Cursa d'Orrius by Sònia

Hola a tots!

Ahir es va fer la cursa d'Òrrius El meu marit, l'Òscar, em va preguntar, -vols fer-la? I jo li vaig dir que si, com sempre ....sense pensar!

El mateix dia al matí, la Beth, laMaria, la Imma, en Miquel i jo, vàrem fer una sortideta en bici. No gaires kilòmetres i al nostre ritme, encara que en Miquel ens feia de cotxe escombra! jejeje. Ja faré la crònica de les sortides en bici en un altre moment ....

Quan vaig arribar a casa estava molt cansada, m'havia costat molt pedalar, no entenia el que em passava.

Després de dinar, a les 15h toca la migdiada! A les 18h l'Óscar em desperta i em diu:- Què no vols fer la cursa d'Òrrius? i jo, encara el llit molt petada li dic que si! em vesteixo (Antes muerta que sencilla!), i anem cap allà.

Encara que estava una mica adormida aconsegueixo omplir la inscripció....

Ens trobem en Paco, millor dit, ens veu ell a nosaltres,...després veiem  a l'Eloi amb la seva família, que feia la cursa caminant, el meu veí, i els companys de l'Òscar de VO2.

Miro al voltant... i veig moltes cares conegudes, la gran majoria homes i normalment dels que fan bons temps. Hi han poques dones...però segur que són més ràpides que jo i tenen més fons.

Dins meu penso, -Sònia, com sempre t'hi fots en llocs que després et costa sortir!.....Hauría d'haver fet la cursa caminant. Faig càlculs i les meves previsions més optimistes em diuen que arribaré en 1h30minuts o bé amb el cotxe escombra!!! Però m'era igual, ho havia d'intentar.

Ens dirigim cap a  la sortida, molt d'anar per casa però amb "ambientillo". Un cop allà, m'entretenc jugant amb el fill de la meva veïna.... a la que de cop i volta l'Òscar em crida: vinga, que ja comença!!( com sempre estava a la "parra")

Connecto el meu ipod amb els Aerosmith per motivar-me i arribo on estava l'Òscar i els seus companys, ja havia fet 500 metres! ...però a partir d'aquell instant,  la gent comença a passar-me un rere l'altre... Giro el cap  i  veig el cotxe escombra i una parella de senyors grans, ja sóc l'última! la previsió es compleix, i és aleshores quan la part més positiva del meu cervell em dona alè; -Sònia, és igual, l'has d'acabar com sigui, amb dos collons!

Quan només portava dos kilòmetres! Segueixo corren, l'asfalt no s'acaba mai i els meus malucs se'n ressenteixen,... intento canvia la forma de córrer, aixecar peus, genolls i que la meva petjada sigui el més plana possible.

De lluny veig un senyor amb samarreta groga i un altre amb samarreta vermella,  que m'havien passat abans  i penso he d'arribar allà i avançar-los

En el kilòmetre tres més o menys, hi ha l'avituallament, agafo l'ampolla d'aigua de litre i mig i me l'emporto, no bec aigua sinó que me la vaig tirant per sobre!

Seguim pujant però ara ja no es asfalt, estic a la muntanya!!! miro i encara porto tres kilòmetres i mig, és igual que vingui el cotxe i em baixi, no puc més!!!  les pujades són molt dures per mi, i a vegades les faig caminant.

Cap el kilòmetre quatre o quatre i mig, ve una baixada i començo apretar, ja baixem!!! Li dono gas a les cames i adelanto al senyor de verd!

 Però..Ooooh!! Una altre pujada i les cames no m'aguanten. No deixis que et passi el senyor de verd...però em passa! tot just torna haver-hi una baixada, no hi dubto i em llenço, si rellisco ja m'aixecaré! em poso al seu costat, vol adelantar-me, accelero, ell em segueix, torno accelerar i el passo, quan em giro, ja no hi és!! Uno menos, jejeje, ja tinc tres per la cua.

Ara, a per el de vermell!!!. A les pujades camino i corro, a les baixades em deixo l'ànima!!

Menys mal!!! Per fi un altre avituallament! bec un glop i surto escopetejada aprofitant que hi ha més gent davant meu allà aturada. Veig el senyor de vermell, aprofito la baixada i el deixo enrere, ja no el veig!, un altre menys!jejeje.

Em trobo un senyor amb samarreta blava, i em comenta que aquesta cursa és molt dura i si tot és de pujada? Ell només ha anat a córrer per la platja...anem xerrant...i això que, miro el rellotge, ostres!!! Ja n'he fet 6 km i porto 36 minuts!! Al loro! Que no estamos tan mal!!! ( Igual acabo en 1h30min!) però ve una altre pujada! Catxim!!! El senyor que m'acompanya se m'escapa, però ja vindran les baixades, i si efectivament, baixadeta al canto...apreto, l'adelanto i ja no el veig, un altre menys!

Allà lluny diviso a una altre parella que també m'havia avançat al kilòmetre dos aproximadament, és pujada i no volia fer un esforç inútil.... I penso ja vindrà la baixadeta.....baixadetaaaaa! apreto...  i ja no els veig, dos menys!!....

Torno a mira el rellotge, porto 7 km. De cop i volta em trobo al mig de muntanya, apago el meu ipod, només estem la natura, la meva respiració i jo. Hi ha pau i tranquil·litat!

Però la meva ment comença a jugar-me males passades... i si t'has equivocat de camí?, i si no arribes al Òrrius? i si.... Veig una fletxa blanca que marca el camí, no m'he desviat!!!(Que coneixent-me tot seria possible!)

Kilòmetre 9 ,em trobo a la dona de l'Eloi, la saludo i em dona ànims! Agafo forces....ja queda menys!!

Kilòmetre 10  i encara estic a la muntanya! L'Òscar m'ha enganyat, no era de 10 km, segur que hi han més!! Encara que també pot ser el pulsòmetre estigui calibrat malament, no serà la primera vegada que em passa!!!

Em creuo amb un participant que ja havia acabat i li pregunto: -Queda gaire? i em contesta:- ja estàs!

Aleshores verifico la distància que queda amb la típica pregunta de les curses popular :- -Què queden 200 metres? i ell contesta: - No!menys!

Aquest cop tenia raó...Deprés de rebre el ànims de l'Eloi i més tard d'en Paco, enfilo la pujada i em dirigeixo cap el centre del poble.. l'Òscar em crida:- la meta la tens allà!- Però no la veig! Podria seguir corren...fins que de cop i volta una noia em para en sec per apuntar-me el número del dorsal, ara si! Ja he acabat!!!

He fet una cursa de muntanya!!!buf amb el que m'han costat els primers 5 km!! La resta, tot s'ha de dir, no me n'he adonat o si més no, els he gaudit amb esforç... Al final 1h 10 minuts de cursa.

Possiblement és molt de temps per una cursa de muntanya" light", però supera amb escreix les expectatives que tenia al principi de la cursa. Estic molt contenta haver assolit un altre repte...Us ho recomano!!!

Presentació equipacions Sikespot-R43 amb el nou sponsor Impala network solutions

Ahir varem fer la presentació del equip SiKespot-R43 amb el nou patrocinador Impala Network solutions
Desde aquí voliem donar-li les gracies.
Més info: http://www.impala-net.com/
.

Crònica del Sopar by Imma

Un cop mes la colla de Runners de Sikespot a mes de  compartir  cada setmana  entrenaments,  curses, experiències, dubtes  de com  assolir nous  reptes, també ens agrada la marxa, la festa i   gaudir d’un bon sopar tots junts i com no,  sempre  troben un motiu per organitzar un àpat.

Aquest estiu i abans de que tots marxem de vacances hem  anat  a fer un  sopar  davant del mar.
Cada vegada som mes, el grup creix molt despresa, i aquest cop érem quasi  30  ( i no hi érem tots ) , que volíem gaudir  junts,  i o van aconseguir, varen menjar be i també riure molt  molt , perquè  tots som de la conya i el ambient  que fem es estupendo.

Desprès per acabar un Mojito, al Xiringuito i xerrar un ratet mes.
Com a record he fet un Collage amb algunes de las fotos  mes  emblemàtiques (com  las postres que  son  “ El delirio de algunos “ ) ja ja  ja ja  ja ja .

Ho tenim que repetir mes sovint.

Salud i km.
Sik`s- Imma

Triatló de la vila per relleus by Olga

Bon dia a tots i gràcies per les vostres felicitacions.

 

Ahir va ser un dia sensacional.

Jo tenia la responsabilitat de mantenir el nivell que tenen les meves companyes no les podia decepcionar.

L'Aurea neda impressionant, no cal dir que la Gemma te un domini de la bici espectacular, i dins del meu cap hem torturava la idea que per culpa de no poder correr més no aconseguissim vencer.

 

Feia dies que hem planetjava la qüestió, la possibilitat de guanyar. Així que ja li vaig dir al Quiqui que necessitava entrenar al límit per poder mesurar fins on podia arribar. Va haver un entrenament on vam haver de fer 4 kilometres i allí ja vaig forçar el cos per provar fins on seria capaç.

 

El dissabte a la nit vaig anar a dormir una mica tard, i sobretot molt inquieta i no vaig poder dormir en tota la nit donat voltes a la qüestió. Al matí l'Aurea  i la Gemma ja m'esperaven a l'entrada de Boxes amb la Sònia i la Maria. Crec que estavem totes una mica nervioses.

 

 La Gemma , l'Aurea i jo vam anar a veure la sortida del mar dels primers(on hi havia el meu marit) crec que allí l'Aurea va prendre conciència del que li esperava i dels cops que rebria. La Gemma i jo vam anar cap a Boxes i després de tenir series dificultats per poder accedir vam esperar pacientment l'arribada de l'Aurea. De cop la veiem apareixer al fons era dels primers de relleus, la Gemma enfila cap el punt indicat on té la bicicleta li trec el chip li poso i marxa flexada. Les dues molt entusiasmades esperem que la Gemma arribi. Fem especulacions de quan tardarà i quan ens adonem ja ha arribat. l'Aurea hem posa el chip i comença la cursa a peu.Durant tot el matí havia estat el cel tapat, ara i des de fa una estona fa bastanta calor però intento centrar-me en aconseguir baixar el temps de l'any passat. M'intento autoconvencer que serà la cursa que mai he realitzat, m'enrecordo dels consells del Quiqui , de la Mercé i surto com una flecha, crec que massa ràpid inicialment, trobo a la sortida en Xevi i en Jaume Angulo que m'animen i això hem reconforta, a  mig camí la Maria, contenta per que està a punt d'aconseguir el repte. Segueixo i penso que això ja s'acaba.Quan falten cent metres per l'arribada m'esperen les meves companyes d'equip entrem agafades les tres i crec que hem aconseguit el repte. No és fins una hora més tard on confirmem que hem quedat primeres de relleus femenins treien  casi 9 minuts a les segones. 

 

estic encantada , malgrat avui hem fa mal tot.

 

un  abraçada, i sobretot felicitar a la resta per els reptes aconseguits

 

olga Mussoll

Triatló de la Vila by Maria

Hola a tots!

La Sònia i jo ja som triatletes!

A les 7 ens trobem a boxes amb la Sònia, la Gemma, la Olga i l’Aurea.  

Ens informen que la proba de natació serà 100 metres més curta, ja que hi ha mar de fons i hem de nedar més a la vora de la costa. La natació és bastant agobiant amb molta gent, rebent i repartint cops fins que arribem a la boia, després ja es pot nedar més tranquil·lament.  

 A la proba de bici tinc la sensació que he punxat, em paro, veig que tot està bé i continuo, ha estat una falsa alarma. Ja només queda córrer 5 km, feia calor però és l’ultim esforç.  Arribada...temps: 1 hora 22 minuts….. HO HEM ACONSEGUIT!

Imatges

Crònica de l'Olla de Núria ... aquest any SI .... sóc FINISHER !! By Eloi

Abans de tot agraïr a en Toni, en Francesc, l'Oriol, en Jordi i en Sergi tant meravellosa companyia aquest cap de setmana. Ha estat com sempre un plaer.

Disculpeu si la crònica és extensa. Crec que s'ho val.
Pugem tots sis el dissabte al vespre cap a Ribes a punt de sopar. Ens instalem i gaudim de la bona conversa tot compartint experiències de muntanya. Tots son molt bons corredors.

Diumenge al matí a les 05:15 toca el despertador i a les 06:30 agafem el cremallera a Queralbs i cap amunt. Com ja sabeu, el marc és incomparable. Al arriba a dalt es respira ambient runner. Només veient les cames dels altres ja veus que el nivell és altíssim.
Esmorzem, recollim el dorsal i els regalets. Fem el "brifing" i ja ens adverteixen que les condicions meteorològiques no són clares. Si arriba la tempesta es neutralitzaria la cursa.
Encara que no sóc creient vaig a veure a la Verge de Núria i li prometo que aquest any ho faré.

A les 08:45 tothom es posa al parc tancat i es comencen a respirar nervis i les necessitats fisiològiques s'acceleren.

A les 09:00 arrenca la cursa i com l'any anterior tothom surt a tota pastilla. El primer objectiu és el PLUVIÒMETRE, on s'hi ha d'arribar amb 50'.

La primera pujada és un quilòmetre vertical i has de guanyar 1.000 metres de desnivell en 4 quilòmetres. Igual que l'any passat m'agafa una gripada de collons. El ritme és molt ràpid, em falta aire i els bessons es carreguen ràpidament. Veig com els meus companys s'allunyen, malgrat no volia perdre la referència visual i durant la pujada la gent m'avança un rere l'altre.

No cal dir que aquests fets no ajuden psicològicament, i la part negativa del cervell comença a fer la seva feina ... Arribo al pluviòmetre amb 49'm, nomès 1' per sota el màxim i penso "si al Puigmal arribo tant just, plego".

Desprès del Pluviòmetre arriba la terrorifica "pala" que et porta al cim del Puigmal, on s'hi ha d'arribar amb 1h30'. Poc a poc i sense gaire esperança avanço metres i sorprenentment arribo al cim amb 1h20', amb 10' de calaix que m'ajuda a pensar que anem millor.

A partir d'aqui comencen les crestes de l'Olla, amb meravelloses vistes del cantó francès i català del pirineu. El temps aguanta i aqui apareix un aliat inesperat: EL VENT. Un fort vent, perillós a les baixades ja que et podia fer caure però molt beneficiós a les pujades, ja que sempre el vàrem tenir d'esquena i em va ajudar molt a pujar la resta de cims de la cursa. Val a dir que si el vent hagués estat de cara, encara estariem allà dalt.

El primer descens cap al coll de Finestrelles és molt divertit. Hem d'arribar allà amb 2h30' i com que a mi m'agrada molt baixar, arribo al control amb 2h clavades, així ja tenia 30' de motxilla.

A partir d'aqui s'iniciava el tram més llarg de la cursa, amb els Pics de Noufonts i d'Eina com a màximes dificultats, fins arribar al coll de Noufonts, on el tall era a 3h'20 i on em van eliminar l'any passat. El cansament ja es comença a notar i les pendents són brutals. El GPS indica trams on la mitjana de la marxa és de 18 minuts/quilòmetre .... Els minuts passen i no arriba el control, cada com queda menys per l'eliminació??? Doncs no ! Malgrat perdre gran part de la motxilla acumulada arribo al Coll de Noucreus amb 3h10' i aixó aconsegueixo el primer repte de la jornada. La pujada de moral és brutal i em disposo a fer el darrer tram de la cursa.

Tot just iniciat el tram, se sent un tró (sense llamp) i comença a ploure i a pedregar de manera desmesurada. Aixó juntament amb un vent superior als 60 qm/h converteix els darrers 8 quilòmetres de cursa en una Xtrem de dimensions inmenses, tenint en compte que encara s'havia de pujar el Pic de Noucreus (2799m) i el Pic de FontNegre (2722).

Vaig xop com una mala cosa. M'haig de tapar la cara amb una ma per tal de poder-hi veure i que la pedra no me faci massa mal. La combinació del cos mullat i el fort vent fa augurar un bon costipat.

És llavors quan em ve a la a la memòria en Kilian Jornet. Que faria ell en aquesta situació? Doncs pit i collons diria. M'imagino que sóc ell i començo a pujar i baixar enmig de la boira, la pluja i la calamarsa i de cop i volta, no sense patiment, un home amb una esquella de vaca m'anuncia que ja arribo a l'ultima pujada.
Ja només queda baixar fins al Santuari, amb les mateixes difilcultats meteorològiques ja descrites. Són aproximadament  4 quilòmetres de descens. Curiosament em ve al cap la canço del CHIQUILICUATRE i dins del meu cap va sonant sempre la mateixa melodia "baila el chiqui chiqui, baila el chiqui chiqui, lo bailan los hevys tambien los friquies"  i sempre anant repetint aquesta mateixa tornada començo a baixar a una velocitat prou destacada ... baila el chiqui chiqui .... començo a adelantar tota la gent que m'anava per davant ... baila el chiqui chiqui ... com que vaig tant xop, trepitjo tots els bassals i rierols que es van formant per la pluja, la sensació de llibertat és impressionant ... lo bailan los hevys tambient los friquis .... i finalment sortint de la boira s'endevina el perfil del refugi i també el del Santuari.

En aquell moment miro el rellotge i porto 4h35' de cursa ... seré capaç de fer-ho amb menys de 4h45' ?? Apreto a corre esprintant cap avall per les pistes d'esqui de Núria, rellisco i baixo de cul gairebé de 100 metres, sense conseqüències. Continuo corrent i faig la definitiva volta al Santuari i entrar a la meta. No hi ha ningú. Només una esforçada voluntària que et recull el xip. Tothom es a dins. Fa mal temps.
Acabo la cursa amb un temps de 4h42' i estic molt i molt content.

Sóc FINISHER. No m'he fet mal i no m'ha fet mal res durant la cursa. El mal temps li ha donat un punt d'èpica que difícilment es podrà repetir.
Busco als meus companys. Tots estan molt contents i jo els hi expresso la meva satisfacció pel cumpliment del repte.

Escudella i Carn d'Olla i pa amb tomàquet amb butifarra són un complement fantàstic pel fi de cursa, després del fret que hem passat.

Tothom s'explica els detalls de la seva cursa particular, ja que les anècdotes són interminables.
En fi, passen els anys, anem assolint reptes i anem disfrutant de fer allò que ens agrada.

Vull acabar aquesta crònica compartint amb vosaltres unes frases del llibre d'en Kilian Jornet "CÓRRER O MORIR" que m'han ajudat a superar aquest repte i que sempre utilitzaré en casos similiars.

"Si bé hi ha molts corredors que ambicionen baixar del seu temps ara a la sortida, durant la cursa aquesta serà la raó que tindrà menys importància. L’important és gaudir del paisatge, corrent a un ritme còmode, que ens pugui dur el més lluny possible. I a poc a poc, serà el nostre cos el que s’anirà trobant a través de la natura amb el seu ritme natural i serà aquest el que decidirà si som capaços d’arribar al final i en quant de temps."

I dimarts tornem-hi !!!