Sobre la nostra mitja:
Vàrem sortir sobre la meitat, patir l' embús dels primers dos kilòmetres (no es podia avançar perquè era molt estret) i a partir del km, 3 vàrem córrer molt còmodes. Encara que hi ha molta pujadeta, és la mitja que més he disfrutat.! Vaig córrer molt bé durant tot el recorregut i al final vaig poder apretar una miqueta i avançar a dues noies que sempre em guanyen (fins i tot vam fer la xerradeta una mica amb elles), amb molta tranquilitat.
No vaig sentir que forcés en cap moment i per primer cop, l' arribada a meta va ser sense patiment! Evidentment que hi va haver moments en què havia de reduir i patia - però era el patiment normal- no el de Sitges, on vaig suar sang els 2 últims kilòmetres. Aquí a Terrassa se' m van fer força suportables els kilòmetres finals! Estic molt contenta! Vaig fer una marca similar (sobre 1;54) però les meves sensacions no tenen res a veure! Em vaig sentint més forta de cara a la marató i crec que això és el que compta!
El meu germà no ens va fer fotos, al final! Ho sento, Imma!!
Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada