Espai per les cròniques i aventures d'un grup de persones unides per l'esport i els reptes.
dilluns, 12 de setembre del 2011
Cursa Intersport 11 de Setembre by Clara
Hola,
avui sí, avui, he patit....
no se si porto massa dies descansant poc, o que ahir vaig sortir; per segona vegada en bici, i anava cansada, o què, però avui la cursa se m' ha fet més dura que les altres 2 que n' havia fet.
Anem per parts amb la crònica.
11/09/2011 Cursa InterSport, 10 km amb alguna pujada considerable.
Quedem 45 minuts abans tots els Siks (que farem la cursa) amb en Quiqui per escalfar.
Arribo una mica abans, saludo en Pere i la Marta, que ja estan amb els preparatius, i la resta de l' equip InterSport.. De lluny veig en Bernat i en J, més salutacions a l' organització!!
Poc a poc arriba tothom, i uns 30 minuts abans comencem a rodar suau. Fa una calda important, no portem ni 10 minuts escalfant i ja estic suant... això apunta dur....
Minuts abans de la sortida foto oficial.
Arriba l' hora, ens posem darrera (error) i donen tret de sortida.
Es fa un tap important per sortir, com un minut fins que hem passat ... girem i una mica més de tap. Uns metres més endavant ja comencem a córrer.
Primers metres i ja em noto xof, cames cansades, molta calor.. sensació de: buf.....
També penso que ara que ja he fet un aquatló, una tri, una travessia, vaig veient el que realment m' agrada i la veritat es que avui hagués canviat la cursa per qualsevol repte amb aigua......
Però va, fora aquest pensament, som aquí, i estic amb la gent de l equip, em sento a gust i contenta d' estar amb ells!!!!
Passem el primer km, molt bé senyalitzat!! Seguim rodant, segon km, carai si es veu de lluny el con amb el número.. molt bé, així dóna gust! ;-)
Vaig rodant amb el Carles a prop, em va preguntant què tal , i li dic que cansada.. normal em diu.. no!! per a mi no!!! Jeje.
Tinc molta sed i vaig fent glopets d aigua a cada km aprox. Penso: i si avui no puc acabar ? no.. no.. fora fora!!
Miro la gent, escolto les petjades, el soroll de la polsera que porto al turmell amb uns cascavells, la porto a totes les curses i em relaxa ......
De cop, el km 5 Si si!!!! Per mi comença la resta.... espero que sigui més fàcil ara !!!
Arribem a avituallament, agafo aigua i me la tiro per sobre.. buf... qué bé!! ara si començo a reaccionar!!!! Oooohhhhh
Li crido al Carles, a Restar!!!!!
Entre el km 6-7 m' ha agafat com un subidón i he pres molt bon ritme, em notava amb energies i he avançat força, però tenia en ment la pujada de la Ronda Cervantes i tampoc volia quedar-me sense esma per desprès.
De cop veig el con amb el 8... en Pere ens havia dit el dia del Test Adidas: - aquí serà el km 8, que comença la pujada (una de les pujades, la pitjor, però no la única).
Així que respiro fons , agafo aire i vinga a pujar......
Una senyora va donant ànims als corredors.. m' encanta !!!! i en passar em diu: vinga noia!!! li dóno les gràcies!!! La veritat és que reconforta!
Per fi girem a l' esquerra i enfilem cap al km 9... buf.. mare meva! miro rellotge, porto 48 minuts.. i encara falta.. ais...... i els meus companys deien que baxaria dels 50 .. si....si.... ni baixo ni m ho estic passant tan bé com imaginava! A més tinc un "avis de flato" no, si us plau, no......
Per sort això s' acaba, arribem a prop del parc, i aquí si que ja apreto, sobretot els últims metres!!!
Passo la meta amb una sensació d' estranya felicitat.... no tan plena com d' altres vegades, perquè he patit, però molt contenta per haver acabat!!!! Finalment en 53 minuts!
Conclusions: en algunes curses pateixes, en d' altres gaudeixes, però el més important és fer-les !!! anar assolint objectius poc a poc. I si a més, tens la sort de fer-ho amb uns grans companys (i entrenadors) llavors, ja pots anar a dormir ben content !!!
Clara
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada