Mitja de Callella By Rafa

Hola a tots,

Com no havia fet cap crònica, vaig a escriure unes línies.

Mitja marató de Calella, dia 20 de març de 2011. Ens trobem Àlex, el seu cunyat (Marc), les respectives, Kiki i jo a les 8:00 a Mataró. Després d´anar cap a Calella i estar una estoneta buscant aparcament ens posem a escalfar a les órdres del Kiki. Tot marxa bé. Estem nerviosos abans del començament de la cursa. Sona "el pistoletazo" de sortida i anem Àlex, Marc i jo junts (Kiki està amb el grup de l´èlit). Al principi el ritme és bo, 4:50 - 5:00, i prompte Marc s´escapa perquè volia fer marca. Ens quedem Àlex i jo sols i continuem a aquest ritme fins el qulòmetre 8, en el que a l´Àlex li entra "flato" i després d´acompanyar-lo durant uns 500 m el deixe al darrere.

En aquest moment em trobe sol, però amb forces i decidisc apretar un poc el ritme. Quin gust dóna anar passant a gent! Em vaig trobant bé amb el ritme marcat i al 16 aprete un poc més. Les cames van bé i continue passant a gent. Al 19 aprete el cul i faig un altre petit canvi (el que permeten les cames). Ja estic quasi. Quan veig l´arribada faig un sprint de 200 m i arribe en 1:43:27. La satisfacció per les sensacions positives és molt gran. He acabat bé i millorant temps respecte a Granollers. 

Quin serà el pròxim repte? Siga quin siga, SIKESPOT!!!

"EL DOLOR ÉS TEMPORAL, L'ORGULL ÉS PER SEMPRE" By Paco

Vaig tenir aquesta frase al cap del km 27 fins al final, la vaig llegir en un dels cartells que portava algú del públic i se'm va quedar gravada.

Sortida amb emoció a flor de pell amb la cançó de Barcelona de Freddie Mercury i pomfeti de colors per sobre nostre, ambient espectacular, abans ens havíem desitjat sort tots els que començàvem aquest nou repte.

Cadascú agafa el seu ritme i ens perdem de vista, jo que ja havia pixat 2 o tres vegades abans de la sortida tornava a tenir ganes, i en quant vaig veure que un munt de corredors utilitzava els pins de davant del camp nou em vaig sumar i vaig contribuir al reg.

Fins a la meitat de la marató em vaig trobar molt bé, a més anava acompanyat pel Sergi Marin des de aproximadament el km 8 o 9, ja que ens vam trobar i portàvem el mateix ritme. Els 2 corrents anàvem comentant l'espectacular ambient que hi havia, el temps que esperàvem fer i altres coses que ja no recordo.

Després de passar per la mitja, ja vaig intuir que les cames no aguantarien fins el final. Al Km 25 va apareixer l'Àngel i vam anar plegats junt amb el Sergi fins el km 27 després de rebre els ànims de la meva dona i filla. A partir d'aquest moment va ser quan va apareixer la sobrecarrega als quàdriceps ( a la zona més propera als genolls) i vaig haver de baixar el ritme un minut per sobre del que portava fins el moment. Ja no vaig poder seguir ni al Sergi ni a l'Àngel, a ja estava jo sol per superar el repte, i la frase de la marató per aguantar fins el final: "EL DOLOR ÉS TEMPORAL, L'ORGULL ÉS PER SEMPRE", . . . quina gran frase i quina gran veritat.

Vaig anar veient com la gent que anava bé em passava de llarg, també gent molt tocada que requeria assistència i alguns que abandonaven, aquesta situació anava creixent conforme passaven els kilimetres. Durant aquesta dura fase d'aguantar la sobrecarrega sense aturar-me vaig trobar-me amb el Ricard que esperava a l'Eloi, vam xocar la mà; més tard em vaig trobar al Pere que va còrrer amb mi durant un minut aprox. per oferir-me aigua i donar-me ànims. No recordo bé en quin km que algú em va tocar l'esquena, era l'amic Bellavista, li vaig dir que estava fatal de cames, ell em va passar i no em va dir res, per la cara de circumstancia vaig entendre que anava tocat i no tenia forces per dir res.

Al final va arribar la última recta, la cosa estava feta, en qüestió de pocs minuts arribaria a meta. En aquella recta tornava a tenir la meva família que em van donar molts ánims. Imagino que per la emoció de veure'ls vaig apretar una mica però de seguida vaig rebre una fiblada al isquio de la cama dreta que em va dir, quietoooor!!! i vaig continuar com vaig poder.

Arribada a meta, quina satisfacció tan gran. Ja tinc l'orgull de haver completat la marató, i la veritat és que penso repetir la experiència en el futur, tot i el patiment ha estat una gran experiència. La propera tocarà preparar-la amb més temps i millor.

Una abraçada a tots els SIKs,

ens veiem demà.

Paco

Una marato diferent...by rickrunner

Hola Siks :

Bé .. jo també vull fer la meva crónica ... que encara que no sóc maratonià .....( de moment )

No tornaré a explicar la meva decepció per no poder participar en la seva totalitat a aquesta proba ..

Tal i com vaig dir a les 7:30 aprox estava a la sortida ... previa trucada al Eloi .. ens vem veure a les escales... darrera les quatre barres , ..allà l´Angel , el Micki , en Paco i l´Eloi ... excitats .. molt excitats ... jo hem donava conte d´aquella excitació  ja que jo no tenia que fer la totalitat de la prova .. i jo no tenia ni pis , ni cas , ni hem posava tot a lloc , en cambi o un o altre anava al seu bany a fer les seves necesitats compulsivament ... crec que en Paco va anar un parell de vegades i l´Eloi , bé l´Eloi se´n va allà on li agafa la necesitat .....vem anar baixant les escales allà on vem quedar amb la parelleta .. i ... també estaven fent cua per sortir tot buits i preparats ... la Merçé hem va adelantar que es trovaba fatal i l´Agustí estava nerviós però preparat ... sempre pensant més en la Merçé que en ell mateix (cap crítica tot el contrari , pedazo de marit ) .....

Baixem a la sortida i ... caxis... els 4 tenen una previsió millor a la meva .. ells es fiquen al calaix de menys de 4 hores i jo just darrera ells al de mes de 4 ... Ens despedim i ens desitjem sort ...(sap greu no sortir a la foto que va fer la Inma ..però... ja ens farem un altre tots junts )

Tret de sortida .... sabeu que el meu objectiu era agafar l ´eloi a 10 Km del final .. però vaig decidir viure aquell ambient de la sortida ... i allà estava .... la meva dona no volia ja que estava segura de que si anava a la sortida intentaria fer-la tota .... i això ho tenia prohibit !!

Tret de sortida ... i sense cap tipus de presió , vaig correns i disfrutant del ambientazo increible que viviem ....la meva carrera no es mesurava per temps ...només se que vaig disfrutar moltissim , veia samarretes maquisimes , amb missatges maquíssims , la que més hem va impactar una de una senyora de uns 50 y pico anys , irlandesa , portaba Mc Douglas (cognom irlandes , no se si era aquest però Mc segur) SUPPORT TO THE CANCER ,  aquella sra anava a fotres una marató per fer-li costat a una persona estimada que tenia cancer ... hem vaig emocionar i vaig pensar en fer-la tota junt a ella ... però ..... bé segueixo ... un altre d´una noia joveneta ... VA POR TI ANA !! , .... que maco es fer algo com això pels demés i .. per un mateix ......

A part en trovabas moltes d´altres maratons d´arreu de europa ... BREMEN (aquesta hem va encantar ) ... entre altres ....

Jo segueixo al meu ritme .. anava entre el PACEMAKER (quina gran paraula) de les 04:00 h i el de 04: 30 h ...

Vaig veure el difícil que ho tenien les noies per poder fer les seves necesitats , de repent anava darrera d´una i girava cua i es ficaba per un altre carrer que no formava part del circuit ... o entravan a un bar ... i els nois ... QUE FÀCIL HO TENIM ... pixant al CAMP NOU , a la terrassa d´un bar ( aquest vaig flipar ) , o a arbres , portals , etc ... suposo que el diumenge l ´alcalde de BCN no va posar multes ....

Jo seguia amb el meu ipod , disfrutant del ambient , de la música al carrer , dels corredors , de les samarretes , dels missatges , de les meves noves bambes (comprades a Rda 43 , les millors 2ª as rebaixes del maresme ) i de repent hem dono conte que ja estic sobre el Km 15 ... CONY QUE EL METGE HEM VA DIR QUE PODIA CORRER UN PETIT TRAM !!  .... jo hem veia bé .. i vaig dir-me ...VA QUE COLLONS L´ACAVO PER LA MEVA FAMILIA !!!! AMB DOS COLLONS !!! ..... i quan anava pel 17 .. penso ... PERÒ SI LA MEVA FAMILIA EL QUE REALMENT VOL ES QUE HO DEIXI !! .... i una vegada arribat a la Meridiana ... vaig girar cua , i poc a poc  , vaig parar ... la decepció mes absoluta , la tristor esportiva mes amarga .. la vaig deixar allà enrera .. mentre veia pasar als corredors que hi anaven per darrera meu ...

Hem poso la xaqueta ...i camino fins a la Torre Agbar ... allà començo a animar als corredor ,... quina pasada d´ambient !!!! banderes , pancartes , ... ànims molts ànims !!!!

Hem dono conte que els que pasen per allà estaran sobre les 03:15 al final ... hi enfilo cap al arc del trionf .. on li habia dit a l´eloi que estaria per acompanyarlo al clímax final ....

Hem poso a baix de tot .. a la porta del parc de la ciutadella , allà on els corredors pasan practicament en fila , ... hem dic que allà segur que el veig ...

Pasa el Sergi .... però no es dona conta de la meva preséncia .. SERGIIIIIIIII li crido i gira el cap .... poc despres pasa el PACO !!! , hem dona la mà i segueix .. el veig cansat però bé !!.. al segons en BELLAVISTA , també me la xoca i li dic TENS AL PACO A 100 !!!! ,... despres en TONI LOIRE , xocada de mà i endavant VAMOS TONIIIII JA QUEDA POC !!!!!! , i poc despres el meu objectiu L ÉLOI , ...

VINGA ELOI COLLONS JA ESTEM !!!!! ARA BÉ EL MES GUAPO , VOLD PLATAN , AIGUA , QUE COLLONS VOLS DEMANA !! ..

pasem per l´arc del trionf , girem a la esquerra i EN PERE , animant ens va seguir uns metres , una mica mes endavant la MARIA .. animant també i la cara se li fà un somriure quan ens veu .... l´eloi pateix però aguanta , aguanta i jo penso que això està fet .. que ell es molt fort , inclus hem dona la sensació que va sobrat , hem recorda que baixarà de les 4 hores , jo li vaig mig enganyant , queden 4 ,.. quan quedaben 5 , queden 3 quan quedaben 4 .. i li recordo L´ULTIM KM ET PORTA LA GENT ELOI !! ET PORTA LA GENT !!!!!! , li truquen per teléfon , .. me´l dona , parlo jo amb la seva dona .. i aprofito el moment per quedar amb ella (broma) .... li dic que ja queda poc que estem a punt d´arribar !!!!

Ja veiem la meta !!! l éloi m ´estira la mà esquerra , li torno el mòbil ... i ell hem diu ... NO MOBIL NO LA TEVA MÀ !!!!!!!! les seves filles es suman a la festa li donan la mà dreta .....

I ENTREM TOTS 4 AIXECAN ELS BRAÇOS AMB LA EMOCIÓ QUE EL MOMENT REQUERIA .....FITA ACONSEGUIDA !!!!!! OBJECTIU ACONSEGUIT !!!! L ÉLOI ES MARATONIÀ !!!!!!!!

La CELIA I LA MARIONA ens fan un parell de fotos que guardarem amb molt de carinyo el reste de les nostre vides .......

Una abraçada a tots els que van participar en això ... tant físicament com amb el seu suport que es igual de important .....

Rickrunner .

Cronica de la Marató de Barcelona By Miquel

Hola SIKS

Em fan mal les cames, sobretot quan baixo escales doncs ahir em vaig retrobar amb en MARATÓ. Era la 8ena vegada que ens veiem. La 1era al 1993, fa ja 18 anys.

Abans de començar a còrrer li vaig dir: "sembla que per a tu no passi el temps, et veig molt millor, més organitzat, més animat, més gran (+ de 15000 inscrits). Espero que em tractis bé i em deixis acabar sense massa patiment, aquest cop crec que vinc ben preparat formant part d'un grup de matats -SIKS- alguns els coneixeràs avui."

Sort que el vaig avisar perqué tot i la nostra ja tardana amistat, em va fer patir i molt. Em va deixar fer fins al voltant del qm.35, la mitja ok, el ritme ok, però quan em va veure pel 35 va ser quan va voler jugar amb mi i posarme a proba: els quilòmetres semblaven més llargs, les bambes enganxades a l'asfalt, un patiment, no arriava, costava seguir, costava tot. Al qm.40 ja em va deixar fer fins i tot semblava que ell mateix m'ajudés a acabar. A l'arrivada li vaig dir: "m'has fet patir massa, més del que m'esperava però crec que ens tornarem a veure, no sé quan ni on, peró SEGUR QUE ENS TORNAREM A VEURE.

miquel nicolau 4h. 0m. 31s.

FELICITATS ALS NOUS MARATON-MAN/WOMAN

FELICITATS A TOTS ELS SIKS PER QUE SOM I PEL QUE FEM

Crònica de la Marató de Barcelona By Agus

Maratón de Barcelona 2011...
En esto del correr,cada dia ,en cada prueba o reto se aprende algo nuevo.
No fiarse del clima,repasar la altimetría del recorrido,escoger la equipación,planificar avituallamientos o "escuchar" a tus "isquios" o tus gemelos;es información  básica importantísima a la hora de afrontar un reto de la magnitud de una maratón...

En realidad pienso que no es la distancia,sino el miedo a lo desconocido...la sensación de traspasar otra barrera que hasta la fecha parecía imposible batir,lograr otro reto más...hacer un paso más allá...

pero los pequeños detalles son los que me llenan como persona y los que me hacen experimentar sensaciones que rara vez en la vida cotidiana uno puede experimentar...

tengo la suerte de contar con Mercè,que ayer se hizo inmensa,grande y fuerte como nunca pensé que podria hacerlo...
es cierto que en carreras de 10 km .e incluso "medias" de 21 km. siempre he estado alerta  intentando darle apoyo e insistiéndole que debería controlar el ritmo para dosificar las fuerzas y llegar al final sin agotarse...han sido casi tres años de " entrenos"....pero os puedo asegurar que pasó la prueba con nota.

Contábamos con la ayuda de Ramón del CALAM que iba a por su Décima maratón... y eso es una  garantía....!
lo que no era garantia después de 3 meses de entrenos es que nosotros pudieramos seguirle el ritmo de 6 minutos/ km que nos habia propuesto.

  Antes de la tomar la salida,otro compañero del Calam,Edu Frias se apunto a la fiesta y nos comentó que un "paseo" a  6min/ km ya le iba bien...!
Así, dispuestos como los cuatro mosqueteros enfilamos Maria Cristina ,y con 10.000 por delante y unos 3.000 por detrás  pasamos al trote por la linea de salida.
Sabíamos que quedaban unos 42 km.para volver a pisar esa línea pero en sentido inverso y con una sonrisa de oreja a oreja...!.
Los primeros km. perfetos los primeros 5 km. en 30'11'',los 10 km. a los 59'12" y los 15 km en 1:28:58...pero empezaron los probemas.
En el 19 km mi isquiotibial izquierdo me empezó a avisar que aquello no sería un paseo... para el 20 km se quejó mi cadera...

 y no había hecho ni media maratón...!
de los 15km a los 20km 30'23" ya estabamos en 1:59:20...y la mitad de la maratón en 2:05:53...
pero aquello empezaba a doler... de los 20 km a los 25 km 30'19" pero reconozco que no he pasado peores 5 km en mi vida...
poca fuerza,dolores varios y la sensación de romperte en cualquier momento te hacen coger miedo y bajas más el ritmo y te cansa más...
todo un poema...pero...el avituallamiento  me salvo la vida...entendí que con alimento habría fuerza... y  acerté...!
nueces..pasas...plátano...y bebida energética...! pack completo de los 25 km. a los 30 km.  30'48" llevavamos 3:00:27...
en aquel momento Ramón me dijo: "Ya está Agus..ahora empieza la Maratón...soóo nos quedan 12 km...!!!"
... parecía que me hubieran puesto dos sacos a la espalda...pero aún trotaba...lento...pero trotaba...!
 

Como os decía pesaban las piernas pero seguia trotando....
siempre he pensado que para hacer distancias caminando ya están las caminatas;así que siempre me propuse hacer la maratón coriendo que es como pienso que debería afrontarse una maratón...!
de los 30 km a los 35 km.fueron de los más duros del tramo;invertí 33'34" y ya llevabamos 3:34:00 corriendo,de pronto el gentío se fue haciendo más compacto ....subíamos hacia Arco de Triunfo y el callejón se hizo muy estrecho para correr y la gente se amontonaba gritando mil nombres ...!! dando ánimos... fue una inyección de adrenalina...pero además entonces surgió ella...!!

Mercè, ya había hecho unas cuantas bajadas de ritmo( llevaba un ritmo endiablado para mi...!) y se giraba como buscándome con la mirada y no entender nada...!!!
supongo que no se creia que su fiel escudero... aquel que siempre la había intentado animar y llevar en volandas hacia las metas de mil carreritas era en aquella ocasión el más "perjudicado" en LA CARRERA...!!!
y era así...! Entera con una fuerza inusual...me tiró agua por la cabeza...se ponía a mi lado y me preguntaba preocupada:
 -¿ cómo estás...?-
 ..os podeis imaginar..!!! yo la miraba  con la cara de circunstancias y la decía :
-bien...¿..?-
Tiró de mi hasta el 37 km.. se iba unos metros y al ver que yo no podía se giraba y aflojaba el ritmo,dominando la carrera de un modo espectacular..sonreia..saludaba a todo el mundo ...en resumen estaba disfrutando su  primera Maratón como nunca se había podido imaginar...
yo..jodido...y apretando los dientes..era Feliz...!
En el km.38 Ramon se giro preocupado y me dijo...:
-¡¡¡Sólo 4 km...ya está...!!!,pero yo aún tenia miedo a que mi isquio o mi gemelo o mi cadera me dieran un susto y corría ..pero muy poco a poco..!
En el 39 km.. cada vez veia más gente andar... a mi paso de tortuga seguis avanzando posiciones... y algún que otro corredor se tiraba en la cuneta para  recibir atención medica...
...pensé que la cosa se estaba poniendo cruda y que aquello realmente era el final...!! por cierto duro final...!!
De pronto ..una chica..no sé de dónde demonios salió..ni recuerdo su cara..pero me dijo con una tranquilidad aplastante:
-Ja la tens..Agustí...Ja la tens...!!!
Nunca podré darle las grácias...pero en aquel preciso instante supe que iba a acabar...y realmente me planteé que el km 40 estaba a tocar y despues ya estaba la meta...!
del km 35 al 40 km fueron interminabes 34'13" y ya acumulabamos 4:08:12.
en el km 41 Mercè volvió a regalarme una sonrisa...ya ibamos en pelotón Ramón,Edu,Mercè un servidor y Maria jesús que habiamos rescatado  en el km.36 y andaba algo tocada...
Mercè me dió la mano..enfilando Maria Cristina con una fuerza inusitada y un paso aplastante firme y tranquilo..
estaba a punto de completar su primera maratón sin parar ni un segundo...y con un ritmo impresionamte...!
todo un lujazo...!
Del km 40 al 42.195...14'49...
Al ver el crono encima de tu cabeza..se te pasan todos los dolores...el sol brilla con más fuerza...cruzamos de la mano los cinco...
 en un tiempo de 04:23:00 yo 1 segundo más por lentorro...!!!
..cada cual con su Maratón a cuestas...la mia más pesada ...la de Mercè PERFECTA...la de Ramón muy tranquila con Edu acabando con su hijo a su lado y Maria Jesús como una campeona...!!!
Al cruzar Mercè me soltó la mano...seguía caminando...con la vista puesta en el cielo...se giró ...la abracé..lloramos juntos...sonreimos y seguiamos llorando juntos...como casi todo lo que hacemos...juntos...!
Grácias a todos por todo lo que nos habéis regalado:
... ánimos,ilusión,consejos,paciencia,amistad,compañerismo,risas... para poder  conquistar nuestra Primera Maratón.


Un abrazo...Sikespot...!