Hola,
avui he fet la meva primera "triatló" entre cometes perquè com que la natació no es tal....doncs no és considerat Triatló per molta gent.
Donat que em volia estrenar amb alguna que no fos excessivament multitudinària ni difícil, vaig vèncer les meves angúnies (soc molt escrupulosa) i vaig fer la inscripció amb intenció de prendre-m'ho com un "pre-estreno" per a la Garmin.
Per sort la Sonia també volia entrenar-se amb la bici i es va apuntar! Així que avui cap allà ens hem anat.
Desprès de una nit de només 3 hores de son, els nervis no em deixaven tancar els ulls, m'ha sonat l ' alarma i ja m' he posat modo "competició".
Tot preparat, un bon esmorzar, carretera i manta (o millor dit bici).
Ni jo mateixa sé perquè estic tan nerviosa, potser em fa respecte la bici, les transicions i el poder rodar amb altres persones sense fer cap "estropici"...
Una mica abans de la sortida em trobo amb la Sonia, que com sempre, em dóna molt bons consells... (que faria sense ella) perquè ahir amb la sortida i avui m' ha fet una bona master!!! (gràcies).
Entrem a boxes i cap a les grades. No tinc bones sensacions... tant que vaig gaudir a l' aquatló de Blanes i avui tinc ganes de sortir corrents....... Però canvio el xip... això es un entrenament!!!
Sortim les terceres. Donen la sortida i l' aigua. Començo a nedar, sí, sí, a nedar..... de moment puc... en realitat l' aigua no està tan bruta com pensava i puc nedar més o menys bé. Fins arribar a la segona boia que allà si que no hi ha espai...
Però ja són les últimes braçades. M' estic acostumant a nedar entre més gent i vaig molt confiada!
Surto de l ' aigua, sencera i sense cap resta a sobre el meu cos... cap a a bici. A la transició he perdut moooooolt de temps. No m' entrava el casc perquè m'havia recollit el cabell. Finalment em trec el monyo, em poso el casco i surto. Tan bé que m' havia preparat la lliçó de la Sonia...
Surto correns amb la bici (aquí especial menció al Quiqui, que me l' ha deixat tot el temps que necessiti): Gracias Quiqui.... la voy a cuidar bien, pero le voy a dar caña, eh ?? jeje.
Comencem a rodar, vaig nerviosa amb tanta gent, però de cop començo a agafar confiança. Encara no m' aclaro gaire amb els plats, i decideixo anar amb el mitjà i només canviar pinyols (qué pofesional.....) i així he rodat els 4 km. La veritat molt bones sensacions!!!
He gaudit molt, he avançat, d' altres m' han avançat a mi, però li he perdut la por, ara sé que puc !!
Per variar, m' he descomptat, no sé quantes voltes porto....crec que ja he fet les 4 però no sé per on hem entrat...... per sort, només he de seguir les indicacions i al "pelotón" que va davant.
Apa!! bici fora.... baixo, corro a boxes, penjo bici, trec casco i a córrer!!!!
Només 2 km!!! bieeeeeeeen.
Tinc la gola seca, vull aigua, però no ens donen..... Em noto molt bé, una mica cansada, però el pitjor es la sed.... i d' aigua ni rastre.. així que intento concentrar-me en el recorregut i en mirar la gent, i en sentir que estic fent el meu primer Tri!!!!
Veig molts nois donant ànims a les noies (nòvies o dones). M' agrada i m' ho faig una mica meu.....
Déu meu, quina sed... veig un noi a un banc amb una ampolla de coca cola i m' entren ganes d' agafar-li.. però no..... aguanto!!!!
Ens avisen els voluntaris que queda molt poc. De cop escolto un noi que li diu a la noia de davant: Ara ja estàs, estira la zancada a la baixada final. Oido cocina.... venga!!!!
I amb aquestes he entrat a la meta amb un altre somriure d' orella a orella!!!!!
sisisisisisisisisi
Siiiiiii !!!!!!
La meva primera Tri (ni que sigui una mica de sucre) finiquitada!!!
El millor: m' he tret moltes pors. Sé que soc capaç de moltes més coses de les que havia imaginat fa només 2 mesos!!!
i sé que amb una mica de sort i treball podré assolir molts reptes en els propers mesos.
Estic tant feliç... tant que em poso a saltar, a cridar.... Yyyeeahhhh !!!!!
Gràcies a tots els que m' ajudeu a fer aquests passets endavant!!! Inclosos els de fóra del grup, Josef i Alex!!!!
I ara sí, la prova gràfica, que certifica la meva participació...... ;-)
Clara
