aquí va una altre crònica!!!
divendres en Bernat va venir amb uns flayers per l' Aquatló de Blanes del diumenge. A mi em va cridar l' atenció al moment! però donat el meu nivell de natació, ritme tortuga cansada, vaig pensar: a on vaig? Però tothom em va animar (com sempre, gràcies!!)
Així que no m' ho vaig pensar gaire i em vaig decidir.
M' aixeco ben d' hora el diumenge, m' agrada els dies que hi ha cursa o alguna "competició", aixecar-me d' hora, esmorzar amb una sensació a l' estómac entre nervis i una il.lusió molt gran!!
Surto de casa i per la carretera passo molts km sense trobar ningú.... em relaxa, gaudeixo del que vindrà!
Arribo a les 08 a Blanes, i mentre faig la inscripció em trobo amb el Casero, que de seguida em reconeix, (ens vam conèixer al sopar d estiu i vam xerrar força).
M' explica com anirà la natació i la carrera, ho agraeixo pq estic molt nerviosa! penso que amb el meu nivell de natació, quan surti de fer els meus primers 400 la gent tornarà de fer els 4 km......
Com que tinc temps de sobres vaig caminant pel passeig, veig que 4 km de cursa estàn "xupaos" i la natació total són 400 m , que desprès de fer 1.100 diumenge passat també es "pan comido".
Bé, arriba l hora, tothom a punt, veig gent molt professional...ai ai ai..... i dónen la sortida.
Em tiro a l' agiua; sense menjar sorra aquesta vegada.... ;-) i comencem a nedar.
Com sempre se'm fa difícil orientar-me però segueixo la gent, vaig molt ràpida i tinc sensacions rares, no veig bé, i trobo que m estic cansant molt, però tinc por de deixar el grup i llavors desorientar-me encara més...... fins que veig que em manquen forces i penso: aviam, jo he vingut a competir?? Noo.... vull gaudir de la natació al mar, que tant m' agrada, i encara falta molt, així que relax, al teu ritme... i això he fet. He baixat el ritme, i ja he començat a situar-me.
He arribat a la primera boia, he girat i apa! fins la següent molt bones sensacions..... noto que vaig molt bé! de cop un senyor davant meu que pica de peus amb una força que començo a empassar aigua.. ai ai... vaig a avançar-lo per l' esquerra... m hi fixo bé, porta unes ulleres amb tub.. jeje!! Aquí lo important es passar-s'ho bé ! clar que sí!!! i ja camí cap a la sortida.....
Oohh qué bé!! m ' encanta!!!
Surto de l aigua, una noia em felicita... Veig en Casero, li xoco la mà! Primera part finiquitada! Qué bé!!! Ara a boxes, seguint els consells d' en Bernat (moltes gràcies) tinc bambes deslligades, tovalloleta rosa per eixugar-me bé, mitjons , ulleres i a córrer....
Passo els primers metres, vaig ràpida, però de cop veig que això no és com córrer habitualment.... vaig una mica cansada.. això no serà tan xupao com havia imaginat!!! Vaig avançant, passant els metres... faig la primera volta al circuit. Vaig cansada però tinc corda per estona..... Seguim !!!
Els voluntaris de l' organització són molt agradables, dónen ànims en passar, s' agraeix!
Vaig a per la segona volta i estic molt contenta, estic gaudint molt i també patint una mica..... és més dur del que pensava!!! Començo a avançar gent.... no m ho crec!! i de cop ja estic acabant els 4 km.
Entro a boxes, estic molt més cansada del que havia previst, però val la pena!!!
Em trec bambes, poso ulleres, casquet i al agua patos!!!
Ooooohhhhh quina felicitat! com s' agraeix...... Deu meu !!! sempre he sospitat que potser vaig ser peix a la meva vida anterior... Potser un peixet una mica despitat... però soc feliç allà dins!!!!
I penso, a recuperar-me de la cursa i a gaudir que això s' acaba.
Ara ja em sé el camí i vaig molt còmoda, de fet començo a avançar gent.. jo !!! no m' ho crec !
Passo la primera boia, giro miqueta i apa a la segona en un tres i no res i avançat gent.. i de cop ja cap a la meta.
LLavors penso, Clara això ara si que s' acaba, frena i gaudeix. Però de cop m' avança un noi i penso, ostres.. se suposa que jo també hauria d apretar una mica , no ? de fet em trobo molt bé i recuperada... vinga va! apreto mica però concentrar-me molt en les bones sensacions i en sentir aquesta felicitat que m' envaeix. I així ho he fet fins al final!
Per cert! Totes 2 vegades he nedat fins tocar amb les mans a la sorra, seguint consell de Miquel i Bernat!! Gràcies a tots 2 .
I ara sí, torno a sortir, amb un somriure d' orella a orella, la gent em felicita!!! i miro el rellotge, en total he trigat menys de 40 min. M' esperava més, la veritat ! doble satisfacció!
Torno a saludar en Casero, estic de subidón! El meu primer Aquatló! més dur del que pensava, però l' he gaudit al 100% . Sé, que no serà l' últim.
I la prova gràfica adjunta al correu: En Casero, que li dóno les gràcies per tot! i jo.
Clara
