Abans de començar vull agraïr als companys que em vareu animar i convencer a fer la BURRIACAT... David, Paco, Eloi... gràcies perquè ha estat una experiència IMPRESIONANT!!!
Doncs res, no acostumo a fer aquestes coses però aquí teniu un petit relat, que no crònica de la meva experiència a la BURRIACTAC (en endavant BATAC)
Per ser la primera cursa de muntanya que fèia no esta mal començar amb la BATAC i a sobre de NIT.
Cap a les 8 aproximadament ens comencem a trobar tots els companys a la zona de pàrking (Paco, David) pel camí a la zona de recollida de dorsals (Eloi) o ja amb el dorsal posat (Ricki)
Normalment no m'acostumo a posar nerviós abans de cap cursa, però dissabte reconec que estava a punt de tensió no habitual, però més que nervis, eren ganes de començar a córrer, de començar a empassar km, km, ...
Després de les fotos de rigor, nois "vaya culitos"...jejeje... (veure fotos facebook) escalfem pel passeig, evacuem un parell de vegades líquids sobrants del nostre organisme, per allò d'anar mes lleugers...i ens dirigim cap la zona de sortida... on ens esperen uns 15 minuts d'espera. Estàvem col·locats al final del gruix de corredors, pel que els més entrepits...(jejeje... bona tàctica...per si de cas...ejejje) decideixen avançar posicions... (David)... Durant l'espera veus cares conegudes... amics que t'han vingut a veure... desconeguts que en pocs minuts seran coneguts (per allò de compartir km un darrera l'altre) A poc de sortir en Paco decideix avançar la seva posició...i ens quedem en Ricky, l'Eloi, i el meu cunyat (en Marc) company de curses, curses, curses,...i curses... (que pesat!!!)
Durant aquest moments repasso mentalment la cursa i crec que el més adient es intentar seguir a l’Eloi que marcarà un ritme per acabar amb 2:50-3:00 hores. Crec que estic capacitat pels entrenaments que hem fet d’acabar al voltant de les 3:00 hores.
Doncs .... xixixixixixiixixuuuuuuu.... PUMMMMMMMM!!!!! Comença la BATAC entre tímbals i aplaudiments enfilem cap a la muntanya... en un primer tram ple de públic i buscant a la meva fotografa personal...(la Núria... com sempre allà càmera “en mano”...jjeje)
Després d’un primer km a ritme de 5:30-5:40 detecto que el nostre grup s’ha disgregat i em plantejo segui a l’Eloi almenys fins la falda del TURO DE L’INFERN.
Un cop arribem als primer trams estrets arriben les primeres retencions i un frase de l’Eloi, hauríem d’haver sortit més endavant. Poder si... però un cop acabada la cursa crec que va ser encertat, perquè el fet d’haver fet el primer tram més lent em va permetre poder acabar amb molta força... però això ja arribarà.
El fet d’haver fet el recorregut una setmana abans ens permet regular, saber on val la pena apretar, on no, on es millor caminar, etc... així que arribem a l’inici del Turo de l’Infern, el pugem tranquil·lament, fent trenet, no és pot avançar, anem en fila india, fet que a vegades desespera, però et permet anar tranquil·lament, i reservant forces que més endavant es necessitaran... arribant al cim... avanço 4 o 5 llocs, penso que l’Eloi també ho farà, però no...decideixo seguir una mica més endavant. Sabent el que ve penso que es millor adelantarme un mica ja que a la pujada a Burriac segurament m’enganxarà i haurà d’arriar de mi. Just abans d’arribar a dalt ja es veuen els primers frontals que baixen de BURRIAC,... joder com tiren els primers i nosaltres encara no hem finalitzat el primer tram.
Amb 47 minuts corono el Turo de l’Infern i em foto un gel a la carrera glop d’aigua i cap a baix... avituallament aigua, isotònics... i ruuuuuuuuuunnnn.... començo avaçar gent agafo confiança ...aiaiaiai que caic... “lo salvo”... i ja estem pujant de nou... durant el primer tram de pujada... fins els arbres fruiters i poblat iber vaig mirant enrere buscant l’Eloi...el crido... però no ve... llavors veig me n’adono que d’ara endavant hauré de tirar perquè ja no m’atraparà... faig tota la pujada de fins les pedres a bon ritme avançant corredors... arribo a la pista... aprofito els metres fins la pujada de pedres per caminar i recuperar i veig corredors que m’avancen corrents, no em preocupa ser que ho pagaran a les pedres... em foto un altre gel, glop d’aigua i cap al CASTELL Efectivament torno a avançar aquells corredors esforçats que m’havien avançat uns metres abans.... començo amb força,... cap al final començo a notar l’esforç i pateixo una mica però corono amb 1:18minuts més aigua ara ja pel cap i isotònics... i baixada tècnica... me la prenc en calma ja que als entrenaments vaig provar el terra en aquest tram... sense adonar-me’n ja estem a baix... i enfilem el camí cap a l’entrada a banyadores...aquí segueixo els consells d’en David (collons!!... perdo!!.. són “les seves muntanyes”) no val la pena córrer aquest tram perquès després ho pots recupera... km 10 entrada banyadores 1h 36 ... avituallament, un altre gel (van 3) i cap amunt... a partir d’aquí la BATAC em passa molt ràpid... agafo bon ritme, tinc forces i em dic a muerte fins al final... i comenó a adelantar gent, veig cares esforçades, algun lesionat... i jo corrent amb un somriure... l’excès de confianá em fa caure just abans d’arribar a l’avituallament anterior al turo del ORIOLS... (penso tonto com caus pujant...!!!) arribo a l’avituallament demano un GYMTONIC... em diuen que a l’arribada... “unas risas”... jajaja... i encaro cap a l’últim control... TURO DELS ORIOSL 2:13 hores. Queden 5 km quasi tot baixada excepte un petit tram sortint de CABRERA i partir d’aqui “a muerte”... baixada ràpida fins a Cabrera on hi ha molt de públic, li regalo “la pulsera luminosa” a un nen (que pesats...donem la pulsera... donem la pulsera... jejeje... nens!!! jejej) paso a bon ritme per la plaça del poble y no paro a l’avituallament... encaro l’últim a pujada amb calma (400 metres) no m’importa que em passi algun corredor... em prenc l’últim gel... i em llenço a buscar la platja... 3 km a sac... on només avanço corredors i corredors... per arribar al túnel d’entrada a la platja i fer l’últim tram de sorra amb una sensació de satisfacció indescriptible...busco al meu públic (pares, dona, amics) em poso per la foto però no m’agafen bé... (catxis...) Paro el temps amb 2h:45 minuts 45 segons... miro i em sorprenc... quasi 15 minuts menys del que em pensava... i el millor de tot les sensacions, arribo amb la sensació que m’ha faltat cursa... em trobo bé... em fan mal els turmells i genolls... però... bé... busco als companys... ens felicitem... i el primer que penso és... TINC GANES QUE ARRIBI LA BATAC 2012....
HA ESTAT LA MILLOR CURSA QUE HE FET MAI, LA MES MÀGICA, HA ESTAT UN PLAER CÓRRER-LA!!!
RUUUUUUUUUUUUUUUNNNNNNNNNNNN!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada