Hola companys,
En primer lloc volia donar les gracies al meu nebot Alex, les seves paraules han fet que m'emocioni, i han despertat en mi, sensacions que feia temps que no sentia.
Gràcies Alex.
Ara us explicare com va anar la cursa.
Despres de moltes curses aquesta ha sigut la millor de totes, i no pel temps.
Ha sigut per la companyia tan grata que vaig tenir.
Vàrem començà a escalfar durant 10 minuts,uns quans estiraments i cap a la sortida.
Els primers KM,vàren ser rapids per l'emoció que em transmetia la gent ,aplaudint i donant ànims.
Arribem al port, la cursa ja estaba prou estirada,cadascu anaba al seu ritme.
Amb 45 min.arribem al Km 10 i em sento perfecte, inclus l'Alex em diu que baixi una mica el ritme, que m'esperi,segueixo amb bones sensacions en el Km 15.
De cop en el Km 17 em sento les cames molt pesades, l'Alex em diu que es el moment d'apretar, però ja no puc,aguanto fins el Km 20, la pujada de la Ronda Cervantes s'hem fa eterna,"larga y dura como la vida misma"en aquell moment em pregunto ¿Que hi faig aqui? i veig el meu cosi que em passa, en Bellavista, em passa sonrient"que cabron" i aqui intento reaccionar, però semblava que tingues cimen a les cames, duras com pedres.L'Alex que no paraba de cridar "tira Pere, ara no afluixis" Correeee!!!! Venga!!!! i aixis.fins a la meta.
Objectiu conseguit !!!Baixant temps, i lo millor de tot, el meu nebot al meu costat.
Gracies als que em vàreu animar.
Això no quedara aixis, l'any que bé sere jo qui et passaré COSI BELLAVISTA!!!
Petons per tothom
Pere
Aquí trobareu algunes fotos fetes per la Imma.
Aquí el resultats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada