 Hola Siks, Aquesta és la crònica del meu repte particular que m’alegro de poder gaudir amb tots vosaltres. Deu fer uns tres anys que em vaig posar a córrer, ho feia per mantenir-me amb forma, per eliminar cabòries mentals, sempre anava sol. De mica en mica em va començar a agradar el “running” i el pensament de fer quelcom important . Va ser amb en Miquel Nicolau, gran expert en maratons, que varem decidir apuntar-nos a un grup d’aficionats de l’esport i de la bona companyia. Aquest grupet liderat per l’engrescador Bernat Moragas i format per tots vosaltres, un bon grup d’amics, als que us dec una part de la meva satisfacció. Aviat em vaig engrescar en fer la marató amb alguns de vosaltres, de fet ja feia temps que en rondava per el cap, la de Barcelona m’anava perfecte per dates, el problema estava en que no havia participat mai en cap cursa popular, ni mitja, ni rés semblant. Així el objectiu inicial es va doblar, per una banda havia d’agafar el fons suficient per aguantar la pallissa que suposa la marató i per altra banda hauria d’aprendre a conèixer el meu cos per trobar el ritme adequat per assolir el repte. Que com va anar la cursa? La cursa va anar de conya fins els quilòmetre 32, a partir de llavors vaig patir moltíssim, els 10 últims quilometres varen ser eterns, un suplici , però ara que ja estat fet, us puc assegurar que ha valgut la pena, la satisfacció és gran, molt gran. Així varen anar les coses: Sortida puntual a les 8.30h. amb en Miquel, l’Eloi i el Paco, aviat ens separem, agafo un ritme còmode, el meu cor batega a 150 pulsacions, els quilometres van succeint, tot es molt agradable, alegre, el recorregut fantàstic, passem per davant del Camp del Barça, de la Pedrera, La Sagrada Família, etc., tothom està content. Al quilòmetre 20, la Meridiana, em poso al costat de un parell de corredors nord - europeus , ben equipats, amb passa ampla i segura, que porten un ritme com el meu, penso que deuen tenir la experiència que a mi em manca, decideixo continuar amb ells la resta de la cursa. Tot va perfecte, temperatura perfecte, avituallaments perfectes, ambient immillorable. Al quilòmetre 28 em trobo amb el Paco, anem plegats una estona fins que em diu que continuï ja que te unes molèsties en les cuixes, que estrany ! Arriba al terrible quilòmetre 30, no passa rés, al 31 tampoc, al 32 començo a sentir les cames com una mica dures, al 32.5 es transformen en una mena de fusta, al 33 no em volen obeir, al 33.5 les pulsacions les tinc a 163 i no baixen els que sí que baixa és el ritme, passo per la Rambla, una avia travessa, xoquem, estem a punt de caure tots dos, l’adreço i continuo intentant córrer, més que córrer és tracta de sobreviure movent les cames. Els dos atletes que m’han estat fent de “llebre” se’m van escapant, estic content per poder aguantar-los tanta estona, alhora que trist per no poder continuar amb ells, ara que els començava a estimar. Quilòmetre 40, arribo a l’últim avituallament, estic sec, destroça, em fan mal les cames, camino una estona, bec tot el que puc i dono ordres a les meves cames per que continuïn una mica més, els hi tinc que suplicar, demanar per favor, finalment em fan cas i es belluguen penosament fins arribar a la meta, i collons quina meta! Els últims 100 metres son un espectacle, tot de gent animant, musica que envolta, paperetes de colors que volant per tot arreu, un sol brillant, i al final la porta d’arribada, es difícil de torbar paraules per descriure aquest moment, cal viure’l per poder sentir el munt de sensacions que passen per el cap, en un instant passes del patiment més gran a la glòria infinita. Un cop arribat, rebuda la medalla, tret el xip, begudes un parell d’ampolles d’aigua i uns plàtans, començo a ser conscient de que el que ha aconseguit ha estat important, per a mi molt important, he fet la meva primera marató i amb un temps de 3 hores, 36 minuts ( acompanyo info. de l’organització), objectiu aconseguit i amb nota. Em fan un massatget per recuperar les cames ( única foto de la meva gesta) , em reuneixo amb la Glòria i l’Aina, que m’han vingut a veure però no m’han vist, llàstima, ens trobem amb en “Nico” i la Maria i anem cap a casa, a recuperar forces, que ens ho hem guanyat. Felicitats a tots els maratonians per gaudir com jo , a tots els Sik’s que han participar directa o indirectament, i a la fantàstica organització de Barcelona que ho han fet de conya. I ara què , quina serà la propera?
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Angel Vila | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
dilluns, 7 de març del 2011
La Marató de Barcelona By Àngel
Dorsal: 
Tiempo oficial: 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada