Burriacatac

Escric la meva cronica desde el teclat del meu movil..i encara que es fa dificil per les dimensions de les lletres del teclat...
Porto uns quince dies de vacances,..el primer dilluns es el dia que vem fer la primera pujada a burriac,..agus,merce,eva,david,bernat...vaig arribar tenin ben clar que no podia repetir aquella experiencia..que encara que va ser fantastica vaig trovar que era massa retar a la sort que hi vaig tenir una segona vegada...
Dos setmanas per devant van pasar pensant en la gran fita..la burriac atac !!!
Tenia dubtes si fer la o no...les mes que posibles baixas del agus i la merce ,hem feien decidir me pel no, les paraules d anim del toni ,els tormells del eloi i el sergi ,i de nou els savis consells d en bernat m.,el dia abans hem van fer decidir que la tenia que fer...acompanyat tambe que la cursa surt i arriba al meu poble.
Dissabte despres de dinar ,comenco a patir unes suos fredas, mal de cap, ..no he comprat finalment les barretes energetiques,he begut poc???, hem pregunto...EL QUE PASABA ES QUE ESTABA CAGAT DE POR!!!
finalment amb el poc valor que hem quedava...cap a la marrec atac,.la marta corria i volia fer ho amb ella,hem poso les meves bambes..i cap a l ajuntament...
La meva filla va disfrutar moltissim la cursa  quin ambientazo!!, pares,mares,avis,nens ..molts nens ,tambors...animadores,..i ..sortida!!!!
Be la marta no hi va guanyar...pero s ho va pasar d allo mes be.
Jo la vaig fer amb ella..vaig arribar suat perdut,cua per agafar la samarreta i la sweppes...i ja quedava menys...per la cursa ,..els pares i coneguts al veurem ja vestit de cursa,hem preguntaben si la feia..i hem donaben anims..ja no hem podia tornar enrere...
20.30 aprox,..hem trovo amb el toni,l eloi,david,ingrid..i el paco..en bernat mercader truca que arriva tard..calentem,pixem,calentem,veig a tots pelin nerviosos...jo segueixo cagat de por,li vull suplicar al eloi que fagi la cursa amb mi..i tot i que li sugereixo..hem dono conte que per ell aquesta cursa es algo especial...aixi que de repen..la ingrid se n va a la sortida..i sense adonar me..ja estic a la sortida junt al team ,..tambors de nou,els corredors excitadisims,la meva familia,amics,coneguts,....cohet enlaire i....PAM!!!!
Als tres cents metres una vegada havia pasat a la marta i..la seva filla,la meva dina,les meves filles,la marketa..una amiga,..ja hem falta l aire...el team comensa a marxar...pero l ambient es increible,aplaudiments per totes bandes,el pit cada vegada es va fent mes gran,mentre vaug tirant veig a gent que hem saluda que mai m havia dit res...primeres rampes...miro enrere i hem dono que no soc l ultim...que hi ha gent per darrere meu..jo xino xano..penso en guardar forces que hem faran falta...hem comenso a endinsar dintre la muntanya..el circuit esta molt ben marcat ,pero no vull perdre la gent que tinc devant meu..si els perdo no tindre cap referencia i fijo que hem foto l, ostion.
Arriva el temut turo del infernnnnnn.
Hem va anar de meravella ja que encara que la pujada es durisima,hi ha un tap de corredors que permet tenir petits descansos....
Al poc de acavar el turo sento...VINGA TIOS!!!VAJA PECTORALS!!!TIOS BONS!!QUINS BESONS!!QUE BONS QUE ESTEU TOTS SUATS!!!..
No se als demes..pero a mi aquelles dos o tres noies hen van donar racio extre d energia...
Seguia pujant,i baixant,i pujant u baixant i cada vegada que veies a algu de la organitzacio et cridaven anims,sense ells fijo que hagues pillat una de les ambulancies que hi veies durant el recorregut...i pujant,i baixant....
Arrivo a la ultima pujada...escolto una veu coneguda...es l alexxxx...vinga ricard que ja tens el castell a tocar,hem fa una foto i sento a en bernat....vinga nen ja ho tens aixo,VULL CRONICA hem diu,aqui la tens bernat,...com vas??be be li contesto,.tot i que estic reventat pero els seus anims hem fan tirar endavant....
Toca baixada.....
El grup que anava amb mi queda darrera bebent aigua i jo decideixo tirar...se que a les baixades vaig mes lent...i de repent veig que vaig sol,...estava acollonit per anar sol i hem dono compte que vaig mes tranquil,que estic agust ,sense la presio de pensar que se m escapa el de davant....ja no hem va adelantar ningu , cada vegada tenia mes confiansa en mi mateix,veia que el final era a prop...el entreno del primer dilluns hem va servir molt per no tornar a fotrem l ostion ,ni caure on va caure la eva...hem vaig enrecordar de tu eva...
Arrivo a l asfalt!!!!!
aquest es el meu terreny penso....
Baixo sobrat,hem sento molt be,tot el cague a quedat enrere,..paso per l esglesia de cabrera...quin ambientazo!!!!
Hem dona la sensacio quan paso per sota l arc que soc el putu amo,que soc un putu superviviente,..hem deixo aplaudir,..prenc rapidament got de coca cola,baixo escales,i ..cony quin subidon!!!veig que els corredors que tinc davant tots hi pujant caminant..comenso a donar ritme a les meves cames i marxejo,...adelanto a tres i quatre...i la baixada segueixi molt confiat veient que baixo de les tres hores,...
Vaig adelantar a algun corredor mes,a als que s ha m habien marxat a la muntanya. ...
M endinso la dins de vilassar..paso per sota un tunel que encara que m avisen que baixi el cap estic a punt de donar me l ostion...pero no comenso a veure lad torxes...i.................UN MUNT DE GENT APLAUDINT I CRIDANT,no se m oblidara mai el moment que vaig pasar per sota l arc,..l emocio hem podia i casi arrenco a plorar...HO HE ACONSEGUIT!!!!!!!
Despres les felicitacions amb l eloi,david en paco i la ingrid..el toni no el vaig trovar,ni a l andrea tampoc....i...cap a casa previ bocata i birra,amb l orgull personal que ho havia aconseguit..i que estava molt agrait a tots els que m havien convensut de fer la cursa..i sobretot amb el convensiment que l any que be la tornare a fer...
Ricard.
del llibre croniques d un quiquirunner.