Regal de Reis. By Imma

Avui crec que ha sigut un dia especial per al nostre entrenador “ Quiqui” .

Els seus alumnes li  van fer una carta als Reis,  perquè tenen un entrenador Super enrotllat que sa portat molt be , i pensant que  també  es mereix un  regal.

Aprofitant que causi tothom ja ha tornat de vacances i anat al entreno , li hem fet entrega de unes  guapíssima  sabatilles de running, que li han fet molta molta  il·lusió, ja que no so esperava i a sigut una sorpresa.

L`em  fet posar una mica vermell, però   nomes veure  la cara de sorpresa,   satisfacció ,  i alegria que ha tingut ha estat  molt emotiu.

Quiqui  tienes un gran equipo ,  grande, grande.

Sikespot.
Fotos

Cursa de Sants Vicenç de Mollet. By Imma

Moltes felicitats als que heu  fet Terrassa, Eloi- Merce – Agusti, he vist als temps a las classificacións i crec que a tots os  anat molt be, sobre tot al Eloi.

Bueno doncs jo també tinc una petita crònica.

Avui he fet  als 10km. de la Cursa de Sants Vicenç de Mollet.

Es una cursa mixta ja que la meitat dels  kms. son per pista de sorra.

Es una ruta molt maca, al km. 4 deixes la ciutat i entres al Espai rural dels Gallecs on corres per un camí de sorra en bon estat  ( sempre que no plogui , que llavors es un fanga), que fa una volta fins  L`Ermita de  Santa Maria, desprès segueix   per al costat de la riera  envoltat d`uns arbres molt grans que fan con un túnel ple de fulles  fins uns aiguamolls amb ocellets , i desprès s` acaba a  uns horts que cultivaven un mun  d`avis.

Per fer aquest camí has de creuar l`autopista per un pont  dos cops, un per sortir de la ciutat i l`altre per tornar a entrar quan et queda 1 km. 

Per arribar al pont es te que pujar    ! VAJA dos  PUJADETAS ´..tela tela  ¡  et destroçan las cames a mi m`han matat, encara en fan mal.

Es  l únic Xungu de la cursa, he tingut que parar 3 cops i   fer alguns troçus caminant, això m`ha fet perdré temps, però ja hi contava, de totes maneres he fet  1:02 h. estic contenta i he disfrutat molt.

Aviat amb els entrenaments del quiqui això no serà res i al pròxim any pujaré mes depresa.

Sikespot

Imma.

Crònica de la Mitja Marató de Terrassa. By Mercé

Sobre la nostra mitja:

Vàrem sortir sobre la meitat, patir l' embús dels primers dos kilòmetres (no es podia avançar perquè era molt estret) i a partir del km, 3 vàrem córrer molt còmodes. Encara que hi ha molta pujadeta, és la mitja que més he disfrutat.! Vaig córrer molt bé durant tot el recorregut i al final vaig poder apretar una miqueta i avançar a dues noies que sempre em guanyen (fins i tot vam fer la xerradeta una mica amb elles), amb molta tranquilitat.

No vaig sentir que forcés en cap moment i per primer cop, l' arribada a meta va ser sense patiment! Evidentment que hi va haver moments en què havia de reduir i patia - però era el patiment normal- no el de Sitges, on  vaig suar sang els 2 últims kilòmetres. Aquí a Terrassa se' m van fer força suportables els kilòmetres finals! Estic molt contenta! Vaig fer una marca similar (sobre 1;54) però les meves sensacions no tenen res a veure! Em vaig sentint més forta de cara a la marató i crec que això és el que compta!

El meu germà no ens va fer fotos, al final! Ho sento, Imma!!

Mercè

Crònica de la Mitja Marató de Terrassa. No se per on començar !!!! By Eloi

Doncs començaré per aqui:


1h 40' 59" Nova marca personal !!!!!!!!!!!!!!!!!

Terrassa. 9 de matí. Fa bastanta fresca. El sol encara no escalfa els carrers, fet pel qual l'inici de la cursa es presenta fred.
Tot es troba molt ben organitzat. Entrega ràpida del dorsal. Ràpida entrega de la bossa al guardarroba. Bon ambient ... el sol es va fent l'amo. I molt important, gestiono molt bé les necessitats fisiològiques ....
Amb totes els coses endreçades em disposo a seguir els meravellosos consells d'en Quiqui. A les 09:15 faig 15 minuts d'escalfament, uns estiraments i finalment 5x50 de progressius per tal de posar el cor en sintonia.
Avui tenia l'intenció d'anar per feina. Així li vaig prometre a en Ricky. Em poso en les primeres posicions de la cursa. Engego el meu acabat d'estrenar IPOD i amb el Blue Monday arrenca la cursa.
Pim pam tots anem fent. Veig que és habitual que a les mitges no senyalitzin els primers quilòmetres, així que fins al 5 no tinc la primera referència horària (22'15"). La primera part del circuit ha estat molt propícia per a la velocitat.
A partir d'aqui a patir. Agafem la Ronda Sud de Terrassa, que pica cap amunt i amb una recta interminable s'allarga pràcticament fins al quilòmetre 9. Després torna la normalitat i arribo al 10 un xic cansat per la pujada, però el temps de pas (46'57) em fa mantenir les bones espectatives. El cap se'n alegra i m'espabilo fins al quilòmetre 15 on el crono marca 1h10'02". Vaig imaginant que arribaré bé fins al 20 i que el darrer quilòmetre faré un esprint d'aquells que acollonen ...
Aqui és on em començo a creure que a més de superar la meva marca, potser fins i tot baixaré de 1h40 ...
Als carrers hi ha molt d'ambient i la gent anima sovint. Hi ha avituallaments d'aigua cada 5 qm.
Els últims quilòmetres es fan eterns. A partir del 17 entrem a la Rambla d'Egara que torna a picar amunt i així fins al 19. El cos comença a fallar. Les cames noten l'esforç del dia. Malgrat tot arribo al 20 amb un temps de 1h34'32". Ho puc aconseguir. Tinc 5 minuts i 28 segons per aconseguir-ho .... però no pot ser. El cos diu prou.
Els darrers 1097 metres les cames fan figa. El recorregut no acompanya i una darrera pujada sortint d'un túnel es fa inòspita. El darrer esprint en els 150 metres no serveix per res. Acabo per sobre de la barrera psicològica del 1H40'. Així queda repte per un altre dia.
Després d'arribar a la meta, molt bon avituallament post-cursa: Coca-cola i cervesa per tothom, bocata de butifarra acabada de fer i una bona zona de "paddock" per a poder reposar.
Ara estic cansat. Tinc molèsties al genoll i dolor abdominal provocat per l'esforç. Però demà ja haurà passat.
Novament queda demostrat que SIKESPOT, encara que els reptes no són eternament superables.
Em quedo amb la satisfacció d'haver fet un molt bon temps que ja quedarà pel record i per explicar als meus nets, en el dinar de Nadal, que un dia vaig fer una Mitja Marató en 1h i 40'

La nostra tiradeta de 2hores 26 minuts by Mercé

Avui ens hem animat a fer la tiradeta de 2 hores i mitja (al final han estat 2:26 perquè és quan hem arribat a destí i fer els 4 minuts que quedaven representava un pendent molt gran). Estem a Cardona i no sé si ho coneixeu. Aquí costa molt anar amb bici perquè tot són pujades i baixades (tan a dins del poble com pels voltants), però tocava tirada llarga i quin remei...!!

S' ha apuntat amb nosaltres la nostra cunyada que havia de fer 1 hora i mitja però al final s' ha animat a venir.

No ens volíem arriscar a sortir sense esmortzar i ens hem llevat a les 5, hem fet una torradeta i un cafè amb llet i hem tornat a dormir fins les 7:30. A les 8 hem anat a buscar a la Sumi i hem començat a córrer. Era fosc i estava tot emboirat. Feia molt de fred i una mica de vent. Temperatura: 0ºC. L' Agus tapat fins dalt de tot (guants, gorro i 3 capes), la Sumi, dues samarretes i anorak i jo, samarreta de màniga llarga i paravents.

Hem decidit fer un volt per les afores del poble abans de començar a fer carretera i així ho hem fet, però al tornar hem hagut de fer una superpujadeta de 1,5 Km. pel mig d' un bosc que es diu la mare de la Font abans d' enfilar cap el santuari del Miracle (a 12 km. del poble). Recorregut pel poble total: 5,5 Km. La ruta cap el Miracle comença al punt del Km. 2, puja fins el 11 (els pitjors km. són del 2 al 3, del 6 al 8 i del 9,5 al 11) i és una comarcal que passa per camps i masies, que a les 8:30 estava deserta, els arbres amb gebre i força boira baixa. L' Agus i jo corríem xino-xano i la Sumi de tant en tant tornava enrera per venir-nos a veure. Els primers 10, molt bé (tenint en compte el desnivell). Sobre el 12, he provat un gel, que m' ha despertat les cames, però també alguna cosa més i he enfocat la tornada amb un cert malestar, encara que amb molta força. L' Agus venia més enrera. La Sumi ni es veia... No sortia el sol i el vent seguia bufant. No m' he tret el paravent en tota l' estona. A partir de les 9:30 ja passava algun cotxe despistat.! La tornada ha estat fantàstica i he disfrutat d' allò més.! Els pins de la vorera vigilaven el nostre repte i no se sentia ni un petit soroll, només el trepitjar de les nostres passes!! Olor a bosc i a humitat!!

Després, més aprop del poble, olor a fems (hi ha granges)!

A les 2:08 he mirat el rellotge. Tanta estona ja ha passat? Vaig bé!

Es comença a veure el castell. Falten 3 km.i escaig per arribar a casa!

Llàstima de la panxa!

Arribo a casa a les 2:23 hores d' haver sortit Giro i torno a buscar a l' Agus que vé una mica endarrera, tot feliç. Entrem junts pel portal. 2:26 i 23,5Km. No puc estirar encara, el gel m' ha fet efecte. Estic bé.! L' Agus creu que hem anat massa lents!!

Jo no! Entrenament aconseguit! I encara tinc forces! Suposo que d' això es tractava!!!

Hem estirat tots tres amb el nostre nebot petit jugant a futbol i mirant-nos rient!

Estem contents!! I ara... a tornar a esmortzar!!

Mercè

Crònica La Nassos by Litus

Hola, a tothom i sobretot bon any!!

Encara no m'havia apuntat a cap cursa de "Sant Silvestre", em feia molta gràcia fer-ne una.

Després de la Mitja de Mataró, un amic em va "punxar" per fer la Nassos de Barcelona. 

Així que m'hi vaig apuntar, feia els entrenaments del grup amb el pensament de recuperar-me de la mitja de Mataró (vaig acabar tocat).

El meu pensament inicial era fer-la i amb dignitat.

Quan s'apropava la cursa m'assabento que el meu amic, està amb la grip per amiga.

Em vaig assabentar que l'Agustí i la Mercè correrien la Nassos i em vaig sentir alleujat.

Quedo amb ells, ens intercanviem telf mòbils i tot perfecte. 

Arriba el dia de la cursa... i a Mataró plovia. I jo amb els collons per terra. Estava dubtós i així que vaig enviar un SMS a l'Agus i vaig veure la llum.

Si ells la fan, jo també!! i a més la farem junts.

No faig un escalfament intens, només vaig del cotxe a la linia de sortida trotant.

Ens vam trobar en el lloc que havíem acordat. 

Mentre parlo amb ells, estiro una mica. Més que uns estiraments són simulacres.

Veig que no podré corre amb ells ja que tenen el dorsal d'un color diferent al meu.

Doncs que farem... "Aceptamos pulpo como animal de compañia".

Vaig al meu calaix resignat i mentre estirava, em trobo la Sònia.

Em dóna uns consells, xerrem (sempre i quan l'speaker calli).

I estem 10 minuts quiets, apretats i a més estava bloquejat per una mole de tio.

Començo la cursa i vaig fent xino -xano però sense agobiament.

I a partir del kilòmetre 1 al 2 augmento la velocitat de creuer. 

Del kilòmetre 3 fins 8 intento no baixar el ritme de 5'10''/Km.

Però quan estic davant de la Ciutadella veig uns corredors molt estranys.

Veig en PAC-MAN i els fantasmes perseguint-lo o potser era el revés. 

Quan passo pel Km 5, el crono m'indica que els he fet en 24' pico i em dic:"no pot ser".

No sé quina mania té la gent per pujar a la vorera a les cantonades, potser es pensen que fan menys recorregut?

Per sort de les dones de BCN haig de dir que no vaig atropellar a cap, deurien estar acollonides o jo que sé.

Quan quedaven els últims 500 metres, aprox. veig el marcador que posava 51 min, 52 min.

Calculo el temps d'endarreriment que portava (vam sortir la Sònia i jo a 4'40'' del primer tret).

Em dic: "Nen, apreta tan si o si".

Creuo la linia d'arribada paro el meu crono...I veig 49'27''. 

Aixeco els braços com si fos el primer. (he posat ben clar "com si fos").

Em donen l'aigua i el powerade de rigor.

Cap al cotxe corrent per no agafar fred i canviar-me una mica.

I cap a casa.

Ja m'he apuntat per la Sant Antoni de BCN, algú mes hi ve?

Litus