La Marató de Barcelona By Eloi

I no és un tòpic ...
Ja m'heu sentit a dir setmanes enrera que la Marató era un repte únic ... que s'havia d'assolir i que un cop feta, ja es podia guardar al bagul dels reptes ... i a pensar en una altre cosa.
Ara que ja tinc el cap més clar i puc pensar millor, em reafirmo en la meva opinió (personal) i que m'empeny a afirmar una vegada més que de marató no en faré cap altre.
El dia comença amb alegria, anem tots junts l'Àngel, en Miquel, en Paco i un servidor cap a BCN amb el mateix cotxe. Allí m'esperava tota la familia per fer un seguiment exaustiu de la cursa. Fins i tot el meu cunyat m'ha acompanyat tots 42 qm. en bici, donant suport moral i logístic.
La cursa comença i el nostre grup es separa, cadascú al seu ritme.
Jo particularment vaig molt bé de cap, cosa important, i van passant els quilòmetres "alegretement" i el ritme inicial previst de 5'45" el qm. no es cumpleix, ja que per l'empenta de la cursa volta els 5'10".
D'aquesta manera i amb alegria arriba la "mitja" la qual passo amb 1h53', sempre tenint com a referència visual els PACEMAKERS de 3h45'.
Arribo al quilòmetre 30 al fòrum i la meva dona s'ofereix per acompanyar-me un tros, però em veu tant bé de cara que no s'enganxa, al tenir por de quedar enrera ....
Al arribar al qm. 32 al Passeig Maritim, hi ha una pancarta que diu "si veis el muro, meaos en el ...". Jo no coneixia a aquest tal "muro" i tinc l'impressió de no haver-lo patit.
El que si que passa que a partir del Qm 35 les cames ja no podien més. El cap i els pulmons responien, però el nivell de sobrecàrrega dels genolls i els bessons ja era molt important.
Sort que vaig trobar el meu àngel de la guarda, el SuperRicky que "me llevó en volandas", acompanyant-me fins al final ... si no l'hagues trobat, potser el cap m'hagués vençut els darrers quilòmetres. GRÀCIES AMIC.
Els darrers quilòmetres també vaig recordar en Toni Loire, que m'explicava ahir com s'acumulen els minuts i sembla que no avances ...
Finalment però i encara que sembli mentida, arriba la recta final, em trobo les meves filles i juntament amb en Ricard creuem tots la línea d'arribada.
S'han assolit tots els objetius: He acabat una Marató i a més he baixat de les 4 hores, concretament amb 3h57'
Gràcies sobretot a la meva familia pel seu recolzament, a en Quiqui i en Bernat pels seus savis consells i a tots vosaltres per l'importància del grup humà en aquests tipus de fita.
Ara aixó s'ha acabat.
Neixen nous reptes.
Neixen noves il.lusions.

Endevant Sik's !!