Cursa de la Merce 2010

A nosaltres ens ha anat força bé. L' Agus ha volgut acompanyar-me tota la cursa perquè sabia que jo estava una miqueta baixa de "coco" Després de tantes curses amb calor, començava a dubtar de retrobar-me amb els meus temps d' abans. I avui havia de baixar de 52:50 (el temps de l' any passat!). Però he sortit molt tranquila, no he mirat gairebé el crono i he anat fent, passant els kilòmetres i disfrutant de l' ambient. Al final, patia per no parar - ja sabeu que de tant en tant faig aquestes coses - i no ho he hagut de fer. He entrat molt sencera i amb la sensació de que ara comença la temporada. Hem tornat a casa sense saber quin temps havíem fet - m' he fet un lio amb el crono -  però créiem que era millor que el de 2009. I així ha estat: 50:53, segons el llistat! Però, de positiva res (un minut més a la segona part)!  

Estem contents, però amb ganes d' esgarrapar aquests 54 segons, que sabem segur que un dia o altre cauran!

Ricard, a la propera hem d' anar junts i fer el que calgui! Avui no ha pogut ser, però, abans d' acabar l' any, segur que serà!

Ens veiem dimarts

Mercè

Resultats aquí 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Breu cronica...
Al arrivar a bcn en moto..he ficat la motxilla sota el seient ..hem poso el xip.reflex,bec aigua,dorsal,estiro...i..juan k(el meu germa)donam les claus que fico tot aixo...LES claus estaben sota el seient!!!
Res,hem tingut que trencar el seient,la bossa,perdre 25 minuts.no fer el cafe.cabreo,nervis,..en fi una putada.
La cursa molt be,bon ambient i molt maca ,he anat els primers 5 km amb el meu germa i despres he tingut forces per tirar..de menos a mas.
No he pogut veure a ningu del team..veig que la merce a estat a punt del menys50 ,si anem junts fijo que avui ho feiem.
En fi despres de creuar la meta aixecant els bracos enlaire,un clasic,..birra..bocata..i a casa.
Felicitats a tots els que heu competit avui.
Ens veiem dimarts...
Rickirunners.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 Tant com per la Mati com per mí mateixa, la cursa de la Mercè ha tingut un significat especial, ja que ha estat la nostra 1ª cursa que hem fet, i acabada sense parar-nos ni un sol moment. Com ja sabeu, nosaltres vàrem començar amb el grup de noies dels Divendres, i el nostre nivell atlètic era realment "del sofà de casa a començar a córrer una mica". Així que ja us podeu imaginar. Unicament anem un día a la setmana a l'entreno ( ara actualment anem Dimarts; ja que ens hem quedat soles els divendres). Però com explicar les sensacions d'ahir,... la veritat és que va ser una barreja de moments; a l'inici una mica de nervis ja que mai havíem estat envoltades de tanta gent, en donar la sortida, vàrem començar a córrer al nostre ritme, i tothom ens va començar a avançar, a unes velocitats increïbles, donant-nos fins i tot cops, però el més cursiós es que nosaltres dues vàrem seguir al nostre ritme des de l'inici fins al final de la cursa. Al arribar al Km1 per extrany que sembli, les dues ens vàrem mirar; i ens vem dir: "només estem al km1,...., mare meva encara en tenim 9 per endevant"; però després no sabem com, vàrem mantenir el nostre ritme al igual que al principi per tota la Gran Via, i quan no ens vàrem donar compte ja vem veure el punt del Km4. Quína ilusió ens va fer, ja que casi casi portavem la meitat. Al km5 vàrem agafar aigua, però simplement per refrescar-nos, i no volíem parar, ja que notavem que si paravem, no tornaríem a arrancar. Dir-vos que els braços sen's van adormir, i jo per exemple, em notava les mans súper inflades a la vegada que corría, els genolls ens feien mal, ... però pensavem,... no parem seguim! que nosaltres podem !!. Al Km8 la veritat que va ser el nostre moment, en pensar que ja no podíem més, però vèiem arribar a la gent al capdemunt de l'Avda.Paral.lel, i ja pensavem que arribavem, pero no!!!!,  la baixada del Paral.lel i posterior pujada va ser matadora, les cames em pesaven com si portessim peses a les bambes, però va ser girar a la Plaça España, i agafar la recta d'arribada a Montjuïc que ni tan sols em vaig donar compte que ja estavem fent el darrer kilòmetre. Vaig mirar enrere, i en veure la Mati darrera meu la vaig començar a cridar que ja ho teníem fet, i estirant-li la ma, vàrem fer l'entrada juntes, casi casi no ens ho podíem ni creure. Aquest si ha sigut un repte per nosaltres córrer 10 km, mai correguts abans, però he de dir que els bons consells dels nostres marits ( que també van còrrer ), les nostres ganes de voler experimentar què és el que realment es vivía a les curses, i el nostre "poc" entrenament , que han estat claus com per atrevir-nos a fer una cursa, finalitzar-la, i sense haver-nos aturat ni un instant. El nostre temps ha estat 1.15.47, tot un èxit per nosaltres dues.
Gemma