense cap resta a sobre el meu cos... cap a a bici. A la transició he perdut moooooolt de temps. No m' entrava el casc perquè m'havia recollit el cabell. Finalment em trec el monyo, em poso el casco i surto. Tan bé que m' havia preparat la lliçó de la Sonia...

Surto correns amb la bici (aquí especial menció al Quiqui, que me l' ha deixat tot el temps que  necessiti): Gracias Quiqui.... la voy a cuidar bien, pero le voy a dar caña, eh ?? jeje.

Comencem a rodar, vaig nerviosa amb tanta gent, però de cop començo a agafar confiança. Encara no m' aclaro gaire amb els plats, i decideixo anar amb el mitjà i només canviar pinyols (qué pofesional.....) i així he rodat els 4 km. La veritat molt bones sensacions!!!

He gaudit molt, he avançat, d' altres m' han avançat a mi, però li he perdut la por, ara sé que puc !!
Per variar, m' he descomptat, no sé quantes voltes porto....crec que ja he fet les 4 però no sé per on hem entrat...... per sort, només he de seguir les indicacions i al "pelotón" que va davant.

Apa!! bici fora.... baixo, corro a boxes, penjo bici, trec casco i a córrer!!!!
Només 2 km!!! bieeeeeeeen.

Tinc la gola seca,  vull aigua, però no ens donen..... Em noto molt bé, una mica cansada, però el pitjor es la sed.... i d' aigua ni rastre.. així que intento concentrar-me en el recorregut i en mirar la gent, i en sentir que estic fent el meu primer Tri!!!!

Veig molts nois donant ànims a les noies (nòvies o dones). M' agrada i m' ho faig una mica meu.....
Déu meu, quina sed... veig un noi a un banc amb una ampolla de coca cola i m' entren ganes d' agafar-li.. però no..... aguanto!!!!

Ens avisen els voluntaris que queda molt poc. De cop escolto un noi que li diu a la noia de davant: Ara ja estàs, estira la zancada a la baixada final. Oido cocina.... venga!!!!
I amb aquestes he entrat a la meta amb un altre somriure d' orella a orella!!!!!

sisisisisisisisisi
Siiiiiii !!!!!!

La meva primera Tri (ni que sigui una mica de sucre) finiquitada!!!
El millor: m' he tret moltes pors. Sé que soc capaç de moltes més coses de les que havia imaginat fa només 2 mesos!!!
i sé que amb una mica de sort i treball podré assolir molts reptes en els propers mesos.
Estic tant feliç... tant que em poso a saltar, a cridar.... Yyyeeahhhh !!!!!

Gràcies a tots els que m' ajudeu a fer aquests passets endavant!!! Inclosos els de fóra del grup, Josef i Alex!!!!

I ara sí, la prova gràfica, que certifica la meva participació...... ;-)
Clara

Burriac Attack By Alex

Hola a tots/es

Abans de començar vull agraïr als companys que em vareu animar i convencer a fer la BURRIACAT... David, Paco, Eloi... gràcies perquè ha estat una experiència IMPRESIONANT!!!

Doncs res, no acostumo a fer aquestes coses però aquí teniu un petit relat, que no crònica de la meva experiència a la BURRIACTAC (en endavant BATAC)
Per ser la primera cursa de muntanya que fèia no esta mal començar amb la BATAC i a sobre de NIT.

Cap a les 8 aproximadament ens comencem a trobar tots els companys a la zona de pàrking (Paco, David) pel camí a la zona de recollida de dorsals (Eloi) o ja amb el dorsal posat (Ricki)

Normalment no m'acostumo a posar nerviós abans de cap cursa, però dissabte reconec que estava a punt de tensió no habitual, però més que nervis, eren ganes de començar a córrer, de començar a empassar km, km, ...

Després de les fotos de rigor, nois "vaya culitos"...jejeje... (veure fotos facebook) escalfem pel passeig, evacuem un parell de vegades líquids sobrants del nostre organisme, per allò d'anar mes lleugers...i ens dirigim cap la zona de sortida... on ens esperen uns 15 minuts d'espera. Estàvem col·locats al final del gruix de corredors, pel que els més entrepits...(jejeje... bona tàctica...per si de cas...ejejje) decideixen avançar posicions... (David)... Durant l'espera veus cares conegudes... amics que t'han vingut a veure... desconeguts que en pocs minuts seran coneguts (per allò de compartir km un darrera l'altre) A poc de sortir en Paco decideix avançar la seva posició...i ens quedem en Ricky, l'Eloi, i el meu cunyat (en Marc) company de curses, curses, curses,...i curses... (que pesat!!!)

Durant aquest moments repasso mentalment la cursa i crec que el més adient es intentar seguir a l’Eloi que marcarà un ritme per acabar amb 2:50-3:00 hores. Crec que estic capacitat pels entrenaments que hem fet d’acabar al voltant de les 3:00 hores.

Doncs .... xixixixixixiixixuuuuuuu.... PUMMMMMMMM!!!!! Comença la BATAC entre tímbals i aplaudiments enfilem cap a la muntanya... en un primer tram ple de públic i buscant a la meva fotografa personal...(la Núria... com sempre allà càmera “en mano”...jjeje)

Després d’un primer km a ritme de 5:30-5:40 detecto que el nostre grup s’ha disgregat i em plantejo segui a l’Eloi almenys fins la falda del TURO DE L’INFERN.

Un cop arribem als primer trams estrets arriben les primeres retencions i un frase de l’Eloi, hauríem d’haver sortit més endavant. Poder si... però un cop acabada la cursa crec que va ser encertat, perquè el fet d’haver fet el primer tram més lent em va permetre poder acabar amb molta força... però això ja arribarà.

El fet d’haver fet el recorregut una setmana abans ens permet regular, saber on val la pena apretar, on no, on es millor caminar, etc... així que arribem a l’inici del Turo de l’Infern, el pugem tranquil·lament, fent trenet, no és pot avançar, anem en fila india, fet que a vegades desespera, però et permet anar tranquil·lament, i reservant forces que més endavant es necessitaran... arribant al cim... avanço 4 o 5 llocs, penso que l’Eloi també ho farà, però no...decideixo seguir una mica més endavant. Sabent el que ve penso que es millor adelantarme un mica ja que a la pujada a Burriac segurament m’enganxarà i haurà d’arriar de mi. Just abans d’arribar a dalt ja es veuen els primers frontals que baixen de BURRIAC,... joder com tiren els primers i nosaltres encara no hem finalitzat el primer tram.

Amb 47 minuts corono el Turo de l’Infern i em foto un gel a la carrera glop d’aigua i cap a baix... avituallament aigua, isotònics... i ruuuuuuuuuunnnn.... començo avaçar gent agafo confiança ...aiaiaiai que caic... “lo salvo”... i ja estem pujant de nou... durant el primer tram de pujada... fins els arbres fruiters i poblat iber vaig mirant enrere buscant l’Eloi...el crido... però no ve... llavors veig me n’adono que d’ara endavant hauré de tirar perquè ja no m’atraparà... faig tota la pujada de fins les pedres a bon ritme avançant corredors... arribo a la pista... aprofito els metres fins la pujada de pedres per caminar i recuperar i veig corredors que m’avancen corrents, no em preocupa ser que ho pagaran a les pedres... em foto un altre gel, glop d’aigua i cap al CASTELL Efectivament torno a avançar aquells corredors esforçats que m’havien avançat uns metres abans.... començo amb força,... cap al final començo a notar l’esforç i pateixo una mica però corono amb 1:18minuts més aigua ara ja pel cap i isotònics... i baixada tècnica... me la prenc en calma ja que als entrenaments vaig provar el terra en aquest tram... sense adonar-me’n ja estem a baix... i enfilem el camí cap a l’entrada a banyadores...aquí segueixo els consells d’en David (collons!!... perdo!!.. són “les seves muntanyes”) no val la pena córrer aquest tram perquès després ho pots recupera... km 10 entrada banyadores 1h 36 ... avituallament, un altre gel (van 3) i cap amunt... a partir d’aquí la BATAC em passa molt ràpid... agafo bon ritme, tinc forces i em dic a muerte fins al final... i comenó a adelantar gent, veig cares esforçades, algun lesionat... i jo corrent amb un somriure... l’excès de confianá em fa caure just abans d’arribar a l’avituallament anterior al turo del ORIOLS... (penso tonto com caus pujant...!!!) arribo a l’avituallament demano un GYMTONIC... em diuen que a l’arribada... “unas risas”... jajaja... i encaro cap a l’últim control... TURO DELS ORIOSL 2:13 hores. Queden 5 km quasi tot baixada excepte un petit tram sortint de CABRERA i partir d’aqui “a muerte”... baixada ràpida fins a Cabrera on hi ha molt de públic, li regalo “la pulsera luminosa” a un nen (que pesats...donem la pulsera... donem la pulsera... jejeje... nens!!! jejej)  paso a bon ritme per la plaça del poble y no paro a l’avituallament... encaro l’últim a pujada amb calma (400 metres) no m’importa que em passi algun corredor... em prenc l’últim gel... i em llenço a buscar la platja... 3 km a sac... on només avanço corredors i corredors... per arribar al túnel d’entrada a la platja i fer l’últim tram de sorra amb una sensació de satisfacció indescriptible...busco al meu públic (pares, dona, amics) em poso per la foto però no m’agafen bé... (catxis...) Paro el temps amb 2h:45 minuts 45 segons... miro i em sorprenc... quasi 15 minuts menys del que em pensava... i el millor de tot les sensacions, arribo amb la sensació que m’ha faltat cursa... em trobo bé... em fan mal els turmells i genolls... però... bé... busco als companys... ens felicitem... i el primer que penso és... TINC GANES QUE ARRIBI LA BATAC 2012....

HA ESTAT LA MILLOR CURSA QUE HE FET MAI, LA MES MÀGICA, HA ESTAT UN PLAER CÓRRER-LA!!!

RUUUUUUUUUUUUUUUNNNNNNNNNNNN!!

!!

Crònica aquatló de Blanes

Hola!
aquí va una altre crònica!!!
divendres en Bernat va venir amb uns flayers per l' Aquatló de Blanes del diumenge. A mi em va cridar l' atenció al moment! però donat el meu nivell de natació, ritme tortuga cansada, vaig pensar: a on vaig? Però tothom em va animar (com sempre, gràcies!!)
Així que no m' ho vaig pensar gaire i em vaig decidir.

M' aixeco ben d' hora el diumenge, m' agrada els dies que hi ha cursa o alguna "competició", aixecar-me d' hora, esmorzar amb una sensació a l' estómac entre nervis i una il.lusió molt gran!!

Surto de casa i per la carretera passo molts km sense trobar ningú.... em relaxa, gaudeixo del que vindrà!

Arribo a les 08 a Blanes, i mentre faig la inscripció em trobo amb el Casero, que de seguida em reconeix, (ens vam conèixer al sopar d estiu i vam xerrar força).
M' explica com anirà la natació i la carrera, ho agraeixo pq estic molt nerviosa! penso que amb el meu nivell de natació, quan surti de fer els meus primers 400 la gent tornarà de fer els 4 km......

Com que tinc temps de sobres vaig caminant pel passeig, veig que 4 km de cursa estàn "xupaos" i la natació total són 400 m , que desprès de fer 1.100 diumenge passat també es "pan comido".

Bé, arriba l hora, tothom a punt, veig gent molt professional...ai ai ai..... i dónen la sortida.
Em tiro a l' agiua; sense menjar sorra aquesta vegada.... ;-) i comencem a nedar.

Com sempre se'm fa difícil orientar-me però segueixo la gent, vaig molt ràpida i tinc sensacions rares, no veig bé, i trobo que m estic cansant molt, però tinc por de deixar el grup i llavors desorientar-me encara més...... fins que veig que em manquen forces i penso: aviam, jo he vingut a competir?? Noo.... vull gaudir de la natació al mar, que tant m' agrada, i encara falta molt, així que relax, al teu ritme... i això he fet. He baixat el ritme, i ja he començat a situar-me.

He arribat a la primera boia, he girat i apa! fins la següent molt bones sensacions.....  noto que vaig molt bé! de cop un senyor davant meu que pica de peus amb una força que començo a empassar aigua.. ai ai... vaig a avançar-lo per l' esquerra... m hi fixo bé, porta unes ulleres amb tub.. jeje!! Aquí lo important es passar-s'ho bé ! clar que sí!!! i ja camí cap a la sortida.....
Oohh qué bé!! m ' encanta!!!

Surto de l aigua, una noia em felicita... Veig en Casero, li xoco la mà! Primera part finiquitada! Qué bé!!! Ara a boxes, seguint els consells d' en Bernat (moltes gràcies) tinc bambes deslligades, tovalloleta rosa per eixugar-me bé, mitjons , ulleres i a córrer....

Passo els primers metres, vaig ràpida, però de cop veig que això no és com córrer habitualment.... vaig una mica cansada.. això no serà tan xupao com havia imaginat!!! Vaig avançant, passant els metres... faig la primera volta al circuit. Vaig cansada però tinc corda per estona..... Seguim !!!

Els voluntaris de l' organització són molt agradables, dónen ànims en passar, s' agraeix!
Vaig a per la segona volta i estic molt contenta, estic gaudint molt i també patint una mica..... és més dur del que pensava!!! Començo a avançar gent.... no m ho crec!! i de cop ja estic acabant els 4 km.

Entro a boxes, estic molt més cansada del que havia previst, però val la pena!!!
Em trec bambes, poso ulleres, casquet i al agua patos!!!

Ooooohhhhh quina felicitat! com s' agraeix...... Deu meu !!! sempre he sospitat que potser vaig ser peix a la meva vida anterior... Potser un peixet una mica despitat... però soc feliç allà dins!!!!
I penso, a recuperar-me de la cursa i a gaudir que això s' acaba.
Ara ja em sé el camí i vaig molt còmoda, de fet començo a avançar gent.. jo !!!  no m' ho crec !

Passo la primera boia, giro miqueta i apa a la segona en un tres i no res i avançat gent.. i de cop ja cap a la meta.
LLavors penso, Clara això ara si que s' acaba, frena i gaudeix. Però de cop m' avança un noi i penso, ostres.. se suposa que jo també hauria d apretar una mica , no ? de fet em trobo molt bé i recuperada... vinga va! apreto mica però concentrar-me molt en les bones sensacions i en sentir aquesta felicitat que m' envaeix. I així ho he fet fins al final!

Per cert! Totes 2 vegades he nedat fins tocar amb les mans a la sorra, seguint consell de Miquel i Bernat!! Gràcies a tots 2 .

I ara sí, torno a sortir, amb un somriure d' orella a orella, la gent em felicita!!! i miro el rellotge, en total he trigat menys de 40 min. M' esperava més, la veritat ! doble satisfacció!

Torno a saludar en Casero, estic de subidón! El meu primer Aquatló! més dur del que pensava, però l' he gaudit al 100% . Sé, que no serà l' últim.

I la prova gràfica adjunta al correu: En Casero, que li dóno les gràcies per tot!  i jo.

Clara

Crònica entrenament del Burriac Attack By Rickrunner

Cronica entreno Burriac Atac...

Estoy echo polvo...!!!

Rickrunner

Cursa de Malgrat by Clara

La setmana passada feia la meva primera cursa i al poc en Rick em va
proposar fer la de Malgrat. No ho veia molt clar, només porto 1 mes i
mig entrenant... però m' animo, sobretot pels comentaris del companys
i pel bon ambient que hi ha, que fa que em senti molt còmoda dia a
dia.

Avui ens trobem uns minuts abans de començar el Ricky, la Sonia amb l
Oscar i l' Agustí amb la Mercè.
Estic nerviosa, han trigat molt en donar-nos dorsal i gairebé no puc
escalfar. Per sort la Mercè em porta al costat a fer uns minutets i em
dóna uns consells, (bé ! gràcies). Porto la meva ampolla d aigua, un
altre consell, de l ' Agustí ! (bé, gràcies)
Tot a punt i donen la sortida.

Anem junts els primers km, la veritat tinc por de no poder acabar, 10
km crec que són molts, però no hi penso, simplement segueixo el ritmo,
miro la gent, els carrers, els companys. Fa calda, però no fa sol.

Primer Km, recordo un consell de l' Agustí, beu els primers km.
Glopet.
Seguim avançant i portem uns 2,5, encara anem junts, ho porto bé, i un
altre glopet.
Anem passant carrers i km, la veritat es que vaig molt bé, no em noto
cansada, vaig al meu ritme i penso que puc aguantar bé, espero no fer-
me mal, que no m' agafi cap "iuiu" (petites pors).

De cop passem el km 5 !! Mare meva, ja??? m ' agafa un subidón, molt
fort!! podria cridar de felicitat!!!! de fet crec m' estic rient sola!
Oohhh! ara ja només restar...

Ho porto súper bé, agafo aigua i me la tiro per sobre.. Felicitat!!
Energia renovada..... guau!!!

Avanço i de cop ja hi som al 7.  Agafo més aigua que em torno a tirar
per sobre.... Oohhh qué bé!!
Com es possible que estigui gaudint tant d una cursa?? Mai ho hagués
dit !

Avanço una mica més, m' adono que molta gent em va passant, però no
tinc pressa, vaig al meu ritme (recordo les paraules del Quiqui). Ara
si que començo a notar una mica cansament, però es pot aguantar, i
tant !

Vaig mirant el paisatge, i tinc el Ricky molt a prop, la resta no els
veig. Ens acostem, km 9. Un altre moment de felicitat!!  No m' ho
crec... estic a punt d acabar una cursa de 10 km !!!
En Ricky treu Iphone, havíem dit de gravar-nos si arribàvem junts a la
meta, i sí, ho fem!!! Oooohhhh

Entrem a les pistes, veig la meta a pocs metres!! sisisisi. Ens agafem
i entrem junts: 54 minuts! Un altre SUBIDON !! ric, salto, crido. Soc
feliç!!!!  Yeeeeaaaaahhh

I el millor es que segons arriben els companys i gent que has
coincidit durant la cursa també sents una alegria per ells! per
acabar, de veure que també ho aconsegueixen !!!
Espero que ells també hagin gaudit de la cursa i hagin assolit els
seus propis objectius!

Fins la propera
Clara

Cursa d'Orrius by Sònia

Hola a tots!

Ahir es va fer la cursa d'Òrrius El meu marit, l'Òscar, em va preguntar, -vols fer-la? I jo li vaig dir que si, com sempre ....sense pensar!

El mateix dia al matí, la Beth, laMaria, la Imma, en Miquel i jo, vàrem fer una sortideta en bici. No gaires kilòmetres i al nostre ritme, encara que en Miquel ens feia de cotxe escombra! jejeje. Ja faré la crònica de les sortides en bici en un altre moment ....

Quan vaig arribar a casa estava molt cansada, m'havia costat molt pedalar, no entenia el que em passava.

Després de dinar, a les 15h toca la migdiada! A les 18h l'Óscar em desperta i em diu:- Què no vols fer la cursa d'Òrrius? i jo, encara el llit molt petada li dic que si! em vesteixo (Antes muerta que sencilla!), i anem cap allà.

Encara que estava una mica adormida aconsegueixo omplir la inscripció....

Ens trobem en Paco, millor dit, ens veu ell a nosaltres,...després veiem  a l'Eloi amb la seva família, que feia la cursa caminant, el meu veí, i els companys de l'Òscar de VO2.

Miro al voltant... i veig moltes cares conegudes, la gran majoria homes i normalment dels que fan bons temps. Hi han poques dones...però segur que són més ràpides que jo i tenen més fons.

Dins meu penso, -Sònia, com sempre t'hi fots en llocs que després et costa sortir!.....Hauría d'haver fet la cursa caminant. Faig càlculs i les meves previsions més optimistes em diuen que arribaré en 1h30minuts o bé amb el cotxe escombra!!! Però m'era igual, ho havia d'intentar.

Ens dirigim cap a  la sortida, molt d'anar per casa però amb "ambientillo". Un cop allà, m'entretenc jugant amb el fill de la meva veïna.... a la que de cop i volta l'Òscar em crida: vinga, que ja comença!!( com sempre estava a la "parra")

Connecto el meu ipod amb els Aerosmith per motivar-me i arribo on estava l'Òscar i els seus companys, ja havia fet 500 metres! ...però a partir d'aquell instant,  la gent comença a passar-me un rere l'altre... Giro el cap  i  veig el cotxe escombra i una parella de senyors grans, ja sóc l'última! la previsió es compleix, i és aleshores quan la part més positiva del meu cervell em dona alè; -Sònia, és igual, l'has d'acabar com sigui, amb dos collons!

Quan només portava dos kilòmetres! Segueixo corren, l'asfalt no s'acaba mai i els meus malucs se'n ressenteixen,... intento canvia la forma de córrer, aixecar peus, genolls i que la meva petjada sigui el més plana possible.

De lluny veig un senyor amb samarreta groga i un altre amb samarreta vermella,  que m'havien passat abans  i penso he d'arribar allà i avançar-los

En el kilòmetre tres més o menys, hi ha l'avituallament, agafo l'ampolla d'aigua de litre i mig i me l'emporto, no bec aigua sinó que me la vaig tirant per sobre!

Seguim pujant però ara ja no es asfalt, estic a la muntanya!!! miro i encara porto tres kilòmetres i mig, és igual que vingui el cotxe i em baixi, no puc més!!!  les pujades són molt dures per mi, i a vegades les faig caminant.

Cap el kilòmetre quatre o quatre i mig, ve una baixada i començo apretar, ja baixem!!! Li dono gas a les cames i adelanto al senyor de verd!

 Però..Ooooh!! Una altre pujada i les cames no m'aguanten. No deixis que et passi el senyor de verd...però em passa! tot just torna haver-hi una baixada, no hi dubto i em llenço, si rellisco ja m'aixecaré! em poso al seu costat, vol adelantar-me, accelero, ell em segueix, torno accelerar i el passo, quan em giro, ja no hi és!! Uno menos, jejeje, ja tinc tres per la cua.

Ara, a per el de vermell!!!. A les pujades camino i corro, a les baixades em deixo l'ànima!!

Menys mal!!! Per fi un altre avituallament! bec un glop i surto escopetejada aprofitant que hi ha més gent davant meu allà aturada. Veig el senyor de vermell, aprofito la baixada i el deixo enrere, ja no el veig!, un altre menys!jejeje.

Em trobo un senyor amb samarreta blava, i em comenta que aquesta cursa és molt dura i si tot és de pujada? Ell només ha anat a córrer per la platja...anem xerrant...i això que, miro el rellotge, ostres!!! Ja n'he fet 6 km i porto 36 minuts!! Al loro! Que no estamos tan mal!!! ( Igual acabo en 1h30min!) però ve una altre pujada! Catxim!!! El senyor que m'acompanya se m'escapa, però ja vindran les baixades, i si efectivament, baixadeta al canto...apreto, l'adelanto i ja no el veig, un altre menys!

Allà lluny diviso a una altre parella que també m'havia avançat al kilòmetre dos aproximadament, és pujada i no volia fer un esforç inútil.... I penso ja vindrà la baixadeta.....baixadetaaaaa! apreto...  i ja no els veig, dos menys!!....

Torno a mira el rellotge, porto 7 km. De cop i volta em trobo al mig de muntanya, apago el meu ipod, només estem la natura, la meva respiració i jo. Hi ha pau i tranquil·litat!

Però la meva ment comença a jugar-me males passades... i si t'has equivocat de camí?, i si no arribes al Òrrius? i si.... Veig una fletxa blanca que marca el camí, no m'he desviat!!!(Que coneixent-me tot seria possible!)

Kilòmetre 9 ,em trobo a la dona de l'Eloi, la saludo i em dona ànims! Agafo forces....ja queda menys!!

Kilòmetre 10  i encara estic a la muntanya! L'Òscar m'ha enganyat, no era de 10 km, segur que hi han més!! Encara que també pot ser el pulsòmetre estigui calibrat malament, no serà la primera vegada que em passa!!!

Em creuo amb un participant que ja havia acabat i li pregunto: -Queda gaire? i em contesta:- ja estàs!

Aleshores verifico la distància que queda amb la típica pregunta de les curses popular :- -Què queden 200 metres? i ell contesta: - No!menys!

Aquest cop tenia raó...Deprés de rebre el ànims de l'Eloi i més tard d'en Paco, enfilo la pujada i em dirigeixo cap el centre del poble.. l'Òscar em crida:- la meta la tens allà!- Però no la veig! Podria seguir corren...fins que de cop i volta una noia em para en sec per apuntar-me el número del dorsal, ara si! Ja he acabat!!!

He fet una cursa de muntanya!!!buf amb el que m'han costat els primers 5 km!! La resta, tot s'ha de dir, no me n'he adonat o si més no, els he gaudit amb esforç... Al final 1h 10 minuts de cursa.

Possiblement és molt de temps per una cursa de muntanya" light", però supera amb escreix les expectatives que tenia al principi de la cursa. Estic molt contenta haver assolit un altre repte...Us ho recomano!!!

Presentació equipacions Sikespot-R43 amb el nou sponsor Impala network solutions

Ahir varem fer la presentació del equip SiKespot-R43 amb el nou patrocinador Impala Network solutions
Desde aquí voliem donar-li les gracies.
Més info: http://www.impala-net.com/
.

Crònica del Sopar by Imma

Un cop mes la colla de Runners de Sikespot a mes de  compartir  cada setmana  entrenaments,  curses, experiències, dubtes  de com  assolir nous  reptes, també ens agrada la marxa, la festa i   gaudir d’un bon sopar tots junts i com no,  sempre  troben un motiu per organitzar un àpat.

Aquest estiu i abans de que tots marxem de vacances hem  anat  a fer un  sopar  davant del mar.
Cada vegada som mes, el grup creix molt despresa, i aquest cop érem quasi  30  ( i no hi érem tots ) , que volíem gaudir  junts,  i o van aconseguir, varen menjar be i també riure molt  molt , perquè  tots som de la conya i el ambient  que fem es estupendo.

Desprès per acabar un Mojito, al Xiringuito i xerrar un ratet mes.
Com a record he fet un Collage amb algunes de las fotos  mes  emblemàtiques (com  las postres que  son  “ El delirio de algunos “ ) ja ja  ja ja  ja ja .

Ho tenim que repetir mes sovint.

Salud i km.
Sik`s- Imma

Triatló de la vila per relleus by Olga

Bon dia a tots i gràcies per les vostres felicitacions.

 

Ahir va ser un dia sensacional.

Jo tenia la responsabilitat de mantenir el nivell que tenen les meves companyes no les podia decepcionar.

L'Aurea neda impressionant, no cal dir que la Gemma te un domini de la bici espectacular, i dins del meu cap hem torturava la idea que per culpa de no poder correr més no aconseguissim vencer.

 

Feia dies que hem planetjava la qüestió, la possibilitat de guanyar. Així que ja li vaig dir al Quiqui que necessitava entrenar al límit per poder mesurar fins on podia arribar. Va haver un entrenament on vam haver de fer 4 kilometres i allí ja vaig forçar el cos per provar fins on seria capaç.

 

El dissabte a la nit vaig anar a dormir una mica tard, i sobretot molt inquieta i no vaig poder dormir en tota la nit donat voltes a la qüestió. Al matí l'Aurea  i la Gemma ja m'esperaven a l'entrada de Boxes amb la Sònia i la Maria. Crec que estavem totes una mica nervioses.

 

 La Gemma , l'Aurea i jo vam anar a veure la sortida del mar dels primers(on hi havia el meu marit) crec que allí l'Aurea va prendre conciència del que li esperava i dels cops que rebria. La Gemma i jo vam anar cap a Boxes i després de tenir series dificultats per poder accedir vam esperar pacientment l'arribada de l'Aurea. De cop la veiem apareixer al fons era dels primers de relleus, la Gemma enfila cap el punt indicat on té la bicicleta li trec el chip li poso i marxa flexada. Les dues molt entusiasmades esperem que la Gemma arribi. Fem especulacions de quan tardarà i quan ens adonem ja ha arribat. l'Aurea hem posa el chip i comença la cursa a peu.Durant tot el matí havia estat el cel tapat, ara i des de fa una estona fa bastanta calor però intento centrar-me en aconseguir baixar el temps de l'any passat. M'intento autoconvencer que serà la cursa que mai he realitzat, m'enrecordo dels consells del Quiqui , de la Mercé i surto com una flecha, crec que massa ràpid inicialment, trobo a la sortida en Xevi i en Jaume Angulo que m'animen i això hem reconforta, a  mig camí la Maria, contenta per que està a punt d'aconseguir el repte. Segueixo i penso que això ja s'acaba.Quan falten cent metres per l'arribada m'esperen les meves companyes d'equip entrem agafades les tres i crec que hem aconseguit el repte. No és fins una hora més tard on confirmem que hem quedat primeres de relleus femenins treien  casi 9 minuts a les segones. 

 

estic encantada , malgrat avui hem fa mal tot.

 

un  abraçada, i sobretot felicitar a la resta per els reptes aconseguits

 

olga Mussoll

Triatló de la Vila by Maria

Hola a tots!

La Sònia i jo ja som triatletes!

A les 7 ens trobem a boxes amb la Sònia, la Gemma, la Olga i l’Aurea.  

Ens informen que la proba de natació serà 100 metres més curta, ja que hi ha mar de fons i hem de nedar més a la vora de la costa. La natació és bastant agobiant amb molta gent, rebent i repartint cops fins que arribem a la boia, després ja es pot nedar més tranquil·lament.  

 A la proba de bici tinc la sensació que he punxat, em paro, veig que tot està bé i continuo, ha estat una falsa alarma. Ja només queda córrer 5 km, feia calor però és l’ultim esforç.  Arribada...temps: 1 hora 22 minuts….. HO HEM ACONSEGUIT!

Imatges

Crònica de l'Olla de Núria ... aquest any SI .... sóc FINISHER !! By Eloi

Abans de tot agraïr a en Toni, en Francesc, l'Oriol, en Jordi i en Sergi tant meravellosa companyia aquest cap de setmana. Ha estat com sempre un plaer.

Disculpeu si la crònica és extensa. Crec que s'ho val.
Pugem tots sis el dissabte al vespre cap a Ribes a punt de sopar. Ens instalem i gaudim de la bona conversa tot compartint experiències de muntanya. Tots son molt bons corredors.

Diumenge al matí a les 05:15 toca el despertador i a les 06:30 agafem el cremallera a Queralbs i cap amunt. Com ja sabeu, el marc és incomparable. Al arriba a dalt es respira ambient runner. Només veient les cames dels altres ja veus que el nivell és altíssim.
Esmorzem, recollim el dorsal i els regalets. Fem el "brifing" i ja ens adverteixen que les condicions meteorològiques no són clares. Si arriba la tempesta es neutralitzaria la cursa.
Encara que no sóc creient vaig a veure a la Verge de Núria i li prometo que aquest any ho faré.

A les 08:45 tothom es posa al parc tancat i es comencen a respirar nervis i les necessitats fisiològiques s'acceleren.

A les 09:00 arrenca la cursa i com l'any anterior tothom surt a tota pastilla. El primer objectiu és el PLUVIÒMETRE, on s'hi ha d'arribar amb 50'.

La primera pujada és un quilòmetre vertical i has de guanyar 1.000 metres de desnivell en 4 quilòmetres. Igual que l'any passat m'agafa una gripada de collons. El ritme és molt ràpid, em falta aire i els bessons es carreguen ràpidament. Veig com els meus companys s'allunyen, malgrat no volia perdre la referència visual i durant la pujada la gent m'avança un rere l'altre.

No cal dir que aquests fets no ajuden psicològicament, i la part negativa del cervell comença a fer la seva feina ... Arribo al pluviòmetre amb 49'm, nomès 1' per sota el màxim i penso "si al Puigmal arribo tant just, plego".

Desprès del Pluviòmetre arriba la terrorifica "pala" que et porta al cim del Puigmal, on s'hi ha d'arribar amb 1h30'. Poc a poc i sense gaire esperança avanço metres i sorprenentment arribo al cim amb 1h20', amb 10' de calaix que m'ajuda a pensar que anem millor.

A partir d'aqui comencen les crestes de l'Olla, amb meravelloses vistes del cantó francès i català del pirineu. El temps aguanta i aqui apareix un aliat inesperat: EL VENT. Un fort vent, perillós a les baixades ja que et podia fer caure però molt beneficiós a les pujades, ja que sempre el vàrem tenir d'esquena i em va ajudar molt a pujar la resta de cims de la cursa. Val a dir que si el vent hagués estat de cara, encara estariem allà dalt.

El primer descens cap al coll de Finestrelles és molt divertit. Hem d'arribar allà amb 2h30' i com que a mi m'agrada molt baixar, arribo al control amb 2h clavades, així ja tenia 30' de motxilla.

A partir d'aqui s'iniciava el tram més llarg de la cursa, amb els Pics de Noufonts i d'Eina com a màximes dificultats, fins arribar al coll de Noufonts, on el tall era a 3h'20 i on em van eliminar l'any passat. El cansament ja es comença a notar i les pendents són brutals. El GPS indica trams on la mitjana de la marxa és de 18 minuts/quilòmetre .... Els minuts passen i no arriba el control, cada com queda menys per l'eliminació??? Doncs no ! Malgrat perdre gran part de la motxilla acumulada arribo al Coll de Noucreus amb 3h10' i aixó aconsegueixo el primer repte de la jornada. La pujada de moral és brutal i em disposo a fer el darrer tram de la cursa.

Tot just iniciat el tram, se sent un tró (sense llamp) i comença a ploure i a pedregar de manera desmesurada. Aixó juntament amb un vent superior als 60 qm/h converteix els darrers 8 quilòmetres de cursa en una Xtrem de dimensions inmenses, tenint en compte que encara s'havia de pujar el Pic de Noucreus (2799m) i el Pic de FontNegre (2722).

Vaig xop com una mala cosa. M'haig de tapar la cara amb una ma per tal de poder-hi veure i que la pedra no me faci massa mal. La combinació del cos mullat i el fort vent fa augurar un bon costipat.

És llavors quan em ve a la a la memòria en Kilian Jornet. Que faria ell en aquesta situació? Doncs pit i collons diria. M'imagino que sóc ell i començo a pujar i baixar enmig de la boira, la pluja i la calamarsa i de cop i volta, no sense patiment, un home amb una esquella de vaca m'anuncia que ja arribo a l'ultima pujada.
Ja només queda baixar fins al Santuari, amb les mateixes difilcultats meteorològiques ja descrites. Són aproximadament  4 quilòmetres de descens. Curiosament em ve al cap la canço del CHIQUILICUATRE i dins del meu cap va sonant sempre la mateixa melodia "baila el chiqui chiqui, baila el chiqui chiqui, lo bailan los hevys tambien los friquies"  i sempre anant repetint aquesta mateixa tornada començo a baixar a una velocitat prou destacada ... baila el chiqui chiqui .... començo a adelantar tota la gent que m'anava per davant ... baila el chiqui chiqui ... com que vaig tant xop, trepitjo tots els bassals i rierols que es van formant per la pluja, la sensació de llibertat és impressionant ... lo bailan los hevys tambient los friquis .... i finalment sortint de la boira s'endevina el perfil del refugi i també el del Santuari.

En aquell moment miro el rellotge i porto 4h35' de cursa ... seré capaç de fer-ho amb menys de 4h45' ?? Apreto a corre esprintant cap avall per les pistes d'esqui de Núria, rellisco i baixo de cul gairebé de 100 metres, sense conseqüències. Continuo corrent i faig la definitiva volta al Santuari i entrar a la meta. No hi ha ningú. Només una esforçada voluntària que et recull el xip. Tothom es a dins. Fa mal temps.
Acabo la cursa amb un temps de 4h42' i estic molt i molt content.

Sóc FINISHER. No m'he fet mal i no m'ha fet mal res durant la cursa. El mal temps li ha donat un punt d'èpica que difícilment es podrà repetir.
Busco als meus companys. Tots estan molt contents i jo els hi expresso la meva satisfacció pel cumpliment del repte.

Escudella i Carn d'Olla i pa amb tomàquet amb butifarra són un complement fantàstic pel fi de cursa, després del fret que hem passat.

Tothom s'explica els detalls de la seva cursa particular, ja que les anècdotes són interminables.
En fi, passen els anys, anem assolint reptes i anem disfrutant de fer allò que ens agrada.

Vull acabar aquesta crònica compartint amb vosaltres unes frases del llibre d'en Kilian Jornet "CÓRRER O MORIR" que m'han ajudat a superar aquest repte i que sempre utilitzaré en casos similiars.

"Si bé hi ha molts corredors que ambicionen baixar del seu temps ara a la sortida, durant la cursa aquesta serà la raó que tindrà menys importància. L’important és gaudir del paisatge, corrent a un ritme còmode, que ens pugui dur el més lluny possible. I a poc a poc, serà el nostre cos el que s’anirà trobant a través de la natura amb el seu ritme natural i serà aquest el que decidirà si som capaços d’arribar al final i en quant de temps."

I dimarts tornem-hi !!!

SiKespot- R43, Intersport Mataró

No hi són tots, tot i que són tots els que hi són.

SiKespot- R43

Mica en mica el temps va passant, ara ja no només fem curses de 10 km, sinó de 21 km i , fins i tot, de 42,125 Km.

Quin serà el proper repte?

Si vols més informació d'aquest grup, pots adreçar-te a la botiga Intersport R43 de Mataró o consultar a la web de SIKSports.

Mitja de Callella By Rafa

Hola a tots,

Com no havia fet cap crònica, vaig a escriure unes línies.

Mitja marató de Calella, dia 20 de març de 2011. Ens trobem Àlex, el seu cunyat (Marc), les respectives, Kiki i jo a les 8:00 a Mataró. Després d´anar cap a Calella i estar una estoneta buscant aparcament ens posem a escalfar a les órdres del Kiki. Tot marxa bé. Estem nerviosos abans del començament de la cursa. Sona "el pistoletazo" de sortida i anem Àlex, Marc i jo junts (Kiki està amb el grup de l´èlit). Al principi el ritme és bo, 4:50 - 5:00, i prompte Marc s´escapa perquè volia fer marca. Ens quedem Àlex i jo sols i continuem a aquest ritme fins el qulòmetre 8, en el que a l´Àlex li entra "flato" i després d´acompanyar-lo durant uns 500 m el deixe al darrere.

En aquest moment em trobe sol, però amb forces i decidisc apretar un poc el ritme. Quin gust dóna anar passant a gent! Em vaig trobant bé amb el ritme marcat i al 16 aprete un poc més. Les cames van bé i continue passant a gent. Al 19 aprete el cul i faig un altre petit canvi (el que permeten les cames). Ja estic quasi. Quan veig l´arribada faig un sprint de 200 m i arribe en 1:43:27. La satisfacció per les sensacions positives és molt gran. He acabat bé i millorant temps respecte a Granollers. 

Quin serà el pròxim repte? Siga quin siga, SIKESPOT!!!