HOLA SIKESP@TS...!!!
EN PRIMER LLOC FELICITAR ALS NENS I NENES QUE HAN CORREGUT DE PUTA MARE LA GIN...BUIN...I ELS QUE CALLADAMENT SEGUEIXEN ENTRENANT SOTA LA FÈRREA MÀ D'EN QUIQUI-MAN...!!!
AL MIQUEL FELICITATS PEL SEUS 45 I POC...AL SR DE LA SÒNIA, OSCAR: DEU NI DÒ...!!!ALTRES 44... I POC...!!!
AL" LITUS" ..QUE A PART DE SER UN" POFESSIONAL" DELS ATROPELLAMENTS ...CORRE QUE SE LAS PELA...!!!MOLT BE PELS TEUS 52 MINUTETS....!!! SEGUEIXES BAIXANT ...I AIXÒ ES L'IMPORTANT!!!
A LA SRA. INMA MITJANS LA MEVA SINCERA FELICITACIÒ...PER SOTA DE 59...JA ÉS TOT UN TEMPS...PERÒ VOSTÈ I JO SABEM QUE ES POT MILLORAR DE LLARG...!!! ELS MEUS ÀNIMS...!!!
MARIA... EL SEU CAS JA ES POT TRACTAR A PART...SEMBLAVA LA NENA QUE NO PODIA MES OI...???
...DONCS HA FOTUT UN "TIEMPAZO"...COM DIRIA EL MEU AMIC RICKY...!!! I ELS HA CLAVAT A 54...I POQUET...!!! MOLT MOLT REQUETEBÉÉÉ...!!!
DE LA MERCÈ...QUE VOLEU QUE US COMENTI... HA FET LA SEVA CURSA SOLA ...JO ANAVA PER LLIURE AQUEST COP,
HA SABUT REGULAR LES FORCES D'UNA MANERA ESPECTACULAR... S'HA DIBUIXAT LA CURSA PERFECTA DESDE EL COMENÇAMENT I SABIA QUE TENIA QUE TIRAR ELS 2 KMS. PRIMERS ,QUE ÉS ON HI HA POQUES POSSIBILITATS DE ESCAPAR-SE UNA MICA DEL"PELOTON"... HA REGULAT FORÇA BÉ ELS KMS CENTRALS I QUEDAVA EL REPTE DE NO FONDRE'S ALS ÚLTIMS 8.5-9 KM QUE SÓN PUJADA TOTAL...I AL FINAL 250 MTS. DE BAIXADA I LA META ...
HA FET UNS PRECIOSOS 49.45 QUE REALMENT HA ASSABORIT COM UN GRAN REPTE ACONSEGUIT...!!
LA MEVA SINCERA ENHORABONA...I EL MÉS IMPORTANT...M'HA CONFESSAT...QUE SAP I HA "VIST"..QUE ELS POT BAIXAR...!!!.
LA MEVA CURSA HA ESTAT MOLT SATISFACTÒRIA. JA SABEU QUE LA MEVA TEMPORADA ÉS MOLT CURTA...JINBOING...NASSOS...I BOMBERS...O SIA, EN AQUESTES TRES CURSES INTENTO POSAR EL LIMIT DE FORCES A PROVA I FER MARQUES QUE EM SERVEIXEN DE REFERÈNCIA DURANT L'ANY PER LA RESTA DE REPTES...!!
PARTIA DELS MEUS 47.49 DE L'ULTIMA NIKE-BOMBERS I MILOR MARCA PERSONAL 2010... I HAVIEN PASSAT MOLTS MESOS...!!!
FRANCAMENT, HA ESTAT MILLOR DEL QUE EM PENSAVA...ELS PRIMERS 2 KM. ELS HE FET A UN ALEGRETE-APRETAO...!!!! PER ALLÒ DE DEIXAR LA "MANADA"...!!! AL KM. 4 M'HE VIST PERJUDICAT...I HE BAIXAT REVOLUCIONS...!! ES FEIA LLARG ARRIBAR AL KM.5 I A L'AVITUALLAMENT... I LA COSA ESTAVA "MU' MALAMENTE"...!!!
HE PASSAT EL KM.6 I 7 REGULANT I ENCARAVA EL KM.8 PLANEJANT I PUJANT EL PARAL.LEL...HE APRETAT LLEUGERAMENT ...PUJADA DE C/ LLEIDA... KM.9. PALAU D'ESPORTS...POTSER 400-500-MTS. MÉS...I SAPS QUE S'ACABA EL PATIMENT.... EN ELS ÚLTIMS 250 MTS. TOT I SENT PENDENT NEGATIU,FEINA A APRETAR...FINAL A META ...48.17 AL CRONO...!! DESPRÉS,MÉS TRANQUIL,HE CONFIRMAT ELS 46'36.
PENSO QUE ES POSIBLE BAIXAR AQUESTA MARCA, NO PER GUANYAR AMB PUNTA DE VELOCITAT SINO PERQUE M'HE SENTIT MOLT FORT. HE DE DONAR LES GRÀCIES AL FRANCISCO QUIQUI PER LES SEVES TAULES DE GIMNÀSTICA..PENSO QUE ENS ESTA POSANT FORTS A MARXES FORÇADES I AIXÒ PER LA MARATÒ ....NO LI SABREM AGRAÏR PROU...!!!
ALGÚ JA HO HA DIT...PENSO QUE SIKESPOT...!!!
UNA ABRAÇADA A TOTS...!
AGUS.
diumenge, 21 de novembre del 2010
Jaen Bouin By Mercé
Bona tarda
Nosaltres també hem fet la James Bond i ara us expliquem.
Però abans, volem felicitar-vos a tots els que també l' heu fet. A tu, Carles, perquè has millorat respecte l' Aire, encara qué hauries de saber que no donen punts per atropellar senyores grans creuant curses!
Però sobretot a les dues sikespot que han demostrat que cada vegada corren millor. Imma, FELICITATS pels teus 58 minutets (m' imagino que la pujada se t' ha fet llarga). Maria, no sabia que corries amb patinet, perquè si no... com nassos has pogut córrer tant? AL•LUCINANTS ELS TEUS 54 I POC! Ara, als entrenaments no val a dir que estàs cansada. Ja no ens ho creurem! L' Agus aquí al costat diu no sé què de la seva influència! (Ell sempre s' ha de posar mèrits!) je, je, je...
Als altres.. com us ha anat? No us hem sabut trobar a la llista de resultats!
A nosaltres (hem corregut separats avui) també ens ha anat força bé. De fet, a mi m' ha anat força bé, però l' Agus s' ha sortit (ja us ho explicarà ell!)
HE BAIXAT DELS 50 PER SEGONA VEGADA A LA MEVA VIDA!!!! Era un repte que tenia feia temps i que no arribava, però avui ho he aconseguit (i pràcticament he fet un minut menys a la JB que l' any passat!) Sóc molt feliç perquè he corregut molt còmode (els primers 5 se m' han fet curts i em notava molt bé de respiració). Avui el Paral•lel no m' ha semblat tan dur (la pujada del carrer Lleida sí que m' ha costat una mica més!). He anat des del km. 2 davant del globus de 50 i no he mirat el "crono". I a mitja pujada del carrer Lleida (Km. 9), el globus m' ha passat. M' he posat nerviosa i he pensat... Avui tampoc! He apretat una mica i m' he fos.! He hagut de parar 2 segons per continuar i he decidit que un altre dia seria! No comptava en que havia sortiT dos minuts després que ells! Quan he passat sota l' arc d' arribada una mica després del canvi al 51 he pensat: quina llàstima!. Llavors, he mirat el crono per parar-lo i he vist 49:45 i gairebé he plorat. Ha costat, però ho he tornat a fer! I ara sé que no serà la última vegada. perquè m' he sentit que encara em quedaven forces!!!
Gràcies Kiki i Bernat pels entrenaments! Avui he sentit els efectes de les llargues sessions de gimnàstica! M' agrada entrenar amb tots vosaltres!
Ricard.. T' he trobat a faltar! Avui haguessis tornat a fer una gran marca!!!
Nosaltres també hem fet la James Bond i ara us expliquem.
Però abans, volem felicitar-vos a tots els que també l' heu fet. A tu, Carles, perquè has millorat respecte l' Aire, encara qué hauries de saber que no donen punts per atropellar senyores grans creuant curses!
Però sobretot a les dues sikespot que han demostrat que cada vegada corren millor. Imma, FELICITATS pels teus 58 minutets (m' imagino que la pujada se t' ha fet llarga). Maria, no sabia que corries amb patinet, perquè si no... com nassos has pogut córrer tant? AL•LUCINANTS ELS TEUS 54 I POC! Ara, als entrenaments no val a dir que estàs cansada. Ja no ens ho creurem! L' Agus aquí al costat diu no sé què de la seva influència! (Ell sempre s' ha de posar mèrits!) je, je, je...
Als altres.. com us ha anat? No us hem sabut trobar a la llista de resultats!
A nosaltres (hem corregut separats avui) també ens ha anat força bé. De fet, a mi m' ha anat força bé, però l' Agus s' ha sortit (ja us ho explicarà ell!)
HE BAIXAT DELS 50 PER SEGONA VEGADA A LA MEVA VIDA!!!! Era un repte que tenia feia temps i que no arribava, però avui ho he aconseguit (i pràcticament he fet un minut menys a la JB que l' any passat!) Sóc molt feliç perquè he corregut molt còmode (els primers 5 se m' han fet curts i em notava molt bé de respiració). Avui el Paral•lel no m' ha semblat tan dur (la pujada del carrer Lleida sí que m' ha costat una mica més!). He anat des del km. 2 davant del globus de 50 i no he mirat el "crono". I a mitja pujada del carrer Lleida (Km. 9), el globus m' ha passat. M' he posat nerviosa i he pensat... Avui tampoc! He apretat una mica i m' he fos.! He hagut de parar 2 segons per continuar i he decidit que un altre dia seria! No comptava en que havia sortiT dos minuts després que ells! Quan he passat sota l' arc d' arribada una mica després del canvi al 51 he pensat: quina llàstima!. Llavors, he mirat el crono per parar-lo i he vist 49:45 i gairebé he plorat. Ha costat, però ho he tornat a fer! I ara sé que no serà la última vegada. perquè m' he sentit que encara em quedaven forces!!!
Gràcies Kiki i Bernat pels entrenaments! Avui he sentit els efectes de les llargues sessions de gimnàstica! M' agrada entrenar amb tots vosaltres!
Ricard.. T' he trobat a faltar! Avui haguessis tornat a fer una gran marca!!!
Jaen Bouin By Litus
Hola.
Com diu l'Agustí, he fet la "James Bond" però anem a pams.
La previsió de temps era de pluja a mitjans de setmana, però per sort només hem hagut de resistir 9 o 10ºC.
Amb aquesta temperatura "catxonda" m'ha fet prendre amb seriositat, el fet d'escalfar els cos.
He trotat fins a l'INEFC és pujada i després de baixa fer els estiraments al costat del CaixaFòrum.
M'han sobrat 10 minuts per col•locar-me en el lloc de sortida.
Des de que han fet el tret de sortida fins que he passat per sobre la "manta" han passat 4 minuts, ben bons.
He anat a ritme de 4'45 a 5'10 durant bona part de la cursa, la pujada de Paral•lel i c/Lleida ha estat més lenta, volia guardar cartutxos i no veure'm "petat".
Com ja sabeu, corre per BCN és una autèntica odissea, si vols fer millorar temps ha de fer zig-zag amb gent que també fa la cursa.
Però el que m'ha passat a Gran Via amb Passeig de Gràcia és al•lucinant....
Carles amb 1'86m i 97 Kg, ha atropellat a una dona que creuava la Cursa, deuria tindre de 50 a 60 anys i 65 a 75 kg.
Evidentment no hem fet "parte", ens hem intercanviat paraules mal-sonants i ja està.
La dona per terra i jo saltant "cual pequeño saltamontes" i amb prou agilitat per continuar corrent.
I durant 1 Km anava dient (millor dit, cridant) al personal que tenia intenció de creuar: Ja em portaré 2!!
Aquesta situació m'ha trasbalsat molt...
Tot i això, quan he arribat a la Arribada feia un sol per fer "la sargantana".
Durant el recorregut m'he trobat amb 2 noies Sikespot.
M'ha agradat molt trobar-vos i perdoneu si no us dic el vostre nom. Encara sóc "novatu" en el grup...
Ai!! que me'n descuidava, he fet 51'52''. He millorat 22'' respecte la Cursa de l'Aire.
Ens veiem dimarts.
I companys...Sikespot.
Litus
Com diu l'Agustí, he fet la "James Bond" però anem a pams.
La previsió de temps era de pluja a mitjans de setmana, però per sort només hem hagut de resistir 9 o 10ºC.
Amb aquesta temperatura "catxonda" m'ha fet prendre amb seriositat, el fet d'escalfar els cos.
He trotat fins a l'INEFC és pujada i després de baixa fer els estiraments al costat del CaixaFòrum.
M'han sobrat 10 minuts per col•locar-me en el lloc de sortida.
Des de que han fet el tret de sortida fins que he passat per sobre la "manta" han passat 4 minuts, ben bons.
He anat a ritme de 4'45 a 5'10 durant bona part de la cursa, la pujada de Paral•lel i c/Lleida ha estat més lenta, volia guardar cartutxos i no veure'm "petat".
Com ja sabeu, corre per BCN és una autèntica odissea, si vols fer millorar temps ha de fer zig-zag amb gent que també fa la cursa.
Però el que m'ha passat a Gran Via amb Passeig de Gràcia és al•lucinant....
Carles amb 1'86m i 97 Kg, ha atropellat a una dona que creuava la Cursa, deuria tindre de 50 a 60 anys i 65 a 75 kg.
Evidentment no hem fet "parte", ens hem intercanviat paraules mal-sonants i ja està.
La dona per terra i jo saltant "cual pequeño saltamontes" i amb prou agilitat per continuar corrent.
I durant 1 Km anava dient (millor dit, cridant) al personal que tenia intenció de creuar: Ja em portaré 2!!
Aquesta situació m'ha trasbalsat molt...
Tot i això, quan he arribat a la Arribada feia un sol per fer "la sargantana".
Durant el recorregut m'he trobat amb 2 noies Sikespot.
M'ha agradat molt trobar-vos i perdoneu si no us dic el vostre nom. Encara sóc "novatu" en el grup...
Ai!! que me'n descuidava, he fet 51'52''. He millorat 22'' respecte la Cursa de l'Aire.
Ens veiem dimarts.
I companys...Sikespot.
Litus
dilluns, 15 de novembre del 2010
Burriac Xtrem by Pere
Hola a tots,
8:45H començo a escalfar i em noto una petita molestia en el meu isquius. He vist que encara no he fet net d'aquesta lesió, em prenc un ibuprofeno i segueixo escalfant.
Veig que surten les noies, ja es hora de col.locarme a la sotida.
5,4,3,2,1 COET ENLAIRE, SORTIDA.
Apa anem-hi,una volteta per la vila d'argentona i enfilem cap a la font picant.
De moment per sota de 6 el km, i comencem a puijar cap al castell, cada vegada mes vertical, això no te pinta de acabar aviat,i baixo el ritme.
Em pasa el David, el meu company de feina, poso la reductora i a poc a poc fins a dalt.
Em pasa bastanta gent, però jo" a lo mio". Arriban a dalt control i cap a vaig, Deu meu quina baixada, això es un precipici, però jo a tope!!!
Començo a recuperarme i a passar la gent, saltant com les cabres. Pols, pedres, i arrels,una miqueta de pla, i cap a la segona pujada, la mes forta. Aqui em passa el David Estruch,donant-me ànims.
Jo sabia que no podia seguir aquest ritme i" a lo mio". Per fi a dalt de tot, Km 12.Ara 3 Km de baixada, això torna a ser meu, gas a fondo i cap a baix, les cames perfectes,em començo a sentir bé, i paso el Km 13 amb 1h40m, segueixo baixant i planejant, i apreto el ritme, em trobo el David Estruch i el passo, i em diu:Quin cambi de ritme Pere,.!!!
Això em dona alas per seguir, i segueixo passant corredors,sabia que habia de fer aquesta segona part mes de pressa, i em sentia super bé.
Abituallaments, controls,gels, aigua, un darrera l'altre.Segueixo trobant corredors abatuts, i cada un que passo em dona mes força per seguir.
Km 19, em trobo el Pere del grup Piris, amb la panxa malament, li dic que em segueixi, però no pot, i jo endabant, passant a corredors i a corredores,i de cop el David, el meu company de feina, Km 22 li han agafat rampes a les cames. Li dono ànims i m'escapo..
Ara a per la última baixada, una bogeria, queden 3km i tot es baixada i pla. Per fi ,la font picant, quines ganes tenia de veure't!!!
Tinc a 4 corredors pel dabant, molt bones sensacions a les cames, i penso, aquests son meus!!Començo a apretar, en paso a dos, queda un km, el meu nebot l'Alex, em be a rebre, encara em fa anar mes de pressa, apretant passo un altre,m'en queda un, aleshores veig a la Marta donan-me ànims, i gas a fondo per arribar a la meta.
Ja hi sóc, objectiu complert.
Em trobo perfecte, el temps previst 3h, . Molt satisfet de callar boques, que dubtaben de mi.
Ens veiem dimarts !!
Pere
SIK'S
8:45H començo a escalfar i em noto una petita molestia en el meu isquius. He vist que encara no he fet net d'aquesta lesió, em prenc un ibuprofeno i segueixo escalfant.
Veig que surten les noies, ja es hora de col.locarme a la sotida.
5,4,3,2,1 COET ENLAIRE, SORTIDA.
Apa anem-hi,una volteta per la vila d'argentona i enfilem cap a la font picant.
De moment per sota de 6 el km, i comencem a puijar cap al castell, cada vegada mes vertical, això no te pinta de acabar aviat,i baixo el ritme.
Em pasa el David, el meu company de feina, poso la reductora i a poc a poc fins a dalt.
Em pasa bastanta gent, però jo" a lo mio". Arriban a dalt control i cap a vaig, Deu meu quina baixada, això es un precipici, però jo a tope!!!
Començo a recuperarme i a passar la gent, saltant com les cabres. Pols, pedres, i arrels,una miqueta de pla, i cap a la segona pujada, la mes forta. Aqui em passa el David Estruch,donant-me ànims.
Jo sabia que no podia seguir aquest ritme i" a lo mio". Per fi a dalt de tot, Km 12.Ara 3 Km de baixada, això torna a ser meu, gas a fondo i cap a baix, les cames perfectes,em començo a sentir bé, i paso el Km 13 amb 1h40m, segueixo baixant i planejant, i apreto el ritme, em trobo el David Estruch i el passo, i em diu:Quin cambi de ritme Pere,.!!!
Això em dona alas per seguir, i segueixo passant corredors,sabia que habia de fer aquesta segona part mes de pressa, i em sentia super bé.
Abituallaments, controls,gels, aigua, un darrera l'altre.Segueixo trobant corredors abatuts, i cada un que passo em dona mes força per seguir.
Km 19, em trobo el Pere del grup Piris, amb la panxa malament, li dic que em segueixi, però no pot, i jo endabant, passant a corredors i a corredores,i de cop el David, el meu company de feina, Km 22 li han agafat rampes a les cames. Li dono ànims i m'escapo..
Ara a per la última baixada, una bogeria, queden 3km i tot es baixada i pla. Per fi ,la font picant, quines ganes tenia de veure't!!!
Tinc a 4 corredors pel dabant, molt bones sensacions a les cames, i penso, aquests son meus!!Començo a apretar, en paso a dos, queda un km, el meu nebot l'Alex, em be a rebre, encara em fa anar mes de pressa, apretant passo un altre,m'en queda un, aleshores veig a la Marta donan-me ànims, i gas a fondo per arribar a la meta.
Ja hi sóc, objectiu complert.
Em trobo perfecte, el temps previst 3h, . Molt satisfet de callar boques, que dubtaben de mi.
Ens veiem dimarts !!
Pere
SIK'S
Burriac Xtrem by David
Avui he acabat sense fer-me mal la Burriac Xtrem, una dura cursa pero tant o més maca que la Burriac Atac, i això que he aprofitat el dorsal d'un pare de la guarde que no la va poder fer per que va ser pare, i a principis de setmana ho vam parlar i em va oferir el seu dorsal, no m'ho vaig pensar gens, em feia molta ilusió
fer-la, pero quan més s'acostava el diumenge, més cagat estava, si a la Burriac Atac ja vaig patir al final de la cursa i només eren 18 kms, aqui n'havia de fer 8 kms més, però ja estava decidit, i tot i que el tendó d'aquil.les em va fer parar 2 vegades dijous fent una tirada llarga, avui m'he llevat, m'he posat una tormellera i m'he anat cap a Argentona, només arribar, agafo el dorsal i veig molt bon nivell per allà escalfant i penso, encara seràs l'últim en arribar..., i què, però la meva intenció era acabar-la, sense forçar a les pujades per què el tendó no em fes cap punxada, i tirar el què pugues a les baixades.
Tiren el petardo i sortim a un ritme quay, la gent anaba reservant des del principi, i jo no seria qui apretés en aquell moment, quedaven 26 kms, i la volia acabar, no tenia cap marca en una cursa com aquesta i volia arribar entre les 3 i les 4 hores.
Sense adornar-me veig que a la primera pujada, començo a adelantar a algunes persones i jo anava al mateix ritme, o sigui, que segueixo igual. Arribem al primer control i avituallament i agafafo 2 troços de taronja que em donen força per seguir igual, i després de pujar una miqueta fem una baixadeta que em coneixo molt bé perquè és on corro jo normalment amb els meus gossos, i apreto una miqueta confiat de que sé on posar els peus i que es pot fer sense por, fins un punt on tornem a pujar directes al Castell de Burriac, aqui afluixo una miqueta per la pujada, sé que és llargueta i durilla, arrivem a Castell, i pujem pel dret, grimpant a 4 potes i sense corda, veig que molta gent aquí ja peta, i com em coneixo també aquets troç, apreto grimpant i adelanto força gent, fem cim al Castell i com no, en un Burriac Xtrem, baixem pel dret, si si, pel dret, aquí torno a veure com la gent s'acollona i es forma una mica de tap per la por d'alguns corredors, i decideixo buscar un forat per un lateral i baixo com si fes snow en una pista negre, i em quedo sol davant junt amb un altre noi atrevit que sabia també on posar els peus en cada pas. Atravessem un camí de sorra que empalma la baixada amb una pujada bestia cap al Turó de Cirers, pujada, afluixo i vaig fent, total ens haviem quedat sols aquell nano, jo i una noia que haviem atrapat, fem cim altre vegada, i comencem a baixar altre vagada. Avituallament agafo més taronges i gels d'aquells que et foten les piles i segueixo. A partir d'aqui corro per inercia i arriba un moment que no se ni per on sóc, però vaig controlant el kms, se que havia passat el km 13 en 1h 30 min, i tenia intencions de no baixar el ritme per baixar de les 3 hores, però comencen a venir unes pujades trencacames que m'obliguen a afluixar, o moro segur.
A partir d'aqui, començo a no ser persona, pujades i baixades, apreto el que em deixen les cames a les baixades i recupero a les pujades, paso pel km 18 i m'adelanta el Pere, amb un canvi de ritme dels seus, d'aquells que si el vols seguir mors en l'intent, i decideixo no apretar, de fet fins en aquell moment em sembla que ja ens haviem adelantat mutuament varies vegades, i potser no seria l'ultima.
El cap no para de pensar, i em fa recordar que a la burriac atac, ja hauria acabat, però encara em quedaven 8 kms, puto coco, que cabrón, això no es fa.
Fem l'ultima pujada i arribo al km 22, sé que només em queden 4 kms de res i que tot és baixada, decideixo apretar aquests 4 últims kms i les cames em diuen que ni de conya, que si vull que corri jo, però clar sense elles no puc, o sigui que pacto amb les cames de que no parin de correr al ritme que elles vulguin, arribo a Argentona com puc, però sense parar, trepitjo l'asfalt del poble i les cames ho noten, però em respecten el final de cursa, total el ritme que em deixaven córrer era fluixet, i em trobo un colega a falta de 500 m metres de la meta que em fa unes fotos i m'anima, i li dic: estic mort, i em contesta: ja ho veig, vaig més ràpid jo que vaig amb texans, i veig que apreta per fer-me una foto a l'arribada i avisar als que em coneixen, que m'animen, ja està, arribo a meta, marco l'arribada amb el xip, i paro el crono: 3 h 16 minuts, cansat i content, vaig a buscar 2 entrepans, tenia una gana que em moria.
P.D.- Felicitar a l'organització de la Burriac Xtrem, bon circuit, avituallaments de cullons, res a dir, i recomenar a tothom a fer algun dia aquesta cursa.
fer-la, pero quan més s'acostava el diumenge, més cagat estava, si a la Burriac Atac ja vaig patir al final de la cursa i només eren 18 kms, aqui n'havia de fer 8 kms més, però ja estava decidit, i tot i que el tendó d'aquil.les em va fer parar 2 vegades dijous fent una tirada llarga, avui m'he llevat, m'he posat una tormellera i m'he anat cap a Argentona, només arribar, agafo el dorsal i veig molt bon nivell per allà escalfant i penso, encara seràs l'últim en arribar..., i què, però la meva intenció era acabar-la, sense forçar a les pujades per què el tendó no em fes cap punxada, i tirar el què pugues a les baixades.
Tiren el petardo i sortim a un ritme quay, la gent anaba reservant des del principi, i jo no seria qui apretés en aquell moment, quedaven 26 kms, i la volia acabar, no tenia cap marca en una cursa com aquesta i volia arribar entre les 3 i les 4 hores.
Sense adornar-me veig que a la primera pujada, començo a adelantar a algunes persones i jo anava al mateix ritme, o sigui, que segueixo igual. Arribem al primer control i avituallament i agafafo 2 troços de taronja que em donen força per seguir igual, i després de pujar una miqueta fem una baixadeta que em coneixo molt bé perquè és on corro jo normalment amb els meus gossos, i apreto una miqueta confiat de que sé on posar els peus i que es pot fer sense por, fins un punt on tornem a pujar directes al Castell de Burriac, aqui afluixo una miqueta per la pujada, sé que és llargueta i durilla, arrivem a Castell, i pujem pel dret, grimpant a 4 potes i sense corda, veig que molta gent aquí ja peta, i com em coneixo també aquets troç, apreto grimpant i adelanto força gent, fem cim al Castell i com no, en un Burriac Xtrem, baixem pel dret, si si, pel dret, aquí torno a veure com la gent s'acollona i es forma una mica de tap per la por d'alguns corredors, i decideixo buscar un forat per un lateral i baixo com si fes snow en una pista negre, i em quedo sol davant junt amb un altre noi atrevit que sabia també on posar els peus en cada pas. Atravessem un camí de sorra que empalma la baixada amb una pujada bestia cap al Turó de Cirers, pujada, afluixo i vaig fent, total ens haviem quedat sols aquell nano, jo i una noia que haviem atrapat, fem cim altre vegada, i comencem a baixar altre vagada. Avituallament agafo més taronges i gels d'aquells que et foten les piles i segueixo. A partir d'aqui corro per inercia i arriba un moment que no se ni per on sóc, però vaig controlant el kms, se que havia passat el km 13 en 1h 30 min, i tenia intencions de no baixar el ritme per baixar de les 3 hores, però comencen a venir unes pujades trencacames que m'obliguen a afluixar, o moro segur.
A partir d'aqui, començo a no ser persona, pujades i baixades, apreto el que em deixen les cames a les baixades i recupero a les pujades, paso pel km 18 i m'adelanta el Pere, amb un canvi de ritme dels seus, d'aquells que si el vols seguir mors en l'intent, i decideixo no apretar, de fet fins en aquell moment em sembla que ja ens haviem adelantat mutuament varies vegades, i potser no seria l'ultima.
El cap no para de pensar, i em fa recordar que a la burriac atac, ja hauria acabat, però encara em quedaven 8 kms, puto coco, que cabrón, això no es fa.
Fem l'ultima pujada i arribo al km 22, sé que només em queden 4 kms de res i que tot és baixada, decideixo apretar aquests 4 últims kms i les cames em diuen que ni de conya, que si vull que corri jo, però clar sense elles no puc, o sigui que pacto amb les cames de que no parin de correr al ritme que elles vulguin, arribo a Argentona com puc, però sense parar, trepitjo l'asfalt del poble i les cames ho noten, però em respecten el final de cursa, total el ritme que em deixaven córrer era fluixet, i em trobo un colega a falta de 500 m metres de la meta que em fa unes fotos i m'anima, i li dic: estic mort, i em contesta: ja ho veig, vaig més ràpid jo que vaig amb texans, i veig que apreta per fer-me una foto a l'arribada i avisar als que em coneixen, que m'animen, ja està, arribo a meta, marco l'arribada amb el xip, i paro el crono: 3 h 16 minuts, cansat i content, vaig a buscar 2 entrepans, tenia una gana que em moria.
P.D.- Felicitar a l'organització de la Burriac Xtrem, bon circuit, avituallaments de cullons, res a dir, i recomenar a tothom a fer algun dia aquesta cursa.
diumenge, 14 de novembre del 2010
Dues curses en un cap de setmana!
Aquest cap de setmana hem fet dues curses (això només ho havíem fet una vegada i havíem dit que no ho fariem mai més) però vam decidir que com que podem anar poc a entrenar, així faríem kilòmetres. Ens ho hem passat molt bé i per primera vegada en molt de temps m' he sentit forta mentre corria! L' Eva també s' hi va apuntar!. El dissabte a la tarda vàrem anar a fer les 5 Milles Nocturnes de Cerdanyola i avui hem corregut els 10 Km. de La Cursa del Clot. Hem al•lucinat amb l' Eva!
Ahir al km. 5 deia que estava cansada i es va quedar una miqueta per darrera meu, però a la pujada final (és duríssima) on jo ja no podia, la veig que vé xino-xano (més xano que xino) i al final va entrar en poc més de 40 minuts! (jo vaig entrar uns segons més tard i aìxò que vaig intentar avançar-la, però va ser impossible!)
Jo no sé si era conscient del que havia fet, ja que la cursa és molt dura, plena de tobogans i amb un final que et fon!
I aquest matí a les 9:30 ja estava corrent la Cursa del Clot amb nosaltres. Avui el cansament li ha passat factura, però ha fet uns espectaculars 52:37 minuts en una cursa també amb pujades i sense tenir el costum de competir! Enhorabona, campiona!
Espero poder córrer moltes més curses amb tu (encara que sé que aviat hauré d' esforçar-me molt per poder-te seguir!). Aquest cap de setmana hem començat a veure el que ets capaç de fer (i això només és el principi)!!! Anims i fins dijous!!!
Mercè
Ahir al km. 5 deia que estava cansada i es va quedar una miqueta per darrera meu, però a la pujada final (és duríssima) on jo ja no podia, la veig que vé xino-xano (més xano que xino) i al final va entrar en poc més de 40 minuts! (jo vaig entrar uns segons més tard i aìxò que vaig intentar avançar-la, però va ser impossible!)
Jo no sé si era conscient del que havia fet, ja que la cursa és molt dura, plena de tobogans i amb un final que et fon!
I aquest matí a les 9:30 ja estava corrent la Cursa del Clot amb nosaltres. Avui el cansament li ha passat factura, però ha fet uns espectaculars 52:37 minuts en una cursa també amb pujades i sense tenir el costum de competir! Enhorabona, campiona!
Espero poder córrer moltes més curses amb tu (encara que sé que aviat hauré d' esforçar-me molt per poder-te seguir!). Aquest cap de setmana hem començat a veure el que ets capaç de fer (i això només és el principi)!!! Anims i fins dijous!!!
Mercè
dimarts, 9 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)