Burriac Xtrem by Pere

Hola a tots,

8:45H començo a escalfar i em noto una petita molestia en el meu isquius. He vist que encara no he fet net d'aquesta lesió, em prenc un ibuprofeno i segueixo escalfant.

Veig que surten les noies, ja es hora de col.locarme a la sotida.
5,4,3,2,1 COET ENLAIRE, SORTIDA.

Apa anem-hi,una volteta per la vila d'argentona i enfilem cap a la font picant.
De moment per sota de 6 el km, i comencem a puijar cap al castell, cada vegada mes vertical, això no te pinta de acabar aviat,i baixo el ritme.

Em pasa el David, el meu company de feina, poso la reductora i a poc a poc fins a dalt.

Em pasa bastanta gent, però jo" a lo mio". Arriban a dalt control i cap a vaig, Deu meu quina baixada, això es un precipici, però jo a tope!!!
Començo a recuperarme i a passar la gent, saltant com les cabres. Pols, pedres, i arrels,una miqueta de pla, i cap a la segona pujada, la mes forta. Aqui em passa el David Estruch,donant-me ànims.

Jo sabia que no podia seguir aquest ritme i" a lo mio". Per fi a dalt de tot, Km 12.Ara 3 Km de baixada, això torna a ser meu, gas a fondo i cap a baix, les cames perfectes,em començo a sentir bé, i paso el Km 13 amb 1h40m, segueixo baixant i planejant, i apreto el ritme, em trobo el David Estruch i el passo, i em diu:Quin cambi de ritme Pere,.!!!

Això em dona alas per seguir, i segueixo passant corredors,sabia que habia de fer aquesta segona part mes de pressa, i em sentia super bé.
Abituallaments, controls,gels, aigua, un darrera l'altre.Segueixo trobant corredors abatuts, i cada un que passo em dona mes força per seguir.

Km 19, em trobo el Pere del grup Piris, amb la panxa malament, li dic que em segueixi, però no pot, i jo endabant, passant a corredors i a corredores,i de cop el David, el meu company de feina, Km 22 li han agafat rampes a les cames. Li dono ànims i m'escapo..

Ara a per la última baixada, una bogeria, queden 3km i tot es baixada i pla. Per fi ,la font picant, quines ganes tenia de veure't!!!

Tinc a 4 corredors pel dabant, molt bones sensacions a les cames, i penso, aquests son meus!!Començo a apretar, en paso a dos, queda un km, el meu nebot l'Alex, em be a rebre, encara em fa anar mes de pressa, apretant passo un altre,m'en queda un, aleshores veig a la Marta donan-me ànims, i gas a fondo per arribar a la meta.
Ja hi sóc, objectiu complert.

Em trobo perfecte, el temps previst 3h, . Molt satisfet de callar boques, que dubtaben de mi.

Ens veiem dimarts !!
Pere

SIK'S