dimarts, 28 de desembre del 2010

No es meu, pero crec que pot agradar a tots els corredors.


Tal i com ens sentim moltes vegades.....

 

Yo les conozco. Les he visto muchas veces. Son raros.
Algunos salen temprano por la mañana y se empeñan en ganar al sol. Otros se insolan a mediodía, se cansan por la tarde o intentan que no les atropelle un camión por la noche. Están locos. En verano corren, trotan, sudan, se deshidratan y finalmente se agotan... sólo para disfrutar del descanso. En invierno se tapan, se abrigan, se quejan, se enfrían, se resfrían y dejan que la lluvia les moje la cara.
Yo les he visto. Pasan rápido por la rambla, despacio entre los árboles, serpentean caminos de tierra, trepan cuestas empedradas, trotan por la calzada de una carretera perdida, esquivan olas en la playa, cruzan puentes de madera, pisan hojas secas, suben cerros, saltan charcos, atraviesan parques, se enfadan con los coches que no frenan, hacen ladrar a un perro y corren, corren y corren. Escuchan música que acompaña el ritmo de sus piernas, escuchan a las gaviotas, escuchan sus latidos y su propia respiración, miran hacia delante, miran sus pies, huelen el viento que pasa por los eucaliptos, la brisa que sale de los naranjos, respiran el aire que llega de los pinos y entreparan cuando pasan frente a los jazmines.
Yo les he visto. No están bien de la cabeza. Usan camisetas traspirables y zapatillas de marca. Sudan camisetas, se ponen gorras y miden una y otra vez su propio tiempo. Están tratando de ganar a alguien. Trotan con el cuerpo flojo, pasan a la del perro blanco, giran después de la columna, buscan una fuente para refrescarse... y siguen. Se inscriben a todas las carreras... pero no ganan ninguna. Empiezan a correrla la noche anterior, sueñan que trotan y por la mañana se levantan como niños el Día de Reyes. Han preparado la ropa que descansa sobre una silla, como lo hacían en su infancia en víspera de vacaciones. El día antes de la carrera comen pasta y no beben alcohol, pero se premian con descaro y con asado apenas termina la competición. Nunca pude calcularles la edad pero seguramente tienen entre 15 y 85 años. Son hombres y mujeres.
No están bien. Se apuntan en carreras de ocho o diez kilómetros y antes de empezar saben que no podrán ganar aunque falten todos los demás. Estrenan ansiedad en cada salida y unos minutos antes del disparo necesitan ir al baño. Ajustan su cronómetro y tratan de ubicar a los cuatro o cinco a los que hay que ganar. Son sus referencias durante la carrera: 'Cinco que corren parecido a mí'. Ganar únicamente a uno de ellos será suficiente para dormir toda la noche con una sonrisa. Disfrutan cuando pasan a otro corredor... pero le alientan, le dicen que falta poco y le piden que no afloje. Preguntan por el puesto de avituallamiento y se enojan porque no aparece. Están locos. Ellos saben que en sus casas tienen todo el agua que quieran, sin esperar que se la entregue un niño que levanta un vaso cuando pasan. Se quejan del sol que les mata o de la lluvia que no les deja ver. Están mal. Ellos saben que allí cerca está la sombra de un sauce o el resguardo de un techo.
No las preparan... pero tienen todas las excusas para el momento en que llegan a la meta. No las preparan... porque son parte de ellos. El viento en contra, no corría ni una gota de aire, el calzado nuevo, el circuito mal medido, los que empiezan caminando por delante y no te dejan pasar, el cumpleaños al que fuimos anoche, la llaga en el pie derecho de la costura del calcetín nuevo, la rodilla que me volvió a traicionar, arranqué demasiado rápido, no dieron suficiente agua, al llegar iba a esprintar pero no quise. Disfrutan al partir, disfrutan al correr y cuando llegan disfrutan de levantar los brazos porque dicen que lo han conseguido. ¡Qué ganaron una vez más! No se dieron cuenta de que quedaron detrás de un centenar o un millar de personas... pero insisten en que volvieron a ganar.
Son raros. Se inventan una meta en cada carrera. Se ganan a sí mismos, a los que insisten en mirarles desde la valla, a los que los miran por televisión y a los que ni siquiera saben que hay locos que corren. Les tiemblan las manos cuando se pinchan la ropa al colocarse el dorsal, simplemente por que no están bien. Les he visto pasar. Les duelen las piernas, se acalambran, les cuesta respirar, tienen pinchazos en el costado... pero siguen. A medida que avanzan en la carrera los músculos sufren más y más, la cara se les desfigura, el sudor corre por sus caras, los pinchazos empiezan a repetirse y dos kilómetros antes de la llegada comienzan a preguntarse qué están haciendo allí. ¿Por qué no ser uno de los cuerdos que aplauden desde detrás de la valla?
Están locos. Yo les conozco bien. Cuando llegan se abrazan a su mujer o a su esposo que disimulan por puro amor el sudor de su cara y de su cuerpo. Les esperan sus hijos y hasta algún nieto o algún abuelo les pega un grito solidario cuando atraviesan la meta. Llevan un cartel en la frente que se enciende y se apaga diciendo "Llegué; Misión Cumplida". Apenas llegan beben agua y se mojan la cabeza, se tiran en la hierba a reponerse pero se levantan enseguida porque les saludan los que llegaron antes. Se vuelven a tirar y otra vez se levantan porque van a saludar a los que llegan después que ellos. Intentan tirar una pared con las dos manos, suben su pierna desde el tobillo e intentan tocar su rodilla con la cabeza, abrazan a otro loco que llega más sudado que ellos.
Les he visto muchas veces. Están mal de la cabeza. Miran con cariño y sin lástima al que llega diez minutos más tarde, respetan al último y al penúltimo porque dicen que son respetados por el primero y por el segundo. Disfrutan de los aplausos aunque vengan cerrando la marcha ganando solamente a la ambulancia o al tipo de la escoba. Se agrupan por equipos y viajan 200 kilómetros para correr 10. Compran todas las fotos que les sacan y no advierten que son iguales a las de la carrera anterior. Cuelgan sus medallas en lugares de la casa en que la visita pueda verlas y tenga que preguntar.

Están mal. -Esta es del mes pasado- dicen tratando de usar su tono más humilde. -Esta es la primera que gané- dicen omitiendo informar que esa se la entregaban a todos, incluyendo al que llegaba último y al guardia de tráfico.
Dos días después de la carrera ya están tempranito saltando charcos, subiendo montes, braceando rítmicamente, saludando a ciclistas, chocando las palmas de las manos de los colegas que se cruzan.
Dicen que pocas personas por estos tiempos son capaces de estar solos consigo mismo una hora al día. Dicen que los pescadores, los nadadores y algunos más. Dicen que la gente no soporta tanto silencio. Dicen que ellos lo disfrutan. Dicen que proyectan y hacen balances, que se arrepienten y se congratulan, se cuestionan, preparan sus días mientras corren y conversan sin miedos con ellos mismos. Dicen que el resto busca excusas para estar siempre acompañado.
Están mal de la cabeza. Yo les he visto. Algunos solo caminan... pero un día... cuando nadie les mira, se animan y trotan un poquito. En unos meses empezarán a transformarse y quedarán tan locos como ellos. Estiran, se miran, giran, respiran, suspiran y se lanzan. Aceleran, frenan y vuelven a acelerar. Me parece que quieren ganarle a la muerte. Ellos dicen que quieren ganarle a la vida.
Están completamente locos.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Crònica de la Tirada Llarga del Diumenge 19.12.2010 Preparant la Marató

1/4 de 8 del matí. Espurneja. És fosc. No fa gaire fred. No hi ha missatges al Hotmail i tampoc al mòbil. Sembla que ningú es desdiu.

07:55 Passeig Marítim de Mataró. Els Lavabos. Puntuals com un rellotge arribem simultàniament cadascú amb els seus cotxes. En Miquel, en Ricard i l'Eloi. És un plaer quedar amb gent seriosa i amb compromís.

08:05 Després de les encaixades i les "evacuacions prèvies" de rigor, comença la tirada llarga, amb un circuit predefinit, que ens feia arribar via camí del mig fins a la "frontera" entre Vilassar de Mar i Premià de Mar, tornant per la línea de la costa.

A la sortida continua plovisquejant, encara que no molesta gens. No fa gens de vent ni de fred, encara que els guants i el "buff" no molesten.

A ritme de 6' el quilòmetre tot es veu més fàcil ... parles .. rius ... etc ... malgrat tot no calculem bé els auto-avituallaments i fem curt tant de beure com de menjar (portàvem mandarines, anous, isostar i gel) però insuficient.

Tornant cap a Mataró trobem cares conegudes, en Toni Loire que acompanyat d'en Bebi i en Grenyes es torna a posar en forma (grande grande). Més endevant trobem a en Pere amb dos companys que fa voltes al circuit del parc marítim.

Arribem a Mataró molt bé de pulmons i de cap. Ens plantejem fins i tot de fer una segona volta al mateix circuit (je je je), però el cos ja demanava líquids i sals i no en teniem.

Arribem als lavabos després de 2h18' de córrer sense parar. Calculem que em fet uns 23 quilòmetres. Estem molt contents i convençuts que ben alimentats en podriem haver fet bastants més.

I com a fi de festa, acabem l'entrenament com Déu mana. Anem al bar de la piscina i demanem el següent:
1) Bocata gran de beicon amb formatge, de llom amb formatge i de llom (sense tomàquet)
2) 3 clares de mig
3) Olives verdes i negres.
4) Ració de patates fregides
5) Dos tallats.

S'ha de provar. És un bon substitutiu dels estiraments i la gimnàsia. Quedava la possibilitat de demanar un kiki amb formatge, però sabia greu de menjar-se l'entrenador després de una jornada tant profitosa.

No serà el nostre darrer dia de sortir. L'experiència ha estat profitosa i la companyia magnífica.

Ens retrobarem aviat.

Eloi

dilluns, 13 de desembre del 2010

Cena de Navidad

Cena de navidad, cita a las 9,30 horas noche.

Llegué  a las 9,35, todo bien. Empieza a llegar toda la gente cumpliendo el horario previsto. Fabuloso, pinta muy buen royo,
Se ve a la gente muy  contenta, las chicas están muy guapas, los chicos  un poco informales pero muy bien y con muchas ganas de fiestorra.

Empezaron las fotos del protocolo, la gente estaba muy animada en la entrada del restaurante. Decidimos entrar y   nos colocamos cada uno en el sitio, esperemos un poquito para que estuvieran todos.

Pedimos los refrescos de cola, cervezas, agua vino  y todo esto para hidratarnos  de líquidos, la cena será larga, es mejor hidratarse que coger una pájara.

Todos muy bien, al pie de la letra, hoy haremos marca seguro.
El Pere dio la salida, cada uno a su ritmo  tanteando el terreno. Decidí seguir el ritmo del Pere especialista en este tipo de pruebas y aprender un poco.

Primer plato, lenguados y brochetas de sepias pequeñitas. Las deje al chino que las cocinara, mientras Pere nos traía  unos platos combinaos, calmares, croquetas, gambas rebozadas,  Pere decía para no perder ritmo. Le pregunto al chino como lleva lo mío, los pescaditos. Dice que le falta poco y yo sin prisas, pera un plato empanadas, patas de cangrejos, unas patatitas, pulpitos y mas cosas.

Me senté en la mesa con mis pescadito, me preguntaron si solo comía eso, y dije que sí en la mesa, pero no saben que fuera  pues bien, luego repetí segundo plato ensalada de pulpo y gambas muy bueno  también una berenjenas en vinagreta un poco chungas.

En la mesa se respira una fiesta de verdad y familiar, da gusto  sentirlo.  Voy a por el postre y sigo,

Estoy en la zona de los postres,  cojo un gran plato porque me conozco, me gustan tan..... me encuentro con Álex  y me dejo aconsejar.

Yo me fijo de mis alumnos adelantados, un trozo de pastal otro de chocolate, 2 pastelitos de nata. Álex dice:”¿solo dos? Pon cuatro o cinco!!”
De momento todo bien, Álex  estas en todo. “No lo sabes bien”, me dice. “Mira chocolate liquido que un poquito bueno, mira tenemos nata que te parece bien, un piñita para decorar, pero cabe en el plato? Ya lo creo, cosa mas difíciles...”?????????

Como no podía faltar en la fiesta, el champan. Más alegría al cuerpo.

Los cafelitos cortados con  algún chorrito de no sé  qué… Mas champan,  más  chupitos. Algunas estaban secas,  los chicos bien hidratados, sin síntomas de pájara todos  muy bien.

Luego un poco de música en el Dasandere, fiesta súper completa y muy bonito todo.

Un saluco, Sikespot-43

 Me lo pasé muy bien, cogí un poco de resaca, pero muy bien!!!
                                 
El domingo rodé 40 Min. con Carles y un poquito de gimnasia.

Kiki.

Fotos

dissabte, 11 de desembre del 2010

Bon nadal i bones festes!!!




Runners, Kikirunners, i finalmet SIKESPOT.


Poc a poc em format un gran equip d`amics i companys que cada setmana gaudim junts fen allò que ens  agrada,  esport i en aquest cas corrent.

Cada dia o fem millor superem els reptes marcats i tenim molta il·lusió per aconseguir-ne de nous cada cop mes difícils, tot gracies  als nostres entradors que en ajuden , ens motiven i com no al esforç personal de cadascú .

Cada any ja  es típic que una marca de cava ens Feliciti el Nadal i el Any nou , posa’n  alguna nena maca en els seu anunci.

En el  equip  Sikespot totes la noies son de  lo millor, eixís que he pensat  que podríem ser  nosaltres les que os desitgem a tots:


BON NADAL I FELIÇ ANY NOU

Sik´s Imma.

dijous, 9 de desembre del 2010

Mitja Marató de Mataró by Pere

Hola companys,

En primer lloc volia donar les gracies al meu nebot Alex, les seves paraules han fet que m'emocioni, i han despertat en mi, sensacions que feia temps que no sentia.
Gràcies Alex.

Ara us explicare com va anar la cursa.

Despres de moltes curses aquesta ha sigut la millor de totes, i no pel temps.
Ha sigut per la companyia tan grata que vaig tenir.
Vàrem començà a escalfar durant 10 minuts,uns quans estiraments i cap a la sortida.
Els primers KM,vàren ser rapids per l'emoció que em transmetia la gent ,aplaudint i donant ànims.
Arribem al port, la cursa ja estaba prou estirada,cadascu anaba al seu ritme.
Amb 45 min.arribem al Km 10 i em sento perfecte, inclus l'Alex em diu que baixi una mica el ritme, que m'esperi,segueixo amb bones sensacions en el Km 15.
De cop en el Km 17 em sento les cames molt pesades, l'Alex em diu que es el moment d'apretar, però ja no puc,aguanto fins el Km 20, la pujada de la Ronda Cervantes s'hem fa eterna,"larga y dura como la vida misma"en aquell moment em pregunto ¿Que hi faig aqui? i veig el meu cosi que em passa, en Bellavista, em passa sonrient"que cabron" i aqui intento reaccionar, però semblava que tingues cimen a les cames, duras com pedres.L'Alex que no paraba de cridar "tira Pere, ara no afluixis" Correeee!!!! Venga!!!! i aixis.fins a la meta.
Objectiu conseguit !!!Baixant temps, i lo millor de tot, el meu nebot al meu costat.
Gracies als que em vàreu animar.

Això no quedara aixis, l'any que bé sere jo qui et passaré COSI BELLAVISTA!!!

Petons per tothom

Pere

Aquí trobareu algunes fotos fetes per la Imma.
Aquí el resultats

diumenge, 21 de novembre del 2010

Jaen Bouin By Agustí

HOLA SIKESP@TS...!!!
EN PRIMER LLOC FELICITAR ALS NENS I NENES QUE HAN CORREGUT DE PUTA MARE LA GIN...BUIN...I ELS QUE CALLADAMENT SEGUEIXEN ENTRENANT SOTA LA FÈRREA MÀ D'EN QUIQUI-MAN...!!!
AL MIQUEL FELICITATS PEL SEUS 45 I POC...AL SR DE LA SÒNIA, OSCAR: DEU NI DÒ...!!!ALTRES 44... I POC...!!!
AL" LITUS" ..QUE A PART DE SER UN" POFESSIONAL" DELS ATROPELLAMENTS ...CORRE QUE SE LAS PELA...!!!MOLT BE PELS TEUS 52 MINUTETS....!!! SEGUEIXES BAIXANT ...I AIXÒ ES L'IMPORTANT!!!
A LA SRA. INMA MITJANS LA MEVA SINCERA FELICITACIÒ...PER SOTA DE 59...JA ÉS TOT UN TEMPS...PERÒ VOSTÈ I JO SABEM QUE ES POT MILLORAR DE LLARG...!!! ELS MEUS ÀNIMS...!!!
MARIA... EL SEU CAS JA ES POT TRACTAR A PART...SEMBLAVA LA NENA QUE NO PODIA MES OI...???
...DONCS HA FOTUT UN "TIEMPAZO"...COM DIRIA EL MEU AMIC RICKY...!!! I ELS HA CLAVAT A 54...I POQUET...!!! MOLT MOLT REQUETEBÉÉÉ...!!!
DE LA MERCÈ...QUE VOLEU QUE US COMENTI... HA FET LA SEVA CURSA SOLA ...JO ANAVA PER LLIURE AQUEST COP,
HA SABUT REGULAR LES FORCES D'UNA MANERA ESPECTACULAR... S'HA DIBUIXAT LA CURSA PERFECTA DESDE EL COMENÇAMENT I SABIA QUE TENIA QUE TIRAR ELS 2 KMS. PRIMERS ,QUE ÉS ON HI HA POQUES POSSIBILITATS DE ESCAPAR-SE UNA MICA DEL"PELOTON"... HA REGULAT FORÇA BÉ ELS KMS CENTRALS I QUEDAVA EL REPTE DE NO FONDRE'S ALS ÚLTIMS 8.5-9 KM QUE SÓN PUJADA TOTAL...I AL FINAL 250 MTS. DE BAIXADA I LA META ...
HA FET UNS PRECIOSOS 49.45 QUE REALMENT HA ASSABORIT COM UN GRAN REPTE ACONSEGUIT...!!
LA MEVA SINCERA ENHORABONA...I EL MÉS IMPORTANT...M'HA CONFESSAT...QUE SAP I HA "VIST"..QUE ELS POT BAIXAR...!!!.
LA MEVA CURSA HA ESTAT MOLT SATISFACTÒRIA. JA SABEU QUE LA MEVA TEMPORADA ÉS MOLT CURTA...JINBOING...NASSOS...I BOMBERS...O SIA, EN AQUESTES TRES CURSES INTENTO POSAR EL LIMIT DE FORCES A PROVA I FER MARQUES QUE EM SERVEIXEN DE REFERÈNCIA DURANT L'ANY PER LA RESTA DE REPTES...!!
PARTIA DELS MEUS 47.49 DE L'ULTIMA NIKE-BOMBERS I MILOR MARCA PERSONAL 2010... I HAVIEN PASSAT MOLTS MESOS...!!!
FRANCAMENT, HA ESTAT MILLOR DEL QUE EM PENSAVA...ELS PRIMERS 2 KM. ELS HE FET A UN ALEGRETE-APRETAO...!!!! PER ALLÒ DE DEIXAR LA "MANADA"...!!! AL KM. 4 M'HE VIST PERJUDICAT...I HE BAIXAT REVOLUCIONS...!! ES FEIA LLARG ARRIBAR AL KM.5 I A L'AVITUALLAMENT... I LA COSA ESTAVA "MU' MALAMENTE"...!!!
HE PASSAT EL KM.6 I 7 REGULANT I ENCARAVA EL KM.8 PLANEJANT I PUJANT EL PARAL.LEL...HE APRETAT LLEUGERAMENT ...PUJADA DE C/ LLEIDA... KM.9. PALAU D'ESPORTS...POTSER 400-500-MTS. MÉS...I SAPS QUE S'ACABA EL PATIMENT.... EN ELS ÚLTIMS 250 MTS. TOT I SENT PENDENT NEGATIU,FEINA A APRETAR...FINAL A META ...48.17 AL CRONO...!! DESPRÉS,MÉS TRANQUIL,HE CONFIRMAT ELS 46'36.
PENSO QUE ES POSIBLE BAIXAR AQUESTA MARCA, NO PER GUANYAR AMB PUNTA DE VELOCITAT SINO PERQUE M'HE SENTIT MOLT FORT. HE DE DONAR LES GRÀCIES AL FRANCISCO QUIQUI PER LES SEVES TAULES DE GIMNÀSTICA..PENSO QUE ENS ESTA POSANT FORTS A MARXES FORÇADES I AIXÒ PER LA MARATÒ ....NO LI SABREM AGRAÏR PROU...!!!
ALGÚ JA HO HA DIT...PENSO QUE SIKESPOT...!!!
UNA ABRAÇADA A TOTS...!
AGUS.

Jaen Bouin By Mercé

Bona tarda

Nosaltres també hem fet la James Bond i ara us expliquem.

Però abans, volem felicitar-vos a tots els que també l' heu fet. A tu, Carles, perquè has millorat respecte l' Aire, encara qué hauries de saber que no donen punts per atropellar senyores grans creuant curses!
Però sobretot a les dues sikespot que han demostrat que cada vegada corren millor. Imma, FELICITATS pels teus 58 minutets (m' imagino que la pujada se t' ha fet llarga). Maria, no sabia que corries amb patinet, perquè si no... com nassos has pogut córrer tant? AL•LUCINANTS ELS TEUS 54 I POC! Ara, als entrenaments no val a dir que estàs cansada. Ja no ens ho creurem! L' Agus aquí al costat diu no sé què de la seva influència! (Ell sempre s' ha de posar mèrits!) je, je, je...
Als altres.. com us ha anat? No us hem sabut trobar a la llista de resultats!

A nosaltres (hem corregut separats avui) també ens ha anat força bé. De fet, a mi m' ha anat força bé, però l' Agus s' ha sortit (ja us ho explicarà ell!)
HE BAIXAT DELS 50 PER SEGONA VEGADA A LA MEVA VIDA!!!! Era un repte que tenia feia temps i que no arribava, però avui ho he aconseguit (i pràcticament he fet un minut menys a la JB que l' any passat!) Sóc molt feliç perquè he corregut molt còmode (els primers 5 se m' han fet curts i em notava molt bé de respiració). Avui el Paral•lel no m' ha semblat tan dur (la pujada del carrer Lleida sí que m' ha costat una mica més!). He anat des del km. 2 davant del globus de 50 i no he mirat el "crono". I a mitja pujada del carrer Lleida (Km. 9), el globus m' ha passat. M' he posat nerviosa i he pensat... Avui tampoc! He apretat una mica i m' he fos.! He hagut de parar 2 segons per continuar i he decidit que un altre dia seria! No comptava en que havia sortiT dos minuts després que ells! Quan he passat sota l' arc d' arribada una mica després del canvi al 51 he pensat: quina llàstima!. Llavors, he mirat el crono per parar-lo i he vist 49:45 i gairebé he plorat. Ha costat, però ho he tornat a fer! I ara sé que no serà la última vegada. perquè m' he sentit que encara em quedaven forces!!!

Gràcies Kiki i Bernat pels entrenaments! Avui he sentit els efectes de les llargues sessions de gimnàstica! M' agrada entrenar amb tots vosaltres!
Ricard.. T' he trobat a faltar! Avui haguessis tornat a fer una gran marca!!!

Jaen Bouin By Litus

Hola.
Com diu l'Agustí, he fet la "James Bond" però anem a pams.
La previsió de temps era de pluja a mitjans de setmana, però per sort només hem hagut de resistir 9 o 10ºC.
Amb aquesta temperatura "catxonda" m'ha fet prendre amb seriositat, el fet d'escalfar els cos.
He trotat fins a l'INEFC és pujada i després de baixa fer els estiraments al costat del CaixaFòrum.
M'han sobrat 10 minuts per col•locar-me en el lloc de sortida.
Des de que han fet el tret de sortida fins que he passat per sobre la "manta" han passat 4 minuts, ben bons.
He anat a ritme de 4'45 a 5'10 durant bona part de la cursa, la pujada de Paral•lel i c/Lleida ha estat més lenta, volia guardar cartutxos i no veure'm "petat".
Com ja sabeu, corre per BCN és una autèntica odissea, si vols fer millorar temps ha de fer zig-zag amb gent que també fa la cursa.

Però el que m'ha passat a Gran Via amb Passeig de Gràcia és al•lucinant....
Carles amb 1'86m i 97 Kg, ha atropellat a una dona que creuava la Cursa, deuria tindre de 50 a 60 anys i 65 a 75 kg.
Evidentment no hem fet "parte", ens hem intercanviat paraules mal-sonants i ja està.
La dona per terra i jo saltant "cual pequeño saltamontes" i amb prou agilitat per continuar corrent.
I durant 1 Km anava dient (millor dit, cridant) al personal que tenia intenció de creuar: Ja em portaré 2!!
Aquesta situació m'ha trasbalsat molt...

Tot i això, quan he arribat a la Arribada feia un sol per fer "la sargantana".
Durant el recorregut m'he trobat amb 2 noies Sikespot.
M'ha agradat molt trobar-vos i perdoneu si no us dic el vostre nom. Encara sóc "novatu" en el grup...
Ai!! que me'n descuidava, he fet 51'52''. He millorat 22'' respecte la Cursa de l'Aire.

Ens veiem dimarts.

I companys...Sikespot.

Litus

dilluns, 15 de novembre del 2010

Burriac Xtrem by Pere

Hola a tots,

8:45H començo a escalfar i em noto una petita molestia en el meu isquius. He vist que encara no he fet net d'aquesta lesió, em prenc un ibuprofeno i segueixo escalfant.

Veig que surten les noies, ja es hora de col.locarme a la sotida.
5,4,3,2,1 COET ENLAIRE, SORTIDA.

Apa anem-hi,una volteta per la vila d'argentona i enfilem cap a la font picant.
De moment per sota de 6 el km, i comencem a puijar cap al castell, cada vegada mes vertical, això no te pinta de acabar aviat,i baixo el ritme.

Em pasa el David, el meu company de feina, poso la reductora i a poc a poc fins a dalt.

Em pasa bastanta gent, però jo" a lo mio". Arriban a dalt control i cap a vaig, Deu meu quina baixada, això es un precipici, però jo a tope!!!
Començo a recuperarme i a passar la gent, saltant com les cabres. Pols, pedres, i arrels,una miqueta de pla, i cap a la segona pujada, la mes forta. Aqui em passa el David Estruch,donant-me ànims.

Jo sabia que no podia seguir aquest ritme i" a lo mio". Per fi a dalt de tot, Km 12.Ara 3 Km de baixada, això torna a ser meu, gas a fondo i cap a baix, les cames perfectes,em començo a sentir bé, i paso el Km 13 amb 1h40m, segueixo baixant i planejant, i apreto el ritme, em trobo el David Estruch i el passo, i em diu:Quin cambi de ritme Pere,.!!!

Això em dona alas per seguir, i segueixo passant corredors,sabia que habia de fer aquesta segona part mes de pressa, i em sentia super bé.
Abituallaments, controls,gels, aigua, un darrera l'altre.Segueixo trobant corredors abatuts, i cada un que passo em dona mes força per seguir.

Km 19, em trobo el Pere del grup Piris, amb la panxa malament, li dic que em segueixi, però no pot, i jo endabant, passant a corredors i a corredores,i de cop el David, el meu company de feina, Km 22 li han agafat rampes a les cames. Li dono ànims i m'escapo..

Ara a per la última baixada, una bogeria, queden 3km i tot es baixada i pla. Per fi ,la font picant, quines ganes tenia de veure't!!!

Tinc a 4 corredors pel dabant, molt bones sensacions a les cames, i penso, aquests son meus!!Començo a apretar, en paso a dos, queda un km, el meu nebot l'Alex, em be a rebre, encara em fa anar mes de pressa, apretant passo un altre,m'en queda un, aleshores veig a la Marta donan-me ànims, i gas a fondo per arribar a la meta.
Ja hi sóc, objectiu complert.

Em trobo perfecte, el temps previst 3h, . Molt satisfet de callar boques, que dubtaben de mi.

Ens veiem dimarts !!
Pere

SIK'S

Burriac Xtrem by David

Avui he acabat sense fer-me mal la Burriac Xtrem, una dura cursa pero tant o més maca que la Burriac Atac, i això que he aprofitat el dorsal d'un pare de la guarde que no la va poder fer per que va ser pare, i a principis de setmana ho vam parlar i em va oferir el seu dorsal, no m'ho vaig pensar gens, em feia molta ilusió
fer-la, pero quan més s'acostava el diumenge, més cagat estava, si a la Burriac Atac ja vaig patir al final de la cursa i només eren 18 kms, aqui n'havia de fer 8 kms més, però ja estava decidit, i tot i que el tendó d'aquil.les em va fer parar 2 vegades dijous fent una tirada llarga, avui m'he llevat, m'he posat una tormellera i m'he anat cap a Argentona, només arribar, agafo el dorsal i veig molt bon nivell per allà escalfant i penso, encara seràs l'últim en arribar..., i què, però la meva intenció era acabar-la, sense forçar a les pujades per què el tendó no em fes cap punxada, i tirar el què pugues a les baixades.

Tiren el petardo i sortim a un ritme quay, la gent anaba reservant des del principi, i jo no seria qui apretés en aquell moment, quedaven 26 kms, i la volia acabar, no tenia cap marca en una cursa com aquesta i volia arribar entre les 3 i les 4 hores.

Sense adornar-me veig que a la primera pujada, començo a adelantar a algunes persones i jo anava al mateix ritme, o sigui, que segueixo igual. Arribem al primer control i avituallament i agafafo 2 troços de taronja que em donen força per seguir igual, i després de pujar una miqueta fem una baixadeta que em coneixo molt bé perquè és on corro jo normalment amb els meus gossos, i apreto una miqueta confiat de que sé on posar els peus i que es pot fer sense por, fins un punt on tornem a pujar directes al Castell de Burriac, aqui afluixo una miqueta per la pujada, sé que és llargueta i durilla, arrivem a Castell, i pujem pel dret, grimpant a 4 potes i sense corda, veig que molta gent aquí ja peta, i com em coneixo també aquets troç, apreto grimpant i adelanto força gent, fem cim al Castell i com no, en un Burriac Xtrem, baixem pel dret, si si, pel dret, aquí torno a veure com la gent s'acollona i es forma una mica de tap per la por d'alguns corredors, i decideixo buscar un forat per un lateral i baixo com si fes snow en una pista negre, i em quedo sol davant junt amb un altre noi atrevit que sabia també on posar els peus en cada pas. Atravessem un camí de sorra que empalma la baixada amb una pujada bestia cap al Turó de Cirers, pujada, afluixo i vaig fent, total ens haviem quedat sols aquell nano, jo i una noia que haviem atrapat, fem cim altre vegada, i comencem a baixar altre vagada. Avituallament agafo més taronges i gels d'aquells que et foten les piles i segueixo. A partir d'aqui corro per inercia i arriba un moment que no se ni per on sóc, però vaig controlant el kms, se que havia passat el km 13 en 1h 30 min, i tenia intencions de no baixar el ritme per baixar de les 3 hores, però comencen a venir unes pujades trencacames que m'obliguen a afluixar, o moro segur.

A partir d'aqui, començo a no ser persona, pujades i baixades, apreto el que em deixen les cames a les baixades i recupero a les pujades, paso pel km 18 i m'adelanta el Pere, amb un canvi de ritme dels seus, d'aquells que si el vols seguir mors en l'intent, i decideixo no apretar, de fet fins en aquell moment em sembla que ja ens haviem adelantat mutuament varies vegades, i potser no seria l'ultima.

El cap no para de pensar, i em fa recordar que a la burriac atac, ja hauria acabat, però encara em quedaven 8 kms, puto coco, que cabrón, això no es fa.

Fem l'ultima pujada i arribo al km 22, sé que només em queden 4 kms de res i que tot és baixada, decideixo apretar aquests 4 últims kms i les cames em diuen que ni de conya, que si vull que corri jo, però clar sense elles no puc, o sigui que pacto amb les cames de que no parin de correr al ritme que elles vulguin, arribo a Argentona com puc, però sense parar, trepitjo l'asfalt del poble i les cames ho noten, però em respecten el final de cursa, total el ritme que em deixaven córrer era fluixet, i em trobo un colega a falta de 500 m metres de la meta que em fa unes fotos i m'anima, i li dic: estic mort, i em contesta: ja ho veig, vaig més ràpid jo que vaig amb texans, i veig que apreta per fer-me una foto a l'arribada i avisar als que em coneixen, que m'animen, ja està, arribo a meta, marco l'arribada amb el xip, i paro el crono: 3 h 16 minuts, cansat i content, vaig a buscar 2 entrepans, tenia una gana que em moria.

P.D.- Felicitar a l'organització de la Burriac Xtrem, bon circuit, avituallaments de cullons, res a dir, i recomenar a tothom a fer algun dia aquesta cursa.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Dues curses en un cap de setmana!

Aquest cap de setmana hem fet dues curses (això només ho havíem fet una vegada i havíem dit que no ho fariem mai més) però vam decidir que com que podem anar poc a entrenar, així faríem kilòmetres. Ens ho hem passat molt bé i per primera vegada en molt de temps m' he sentit forta mentre corria! L' Eva també s' hi va apuntar!. El dissabte a la tarda vàrem anar a fer les 5 Milles Nocturnes de Cerdanyola i avui hem corregut els 10 Km. de La Cursa del Clot. Hem al•lucinat amb l' Eva!

Ahir al km. 5 deia que estava cansada i es va quedar una miqueta per darrera meu, però a la pujada final (és duríssima) on jo ja no podia, la veig que vé xino-xano (més xano que xino) i al final va entrar en poc més de 40 minuts! (jo vaig entrar uns segons més tard i aìxò que vaig intentar avançar-la, però va ser impossible!)
Jo no sé si era conscient del que havia fet, ja que la cursa és molt dura, plena de tobogans i amb un final que et fon!
I aquest matí a les 9:30 ja estava corrent la Cursa del Clot amb nosaltres. Avui el cansament li ha passat factura, però ha fet uns espectaculars 52:37 minuts en una cursa també amb pujades i sense tenir el costum de competir! Enhorabona, campiona!
Espero poder córrer moltes més curses amb tu (encara que sé que aviat hauré d' esforçar-me molt per poder-te seguir!). Aquest cap de setmana hem començat a veure el que ets capaç de fer (i això només és el principi)!!! Anims i fins dijous!!!

Mercè

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Repte aconseguit amb èxit!! Triatló Garmin 2010

Estem contentes, satisfetes i em moltes ganes de tornar-hi.

També em de dir que varem patir força , quan érem a punt per començar la primera prova de nedar estàvem acollon….. quantitat de gent esperant el tret de sortida, pensàvem que tots ens volien atacar, pesar-nos pel damunt uffffffffff, stres…
però desprès un cop a l `aigua tot va anar perfecta.

Va ésser una experiència única.

Varem nedar com a Sirenes, les bicis volaven com la del ETE, i varem córrer mes que el “correcaminos” bip bip!!

Varem disfrutar molt, tant que ja estem pensant en la propera i en començar a preparar-nos, pq volem que sigui una Sprint.

Moltes gracies a tots, els que van estar allà amb nosaltres, ( alguns hi eren desde las 7h. del mati) donant ànims, fen fotos, i esperant-nos a la Meta, per felicitar-nos.
Son un equip Super guay.

Imma

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Barcelona Garmin Triathlon

Hola a tots i a totes!!

Es el primer cop que escric una crònica, espero explicar-me prou b !!

Weno tot va començar farà uns dos mesos,més o menys uns dels dies d'entrenament.
No  molt b com va anar però vaig decidir que participaria a la  triathlon Garmin barcelona!!

Aquella nit  quan vaig arribar a casa vaig mirar el que em van estar comentant que havia de fer per apuntar-me i així  ho vaig  fer!!!
després d'haver pagat la morterada de diners per la inscripció (em vaig dir que ara per collons ho feia) amb pardo per la paraula.

La triathlon de barcelona!! per mi era un repta que em va motivar molt, considero que es una manera d'entrenar molt divertida i complerta!!!

Durant aquests mes o mes i algú avanç de la triathlon per mi es va convertir amb una gimcana, per reunir tot el material que necessitava
que si un neopreno,que si una bici, que si uns cordons........
weno tota una experiència!

Esta comprovat que quan vols que el temps vagi més lent, ho senzillament vols que no arribi el dia (17/10/2010) nc
perquè però  el rellotge es torna contra tu i va el dobla de  ràpid

I t'adones que ja es la nit avanç de la Garmin barcelona,i estàs el llit de casa mirant el sostre
i pensant que perquè no seria més feliç anant a buscar bolets i la resposta de tots els sentits, cos,anima es perquè m'encanten els esports i passar-ho b!!!!

es a dir m'auto comvenço de que no estic boja i de cop i volta em sona el desperstador.

Ale aquí començà una nova experiència
son les 8:00h mati del 17 d'octubre de 2010

Miro que tot estigui amb ordre i apunt.La bici , el dorsal el casc sobretot....... i a corre que ja m'estan esperant!!!
i en un tres i no res ja estem a BCN esperant per entrar a boxes

No estic nerviosa però aquí  la meva anima o la meva consciència o inconsciència no se molt b quina d'aquestes parts em deia -si noia estàs com una cabre-
i no hi ha cap mena d'argument que pogués tirar aquell raonament enrera!!!

Trobo el meu box,  col·loco les coses miro recorreguts que hauré de fer miro com ho tenen les altres(per copiar-me més que res  ;b)   i miro que no falti res!

Ale!!ja esta anem a fer un tom i a fer temps fins l'ora de la triathlon
Esta comprovat que quan vols que el temps vagi més ràpid ho senzillament vols que  arribi el moment (12:40)no se
perquè però  el rellotge es torna contra tu i va el dobla de  lent!!! es com si no passes el temps!  ;b

Ens trobem totes comentem,fem fotos jijijij jaajaja

I ALE ja esta!!  arribat l'hora de col·locar-se el neopreno!! (Mai mai i tinc 25 anys encara que no ho sembla) m'havia plantejat posar-me una cosa tan estreta!!!

(es que ni les noies de les discoteques van tan apretades i ja es dir)

Despres de col·locar-nos el "bastit de nit"(Gràcies Bet per ajudar-me)
Vam veure els altres grups com sortien a nadar......més fotos i jijiijij jajajajaj i com si res

Em trobo a devant de l'aigua amb una ma de gent amb "gorro"blanc com jo
i ens posem totes les noies juntes!!ara si els últims jijijij jajajaja fotos i consells dels companys de VO2! (Gràcies)

I ara la meva consciència em deia que tranquil·la que no era la única que estava com una cabra i que tot aniria b

No  perquè però a l'aigua malgrat els cops em va semblar un recorregut força ràpid comparat amb algun entrenament que haviem fet a Mataró!!!

Cop a qui.... cop a lla.... una que t'agafa la cama l'altre que et toca el cul........
I ALE ja estic sortint de l'aigua!!
NO m'ho puc creure!!! NOOOOO em puc treure el velcro del neopreno com que es nou esta súper enganxat i no puc ni corre ho sigui que respirant
fons i caminant i consentrada amb el velcro fins que el vaig  desenganxar( vaig estar  a pun de demanar ajuda)
amb el velcro tret vaig corre cap a la bici!! em col·loco dorsal casc i bambes!
surto de boxes amb la bici i a pedalejar!

Sobre la bici penso amb l'aigua malgrat tot no a estat malament i que em sento súper b!

La sensació de la bici de carretera m'agrada molt i em relaxo i en tot moment intento no forçar molt,ja que tinc present el fet que quedan 2'5km que haure de corre despres.
així amb un ritma còmode vaig fer els 10km de bici amb por de no passar-me la sortida a boxes!

Desprès d'estar a punt de caura a l'entrada de boxes amb la bici  i d'estar uns segons buscant el meu box! Ja em trobu corrents amb l'Olga i em sento súper b!
amb bones sensacions !!!

Corrents intento tenir un ritma còmode  per arribar b el finali a l'últim km poder apretar sense patir!
Veig a l'Olga que s'allunya i penso anar amb ella però no ho faig per por a no arribar b el final
i decideixo seguir amb el meu ritma PIM PAM PIM PAM
saludem a la Maria i segueixo amb el ritma PIM PAM PIM PAM tinc bones sensacions  però m'agraderia sapiguer quan queda per poder forçar una mica o continuar amb el ritma PIM PAM
Donem mitja volta i una mica a l'expectativa ja començo a forçar una mica més perquè ara si que es un esprint fins el final
I corro fins a una estora blava i em pensava que ja estava i noto la presencia d'un noi que corre el meu costat i no para veig veure que haviem de corre fins el final de l'estora blava i vaig començar a corre el costat d'aquell desconegut fins el final!!! I OLE JA LE FET!!!!



Amb una sensacio que nc com explicar de contenta d'haver-ho passat súper b!!
Moltes Gràcies a tothom que hi va ser Gràcies per copartir una experiencia com aquesta!!!
Gràcies Bet per tot!!!


PD:perdo per les faltes ortogràfiques!!!!
  un mmmuak's

Lloc   Dorsal Stda Nom_Cognoms            sx  T_Final     Natacio LlocN    r100m   Trans1    Bici     LlocB 'Km/h' Lloc Trans2 Cursa  ritme  LlocC
88       6316   11     Montse Sampere Roig F   49:24       8:53      147     2:14       02:35     23:58 118   27,54   100 01:33   12:26  4:59   66



Montse  :b


dilluns, 18 d’octubre del 2010

Cursa 10K. Aire

Ahir a la cursa hem vaig sentir molt be,tot i la meva visita a urgencies el dia anterior el peu i el genoll van aguantar força be..avui esta una mica pitjor..

Vaig tenir molts oferiments de llebres ,el david,l eloi ,l estruch, ..a tots ells els hi agraeixo molt pero ahir no sabia com reaccionaria i no volia desebre ningu..
Pero..tot va anar collonut!!

Rafa el valencia i jo vem sortir junts ,la pujadeta a la dani km 2 pasem a 10.25,pero hem sento be i veig que el terreny tira geurerament a baix ,el 3  ja hem recuperat pasem justos a 5 el km. .a partir d aqui ja no vull mirar mes el crono ,el rafa segueix al meu costat i entre canço i canço escolto les nostres respiracions, conec molt be el circuit i se que a partir d ara es baixada ,apretem apretem ,entrem dintre els carrers del meu poble ,tot pla, pasem per sota la NII , al mar ,els dies que no entreno amb els kikis ,jo ho faig per aqui , noto que el rafa es queda una miqueta enrere , tota la cursa l he tingut al costat i ara no el veig ...segur que esta just darrera meu ..penso..

Pero tiro ,si estic cansat pero penso que puc fer un bon temps..palomares,el nautic de cabrera, tirem una mica mes i girem cua estic al 9..i no tinc ni idea el temps que porto ,veig al rafa que no va molt lluny,i tombo a la dreta cap a la pujada final..veig a la nuri i als meus tres retoños que hem cridan..venga papi!!..segueixo pujant i al agafar la ultima recta veig al rellotge de la meta 48 y ...
Vaig fotre sprintazo emocionat aixecant com de costum el braç dret pero mes efusivament aquesta vegada...48m44s !!!
Tot hom hem felicita ..pero jo pregunto..segur que no faltan metres?li vaig preguntar al vicens vuite a la clasificacio ..i hem diu que ell a fet el seu temps habitual ,li pregunto a un colega d ell u hem diu que per gps li han sortit 10 clavats..

Els kikis tambe m ho confirmen ,l eloi tambe hem diu que ha fet record ,m abraso amb tots els components del team ,estic molt content,...

Avui mes relaxat penso que potser hi habia algun metre menys de deumil ,vale que el circuit era rapid pero ..no se..tinc els meus dubtes ,m agradaria que algu hem deixes un gps i tornarla a fer ..
De totes maneres estic molt content per la cursa que vaig fer i pels anims que hem veu donar tots. Gracies a tots de nou.!!

Resultats

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Preparant el triatló Garmin de Barcelona

Com podeu veure ja tenim format  un equip preparat per  la seva primera Triatló, ( per quasi bé totes,  ja que la Gemma i la Sonia ja n`ant fet) per la resta es el nostre 1r repte.

Encara no se be com a passat, algú va di: “ m`agradaria  fer una Triatló- podríem fer una Triatló, estaria molt be, seria divertit…..  i poc a poc ens em anat engresca’n unes a las altres i al final el dia 17 d`octubre ho farem.

Al Bernat va posar molt d` empeny a  fer un equip femení de running  i  amb poc temps u a aconseguit i superat, ja que també s`ha trobat amb un equip de triatló femení.
Molt be oi¡

Es d`agrair- li   el temps extra que a  dedicat a la nostre preparació ( natació- bici-tecnica -dubtes-  pos- paciència- etc etc.etc.........)
La motivació i la seguretat  que ens a transmès es molt  important i no ens a faltat en cap moment.Gracies.

Bueno ja nomes ens queda un setmaneta, i estem nervioses, ens fa respecta, però tenim moltes ganes i  anem a fer-ho lo millor possible, potser no guanyarem ni farem grans temps, però si que volem disfrutar i gaudir d`aquesta experiència.

Bona sort a tothom.
Imma

dimarts, 5 d’octubre del 2010

XXII Marxa popular Termes d'Arenys de Munt

Cronica marxa/cursa 20'5 km arenys de munt.
06.15m ...riiiiiiinggggg berni?,si si ricard (contesta).estic despert ens veiem al alcampo..

A les 06.45 ens trovabem el paco..en berni i jo al alcampo..enfilavem cap a arenys de munt ,autopista gratis quan de repen...ondia l.eloi!! Ens ho habiem deixat a la sortida 108..!.

Li truco per que estigui al cas i tornem enrere..eiiiiii bon dia payuki team! Ens reb l eloi efusivament..cap a la 109 a arenys de munt !

Aparquem..previament hem vist ambientazo,l eloi ens parla de 2500 participants..07.25 ..cinc minuts abans de la sortida i per no ajuntar nos amb la multitud..pam sortim els 4 junts trotan.
Hi ha molta gent que ha sortit abans..i comencem a adelantar a gent..sentim patapum la sortida dels que competeixen..nosaltres comencem  a veure com el cami tira a munt..noto que els tres de la elite comencen a separar se una mica de mi..sento que van mirant tots tres enrera per no deixar me,i ho aconsegueixen tot i que hem costa seguim els 4 junts..

Primer avituallament..aigua,melo.pixada,i l eloi diu que ara ja cambia el terreny..collonut! He arribat suat com una bestia!he decidit que sobre la meitat de la cursa hem posare l ipod i aixi li faig saber als meus inseparables kikirunners..vull tenir la sensacio de escoltar la natura pero tambe bona musica a la natura...hem poso els auriculars i ...cony blue monday de new order!!!

New order!! Les meves cames van cada vegada mes rapid,acopanyat pel terreny que trapitjem que fa lleugera baixada i troços plans..penso..vamos a mover la carrera..! Vaig a donar li una alegria als meus companys..els paso i comenso a tirar ,cony feia temps que no tenia aquesta sensacio,hem noto molt relaxat,disfruto del precios paissatge ,de la musica i del eloi,el paco i el berni que tambe disfrutan!!.. van ser els millors deu minuts desde que practico aquest sport,inolvidable moment!..

Seguim,mes avituallament,melo..aigua,sucre,taronja,gent maca,natura,nens,pares,..que mes li podem demanar a un mati de diumenge de tardor...arribem tots 4 junts a la ultima microparada..cony bunyols!! Patates!nomes hi faltaven les escopinyes!!ens fotem fins al cul i seguim, ja falta poc..

Comencem a veure els carrers de arenys de munt,aviso als kikirunners que afluxin una mica que estic fet un nyap..afluixen i m esperen hem d arrivar els 4 junts!! I..pujem la riera i..ens donem la ma..creuem la meta felicitant nos..

Despres bocata butifarra,varies rondes de damm lemond..i sentada a descansar i a parlar dels nous reptes...foto de la olga...visita de la eloi s family..i xerrad sobre tias amb en berni.un altre repte aconseguit i un altre experiencia mes...

Gracies kikirunners!

rickrunner.