Cronica de la Marató de Barcelona By Miquel

Hola SIKS

Em fan mal les cames, sobretot quan baixo escales doncs ahir em vaig retrobar amb en MARATÓ. Era la 8ena vegada que ens veiem. La 1era al 1993, fa ja 18 anys.

Abans de començar a còrrer li vaig dir: "sembla que per a tu no passi el temps, et veig molt millor, més organitzat, més animat, més gran (+ de 15000 inscrits). Espero que em tractis bé i em deixis acabar sense massa patiment, aquest cop crec que vinc ben preparat formant part d'un grup de matats -SIKS- alguns els coneixeràs avui."

Sort que el vaig avisar perqué tot i la nostra ja tardana amistat, em va fer patir i molt. Em va deixar fer fins al voltant del qm.35, la mitja ok, el ritme ok, però quan em va veure pel 35 va ser quan va voler jugar amb mi i posarme a proba: els quilòmetres semblaven més llargs, les bambes enganxades a l'asfalt, un patiment, no arriava, costava seguir, costava tot. Al qm.40 ja em va deixar fer fins i tot semblava que ell mateix m'ajudés a acabar. A l'arrivada li vaig dir: "m'has fet patir massa, més del que m'esperava però crec que ens tornarem a veure, no sé quan ni on, peró SEGUR QUE ENS TORNAREM A VEURE.

miquel nicolau 4h. 0m. 31s.

FELICITATS ALS NOUS MARATON-MAN/WOMAN

FELICITATS A TOTS ELS SIKS PER QUE SOM I PEL QUE FEM