Bon dia a tots i gràcies per les vostres felicitacions.
Ahir va ser un dia sensacional.
Jo tenia la responsabilitat de mantenir el nivell que tenen les meves companyes no les podia decepcionar.
L'Aurea neda impressionant, no cal dir que la Gemma te un domini de la bici espectacular, i dins del meu cap hem torturava la idea que per culpa de no poder correr més no aconseguissim vencer.
Feia dies que hem planetjava la qüestió, la possibilitat de guanyar. Així que ja li vaig dir al Quiqui que necessitava entrenar al límit per poder mesurar fins on podia arribar. Va haver un entrenament on vam haver de fer 4 kilometres i allí ja vaig forçar el cos per provar fins on seria capaç.
El dissabte a la nit vaig anar a dormir una mica tard, i sobretot molt inquieta i no vaig poder dormir en tota la nit donat voltes a la qüestió. Al matí l'Aurea i la Gemma ja m'esperaven a l'entrada de Boxes amb la Sònia i la Maria. Crec que estavem totes una mica nervioses.
La Gemma , l'Aurea i jo vam anar a veure la sortida del mar dels primers(on hi havia el meu marit) crec que allí l'Aurea va prendre conciència del que li esperava i dels cops que rebria. La Gemma i jo vam anar cap a Boxes i després de tenir series dificultats per poder accedir vam esperar pacientment l'arribada de l'Aurea. De cop la veiem apareixer al fons era dels primers de relleus, la Gemma enfila cap el punt indicat on té la bicicleta li trec el chip li poso i marxa flexada. Les dues molt entusiasmades esperem que la Gemma arribi. Fem especulacions de quan tardarà i quan ens adonem ja ha arribat. l'Aurea hem posa el chip i comença la cursa a peu.Durant tot el matí havia estat el cel tapat, ara i des de fa una estona fa bastanta calor però intento centrar-me en aconseguir baixar el temps de l'any passat. M'intento autoconvencer que serà la cursa que mai he realitzat, m'enrecordo dels consells del Quiqui , de la Mercé i surto com una flecha, crec que massa ràpid inicialment, trobo a la sortida en Xevi i en Jaume Angulo que m'animen i això hem reconforta, a mig camí la Maria, contenta per que està a punt d'aconseguir el repte. Segueixo i penso que això ja s'acaba.Quan falten cent metres per l'arribada m'esperen les meves companyes d'equip entrem agafades les tres i crec que hem aconseguit el repte. No és fins una hora més tard on confirmem que hem quedat primeres de relleus femenins treien casi 9 minuts a les segones.
estic encantada , malgrat avui hem fa mal tot.
un abraçada, i sobretot felicitar a la resta per els reptes aconseguits
olga Mussoll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada