Sònia i la I triatló de la dona

Hola a tots/es,

Com esteu després de la cursa d’ahir? Espero que millor que jo…jejeje!!!

Us escric perquè avui he fet la I triatló de la dona a Barcelona, no pregunteu la marca per que ni la sé, ni la vull saber. Ja se que sóc una tortuga!..jejeje…

Bé, aquí teniu una breu crònica de les meves peripècies. Ens hem aixeca’t a les 5:45 del matí per anar a Barcelona on, teòricament, teniem que recollir els dorsals a les 7am. Però no ha estat així, encara estaven montant les carpes i senyalitzant recorreguts. Tranquil.la Sònia, No passa res!!! (Pensava jo).

Com ja saben la majoria de companyes, la prova de natació es feia al llac del Parc de l’Espanya industrial, i s’ha de dir que no estava gaire net!!! (Però no passa res!!!).

Per començar el segment de la natció, han fet grups de 50 en 50 participants i un total de 7 grups. A mi, per variar m’ha tocat l’últim…jejeje.. ( Però no passa res!!).

Quan han donat el tret de sortida, ens hem ajupit ( Si et tiraves, et deixaves els “pinyos”) i algunes hem començat a nadar, sí! dic algunes! Perquè d’altres ha corregut per dins el llac!!! En arrivar a la segona botlla, la meva mà tocat el terra, menys mal que m’havia tallat les ungles, sinó haguès flipat!! ( Però no passa res!!!), total que m’he aixecat (Com totes les noies que intentavem nedar) i he fet uns 15m aproximadament de peu.

Per cert, he fotut unes quantes glopades d’aigua al llac, imagino que estaré amb “cagarrines” durant un parell de setmanes…jajaja, Però passa res!!!

Per fi, he arrivat a la primera trancisió… primer el casc, el dorsal, les bambes, la meva bici i cap al pas cebra, on era el límit per pujar-hi. Hi havien dos dos noies davant meu, les quals he esperat a que sortíssin, per aprofitar que no hi havia ningú per pujar a la bici. Però com en tot, sempre hi ha una primera vegada, primera triatló i la primera envestida d’una bicicleta!!! La Sònia ha caigut al terra i s’ha menjat el voral i la barra de ferro de seguretat d’una escola que hi havia allà al costat. Però no passa res!!! No ha estat culpa meva!!! M’he aixecat, he mira’t la bici que tot estigués al seu lloc i m’he pujat, però no podia pedalejar!!! En fi, No passa res!!!!  M’he baixat, he tornar a mirar la bici i la cadena s’havia sortit. Els qui aneu amb bicicleta, segurament sabreu millor que jo com posar la cadena en un plis, però jo ho he fet com els de Bilbao… Li he donat la volta com qui aixeca un Cantir a la fira d’Argentona i  he col·locat la cadena. Volta altre cop a la bici i  ja he sortit. Durant el circuit en bici, la veritat és que m’he barallat amb els plats i els pinyons I les pinyes!!! Anava circulant com si fos una Miss de la campiña Inglesa fins que quedaven tant sols unes poques al circuit. Però no passa res !!!

Acabat el circuit, he deixat la BTT,  m’he tret el casc ( Amb el dia que portava, no m’haguès estranyat còrrer amb ell posat, i s’haguès de dur neopré, doncs també!!!) i he començat a córrer...Per variar als 100m s’han m’ha descordat les bambes, no una! sino les dues! Però no passa res!!! (Ara ja sé perquè porten cordons elàstics a les bambes.)

I ja, després de donar una volta pel parc (Uns 2Km), he arrivat a la meta!!!

Malgrat totes aquestes cosetes, he tingut molt bones sensacions. Tant sols quan nedava, pensava… “A on m’he fotut!!!” Però quan he sortit de l’aigüa i anava cap a la bici, em venien imatges a la ment de  tots aquells atletes populars, professionals, nois i noies que veia a les transcicions de les triatlons i em deia…”Ara sóc jo qui ho està fent!!!”  I al veure com, quan anava amb bici i correns, els ciutadans animaven a les noies, he pogut sentir una pujada adrenalina dins meu. Doncs ara ja puc dir que ho he aconseguit, he fet meva primera triatló.   

Només afegir, que admiro molt més encara a tots aquelles persones que pràctiquen aquest esport!!!

Sònia

PD: Us envio unes fotos de la meva aventura!!